Fabra i Coats
- Ainoa Soler
- 12 mar
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 8 may
Crònica X - dimarts 6 de maig del 2025
Les finestres contemplen la ciutat.
Són grans, lluminoses, i recorden imatges d’un temps que ja ha marxat.
El color del maó a les parets confronta el blau celeste amb el roig terrestre.
Nosaltres entrem a descobrir aquest espai a mig camí.
A mig camí entre el brunzit de la ciutat, i el bressol dels núvols passejant.
Amablement ens donen la benvinguda.
I ens endinsem a l’univers, de Fabra i Coats.
Altres temps indústria puntera en el món del tèxtil, avui Centre d’Art Contemporani i Fàbrica de Creació.
Quan caminem per aquest fil d'història, convertit ara en patrimoni arquitectònic, els nostres peus trepitgen el mateix terra de fusta, que trepitjaren anys enrere tantes i tantes dones filadores.
Els nostres ulls s’aboquen a mirar el cel, per les mateixes finestres que elles rebien la llum per a treballar.
Les nostres mans encara poden tocar el ferro forjat, d’aquestes columnes erigides com a pilars per sostenir una fàbrica. Una fàbrica, i a tantes i tantes d’històries humanes, que s’amaguen darrera els seus telers.
Ara, uns fils re-escriuen pessics dels anys a la paret d’entrada.
Com teixint un brodat de retalls, records i memòries.
Està endreçat tan solemnement, que sembla que vulgui sobreviure més enllà del temps.
A nosaltres ens dóna la mà, i ens convida a viatjar.
A les sales que antigament acollien màquines, avui hi trobem espais habilitats per a la creació i el suport als artistes emergents. Un entorn transformat i transformador.
Valent i encoratjador.
T’imagines que en comptes d’esborrar el passat, el poguéssim reconvertir en un lloc ple d’aprenentatge? En un lloc inspirador.
Per on caminar, avivés la nostra curiositat.
Emplaçaments dissenyats per a que despertin la reflexió.
Convidin a la pregunta.
Abracin l'interrogant i la qüestió.
Sí, la imaginació avui travessa els murs de la ficció, i esdevé realitat en aquest espai de canvi i transformació.
Mentre la nostra guia ens convida a pujar escales, dins nostre, també s’obren portes i compartiments.
I d’alguna forma, podem re-visitar altres temps.
Avui però, a més a més de conèixer la vessant com a bressol per a la creació, també estem convidats a conèixer la vessant expositiva d’aquesta fàbrica tan genuïna.
Perquè com hem vist, ajuda a mantenir el talent artista jove i emergent al nostre país, oferint espais per a crear, sí. Però aquesta fàbrica també té una funció molt important, en quant a mediació artística amb la ciutadania i divulgació: les seves parets, acullen una galeria pública d’art contemporani.
Aquí, una programació en constant renovació, ofereix un aparador des d’on conèixer artistes i obres actuals, que ens parlen del present, i des de la contemporaneïtat. Del que estem vivint en els nostres dies. I d'allò que no obstant avui tractar-se del nostre present, molt possiblement, en unes dècades o un parell de generacions, trobarem escrit als llibres.
En aquest context, tenim el plaer de poder visitar la exposició Amabilitat Informal, acompanyats per la seva comissària: la Pilar Cruz.
I ens sorprèn. Abastament.
Comencem amb una petició ben curiosa: obrir-nos a la possibilitat del que no coneixem.
Endinsar-nos a la foscor.
La primera obra, proposa.
La segona, pregunta.
La tercera, commou.
I així ens deixem portar per un torrent de peces i artistes.
Com estacions d’un viatge en tren, repartides al llarg i ample de la via del pensament.
Art conceptual, que també ens toca la pell.
La quarta.
I pugem escales.
Encara ens esperen la cinquena i la sisena.
La setena, la vuitena, la novena.
I arribem a la desena peça.
La onzena conclou el trajecte.
Aleshores s’obre un finestral de llum.
I acabem el nostre pelegrinatge.
Què és l’amabilitat?
Més enllà d’un formalisme, què és l’amabilitat?
Cadascuna de les peces conté una pregunta, un color, una reflexió, que gira en òrbita vers aquest interrogant. I el visitant hi navega. Com mariner aventurat que es llença a la mar.
