El Centre de Cultura Popular, La Violeta

V Crònica - Dimarts 18 de març del 2025

Paraules teixint escrits.

Colors dibuixant camins.

I reflexions, que ens acompanyen com llavors.

Què en naixerà?

Tan sols el temps ho dirà.

Aquest dimarts hem visitat plegats l’exposició que, des del dia 3 de març, acull el Centre de Cultura Popular La Violeta, al barri de Gràcia. Una mostra que es podrà veure fins al proper 28 de març i que es presenta ara a Barcelona, desprès del seu pas per Bellaterra (primavera 2024) i Sant Cugat (tardor 2024).

Es tracta de la proposta Paraules que Escolten. Un univers de pintura, poesia i reflexió, a través del qual viatjar per diferents dimensions de l'ésser humà, com ho poden ser les emocions, la resiliència, el respecte, la convivència, el temps o l’amistat. I en especial, l’amor.

A primer cop d’ull, sorprèn al visitant la profusió del símbol del cor, present a gairebé totes les obres exposades. Un recurs que convida a l’espectador, a retrobar el propi significat per a aquest símbol. Per a uns, metàfora de l’amor romàntic. Per a d’altres, mirall del món emocional que cada ésser du dins. Per a altres, expressió gràfica de l’amor incondicional que com a persones, podem sentir, expressar, experimentar i viure.

En qualsevol cas, aquí amb una intenció visibilitzadora, d’aquesta vessant humana, sovint en els mitjans oblidada. A tall d’exemple, podríem donar un cop d'ull als canals de comunicació més massius avui en dia, i descobrir-hi una inclinació vers un tipus concret d’informació a compartir amb el món. I tan mateix, la realitat sovint es veu conformada per allò que acapara l’atenció dels nostres ulls.

No cal enllaçar gaires pensaments, per arribar a la conclusió que si la direcció de la informació és reiterativa, correm el risc d’obviar altres parts, també presents a la mateixa realitat.

És des d’aquest punt de partida, que neix la intenció de donar visibilitat a d'altres realitats.

Perquè també formen part de l'univers humà. I és que els humans, també sabem estimar.

Si més no, aquesta és la creença que conforma en aquesta exposició, tota la constel·lació.

N'és de totes les obres un dels punts cabdals en la composició, i així mateix, n'esdevé font d'inspiració per a la creació.

Equilibrem la balança de tant en tant?

Donem atenció també, a tot allò que com a humans ens uneix?

Tants i tants actes quotidians, que poden estar ben impregnats d’emocions respectuoses, amables, coratjoses, amoroses... Hi parem la nostra atenció i agraïment? Els hi donem veu? Els hi donem espai en el mapa de la realitat?

A partir d’aquest símbol de vida i moviment, que també expressa la forma del cor, l’exposició ens endinsa en un viatge a tres dimensions. I ens ajuda a recórrer un trajecte d'introspecció, auto-coneixement, i observació.

Parlem de tres dimensions, perquè per un costat, cada pintura té associada una poesia dels volums Paraules que Escolten. I així mateix aquest binomi, té associada una reflexió de caire filosòfic. Esdevenint aquests grups de tres, conjunts d'elements en constant diàleg i moviment.

Arrel d’aquest espai de reflexió, es plantegen els tallers per a escoles, en els quals apropar des de la visió artística, un contingut d'actualitat a l’alumnat. I pensar i preguntar-se sobre qüestions com els límits, l’amistat, l’empoderament, la realització personal, o l’agraïment pel gest i l’acte quotidià, entre moltes altres idees.

Parlem doncs d’una proposta inclusiva, en la qual incloure diferents perspectives, i sobretot, donar un gir a la nostra pròpia mirada.

A l'exposició, també es pot veure una mostra dels treballs realitzats per les alumnes del Banc del Temps de Sant Cugat, participants als tallers de pintura creativa. En les seves pintures, hi descobrim un procés de transformació personal que resulta inspirador per a tots aquells que una vegada o altra, s’han trobat davant de les pròpies pors, i han hagut d’afrontar-les.

El full en blanc esperant la creació, de vegades esdevé un llibre obert. I és gràcies a escoltar el que a cadascú de nosaltres ens suggereix, que descobrim allò que potser ens havia quedat perdut, oblidat, o emmudit. Posar paraules, formes i colors a allò que sentim dins, tot sovint ens ajuda a teixir ponts de comunicació, entorns segurs de creació, i xarxes de resiliència.

En són exemples de tot això, el testimoni d'aquestes alumnes i les seves obres.

Persones que han trobat un recer de temps, on parar, i escoltar-se a si mateixes.

Perquè si al cap d’avall hi ha quelcom que unifica les obres d'aquesta exposició, és l’esperança en la capacitat humana per a escoltar. Escoltar el propi món interior. Escoltar amb atenció plena el món exterior. I arribar a trobar aquell fugisser segon, en que tots dos espais, interior i exterior, es fusionen per a esdevenir-ne un de sol.

Un espai de creació compartida, en el que expressar i emocionar-se.

Deixar-se tocar pel color, i la seva emoció.

I endinsar-se en una espai, en el que sobretot, i de nou, escoltar.

I és que, com es pregunta al visitant només entrar a l'espai expositiu: què significa escoltar?

Paraules que escolten, ens proposa una mirada atenta i respectuosa des de la qual, repensar l’acte d’escoltar. Portar-lo al nostre costat.

Portar-lo al nostre dia a dia.

Practicar-lo. Empoderar-lo. Compartir-lo.

Perquè si tots practiquéssim una mica més l’art d’escoltar, qui sap on podríem arribar...

T'imagines que en els conflictes, les paraules més que allunyar-nos els uns dels altres, ens poguessin ajudar a entendre'ns?

Paraules que Escolten, la exposició itinerant, que ara arriba a Barcelona.

Ainoa Soler

Crònica V, dimarts 18 de març del 2025 - Centre de Cultura Popular La Violeta