Poemes d'estiu

Tria de poemes per a l'estiu i per als que llegint gaudiu

No t'oblido

Fa dies que t'imagino.

I desitjo trobar-te.

En algun carrer inesperat.

A la porta de casa,

com un regal a la fi entregat.

Fa dies que et somio

i em miro.

Què o qui somio?

Fa dies que respiro,

camino,

i no t'oblido.

Quina música sonaria

Sento un neguit

Sento un anhel

Sento un desig

De trobar-te un dia

i no saber si et seguiria.

De trobar-me un dia,

i no saber,

quina música sonaria.

Desperta'm.

Llum, obre la finestra.

I deixa'm despertar d'aquest son.

D'aquest no saber,

on som

que som

qui som.

Inspiro

Inspiro fons

I deixo anar malsons.

Inspiro fins al fons

I ja no sé qui som.

Inspiro.

Tanco els ulls.

I s'obren horitzons

La vida

Enlluernada la vida

ens convida

avui, i aquell dia,

a ser eternament acollida

en cada sortida

vol i partida.

A ser eternament agraïda

en cada paraula i melodia

en cada mot i simfonia.

Soc aquí

Soc aquí.

Les portes obertes.

Sóc aquí.

Feliç de saber que un dia

tal volta les estrelles et guien aquí

fins aquest mateix punt del camí.

Soc aquí.

Les portes obertes.

Soc aquí.

Feliç d'abraçar cada passa d'aquesta via,

la que camina i sempre en l'esdevenir confia.

Com si fossin estrelles

Hi ha dits que semblen poemes;

acaricien la nit com si fossin estrelles.

Intensament valent

Estimar el passat és estimar el present,

i el futur.

I és viure'ls tots ells, intensament.

Estimar és convertir el present,

en un instant valent.

No cal

No cal barallar-se amb les persones

per a que entenguin el que un dia entendran.

Perquè un dia, ho entendran.

Cada voz

Cada voz es un susurro del universo,

con sus misterios y sus desconciertos.

Cada voz.

Del universo.

Un susurro.

Con sus misterios.

Y desconciertos.

Estimar

Estimar allibera.

No lliga, no condiciona.

És una entrega.

Estimar és una entrega que allibera.

Estimar sense fronteres.

Fa dies

Fa dies que m'imagino

la teva presencia.

Arribant aquí, allà;

on les meves passes han d'arribar.

El trobaré quan giri aquest tombant?

El trobaré assegut en aquell banc?

El trobaré sense saber quan el trobaré?

El reconeixeré?

Em reconeixerà?

Què veurà?

Fa dies que m'imagino

la teva presencia.

Amb aquest cos,

amb la matèria de la terra.

Un cos present i alhora etern.

Et busco

Et busco.

Mentre alhora, fujo.

Et pregunto,

mentre alhora responc.

Et cerco.

Mentre alhora...

Unes ales es despleguen,

i es sacsegen.

Deixen caure el pes.

I em conviden a sobrevolar l'univers.

Que ho farà?

Vull abraçar-te.

I veure el teu somriure.

I escoltar les teves paraules.

I alhora,

em fa tanta por.

Que ho farà,

que no sé què sento.

Caminar.

I abraçar el que hi ha.

Arribarà avui?

Picarà a la porta?

El trobaré al carrer?

Es girarà?

Em voldrà mirar?

L'instant que ens fa somiar,

ens ajudarà també a despertar?

A compartir?

A expressar?

Què ho farà?

Que ets més viu,

cada cop que canvies de rumb

com l'aigua del riu?

I si, et vinc a buscar?

I si, et vinc a buscar? Et puc ajudar?

Et puc donar la mà?

Per un instant?

I si, et vinc a trobar?

Tinc ganes de deixar anar.

De seure al teu costat.

De caminar.

Què espero?

Què vull?

Què em passa?

M'agrada no trobar-me amb el que espero.

M'agrada sentir, que encara he de seguir caminant per a trobar-te.

M'agrada que l'horitzó, segueixi endavant.

I si, et vinc a buscar? Em pregunta un instant de felicitat.

Hi ha sensacions noves

Què es estimar?

Es pot estimar?

Què es estimar?

Vull aprendre a estimar.

Què es estimar?

Puc estimar?

Què es estimar?

Estimar el que hi ha

sense por i volant, vers el més enllà.

Tres

Tres camins uneixen un destí.

Una roda que gira i gira.

Un matí que sense fi es capgira.

Una nit que la lluna il·lumina.

I tot el món admira.

Ainoa Soler Hoyo

Dijous 30 de juny del 2022, Sant Cugat del Vallès

Fotografies del Ranxo de Can Caldès, durant el mes de juny del 2022.

Fotògraf: Frederic Cabanas.