Re-significant el concepte d'amabilitat.
O potser recordant.
O potser oblidant.
Construint, o desconstruint.
Decreixent expectatives, i permeten que el ritme de la exposició, parli per si mateix?
Com un rellotge fet de segons escoltant el batec d’un cor.
T’imagines que el batec del cor pugui il·luminar el record?
O que la passa endavant, pugui apropar-nos al valor que ens cal, per a vèncer una por?
T’imagines veure en color, la història d’aquells que van ser abandonats a la seva sort, en mig d’un bosc? O bé, esquinçar la distància entre dues finestres, fins que els vidres esdevinguin invisibles?
Perquè, quan l’acte més revolucionari que es pot fer al món, es conèixer als nostres veïns, i encetar una conversa, o parlar des del cor, què ens mou a deturar el rellotge de la producció, i acontentar-nos amb tot allò que portem al món, tan sols per ser qui i com som?
Atrevir-se a reconèixer que dins les nostres mans acollim a tota una comunitat d'éssers imperceptibles per als nostres ulls; abraçar-se a altres persones i sense necessitat de paraules, assolir una entesa compromesa; o bé utilitzar sols i tan sols, allò que realment necessitem, són altres idees que passegen per l’estança.
Com d'alguna forma, enlluernades per la força d’una convicció.
L’amabilitat pot canviar el món.
L’amabilitat és l’eina que necessitem si volem transformar l’atzucac d’un creixement infinit, en un món finit.
L’amabilitat, en tots els seus sentits.
També en l’escolta. I en el diàleg.
I en l’obertura vers nous llenguatges, més integradors.
Pacífics, regeneradors.
Incorporant noves formes de percebre, que més enllà del WIFI, ens permetin entendre’ns.
Els uns amb els altres.
Entre els humans.
Però també i sobretot, dins del conjunt sistèmic en el qual els humans, tan sols som una fracció del tot.
T'imagines que el món de la comunicació, esdevingui un pont per a endinsar-nos més enllà dels límits i travessar nous horitzons?
Abracem l'esperança que hi ha més enllà de la paraula.
A punt de marxar, anotem que l'empremta de l'exposició, és en si mateixa un sistema.
No treballa sola.
Sinó que es conjuga amb petjades que altres obres d'art ens han pogut deixar anteriorment.
Per exemple, ens adonem que el viatge d'avui, ens pot recordar subtilment a l'obra d'autores com Joanna Macy. I el seu cant a la vida, l'esperança, el diàleg i l'harmonia.
També a viatges literaris com les aventures de Tobi Lolness, de l'autor francès Timothée de Fombelle. O fins i tot, a la lucidesa de MOMO, de l'autor alemany Michael Ende.
Tot plegat, autors i obres que reflexionen entorn a les mateixes qüestions que aquesta exposició ens aboca i ens apropa. Com si el missatge no s'acabés dins d'aquestes parets, sinó que pogués travessar murs i dialogar des del present.
Perquè com la Pilar Cruz ens explica, el teixit que avui conforma l'exposició, és un disseny propi que ella va anar filant. Connectant, interconnectant, i encaixant.
Com un trencaclosques de peces distants, que a través de l'amabilitat esdevenen aquest conjunt tan ben integrat.
Acabem el nostre viatge per avui.
Desfem el camí per sortir al carrer.
I mentre les passes ens retornen a la nostra coneguda ciutat, ens preguntem si l’amabilitat, podria ser un dia el destí de la humanitat.
Ainoa Soler
Crònica X, dimarts 6 de maig del 2025 – Centre d'Art Contemporani Fabra i Coats
PER ALS QUE VOLEU SEGUIR ESTIRANT DEL FIL
Per a inscriure't al taller dels dimarts:
Per a saber més sobre l'exposició Amable Informal a Fabra i Coats:
Per a saber més sobre Pilar Cruz, comissària de l'exposició:
COMENTARIS DELS LECTORS
"Muchas gracias por compartir el texto tan inspirado e inspirador. Me ha conmovido mucho leerte y ver de qué manera tan bonita se recibe lo que aporta la exposición."
"Gracias por la visita con el grupo. Estuve realmente encantada de recibir su interés, su falta de prejuicios, sus inquietudes."
Commentaires