Preguntes a l'univers
I camins en vers.
Diàleg per correspondència. Abril 2024
Un company de camins i bon amic, em va fer arribar fa uns dies aquest escrit.
Em va resultar tan màgic llegir-lo, que vaig pensar que potser a més persones, les mateixes preguntes els hi apareixen mentre dansen per camins que s'assemblen. I no vaig poder resistir-me a la temptació, de crear a partir de les seves paraules, un petit diàleg narrat. Imaginat.
En vers, i compartit.
Avui, també amb tu, estimat lector.
ES POT ESTIMAR? - Reflexions en veu alta
Estimada Ainoa,
Com estàs?
Jo soc en un dels meus viatges, i com sovint recordaràs que et dic, està sent totaaa una aventura!!!
I a vegades em trobo a mi mateix, sentint-me com... si no acabés de gaudir del que estic vivint.
Com si em resistís d'alguna forma, a ser autènticament feliç.
Avui m'has vingut a la ment, i he pensat que em sentiria bé, de poder-ho compartir.
Demanar-te la teva visió, paraules o el que et vingui.
En aquest cas és sobre l'amor. I m'alegra que estiguis tu també en parella, perquè crec que m'entendràs millor. De fet tinc curiositat per saber com t'està anant amb ell. Si em vols explicar una mica m'agradarà saber d'aquesta part de la teva vida també.
El fet és que amb la meva companya ja portem 1 any i mig junts. I de la mateixa manera que hi ha molta complicitat, joc i maneres de fer semblants, també tenim ferides i tendències negatives molt properes.
Molt més habitualment del que ens agradaria, caiem en posar-nos a la defensiva, en no acabar d'entendre l'altre, en sentir-nos tristos o enfadats... I ens acabem per fer mal.
De fet, fa menys d'una hora hem tingut un moment així. I jo, sentint-me enfadat i dolgut, m'he preguntat: però de veritat l'estimo? Si l'estimés de veritat, podria superar tot això que sento, i vetllar pel seu benestar i pel meu... (i ara que ho he escrit sóc conscient que ho he fet moltes vegades, i que com estic més dolgut i cansat ara, em costa més de fer-ho).
Però el que em venia és:
Tinc la sensació que, quan estimem de veritat a algú, som capaços de superar-ho tot, i de fer les coses senzilles. Tinc la sensació que mai he estimat prou, perquè mai he sentit un amor tan fort cap a ella per a superar les meves pors, inseguretats, limitacions...
I, la meva pregunta és, és possible estimar a algú que saps que és molt afí a tu, que podria ser el teu amic, germà o parella, però que mai ho has sentit del tot clar?
És possible construir o connectar amb un amor que s'intueix, però no s'acaba de sentir?
Gràcies per la confiança de poder escriure't i demanar-te ajuda i consell; com amiga, com a família.
Però com ets un referent de l'amor per mi, més enllà de l'amor de parella, volia consultar-te.
Mil gràcies Ainoa!
Espero pacient la teva resposta.
Una abraçada en dansa!
ES POT ESTIMAR? - Reflexions en vers
I
Es pot estimar?
M'arriba la carta
consulta entregada.
Es pot estimar?
Em pregunta una veu
mentre fa passejada.
Per carrers d'emocions,
experiències i consols.
Per travessies i corriols,
d'aquells que ens recorden,
que no estem sols.
II
El consol
Hi ha un segon,
en el que no trobem el món.
Tot roda i es capgira,
i no sabem ni tan sols,
qui som.
El cor esdevé fletxa,
i l'ànima corda tensada.
Arc i diana.
Avui són paraules
escrites i sentides,
compartides.
Consol humà,
el saber escoltar.
III
Escoltar-me
Em regalo el temps,
curiós indivisible,
fugaç, incomprensible.
Per escoltar-me,
i escoltar-te.
Empleno els pulmons d'aire,
i sento com l'oxigen parla.
Deixo anar.
Gens o gaire.
Em regalo el temps,
per escoltar-me.
IV
L'amor
Misteri indesxifrable.
Eteri i inexplicable.
Darrera la idea
enamorats ens hi enfilem.
Teixim el nostre propi destí,
i ens preguntem pel que hi ha escrit.
Si l'amor és un desig.
Si l'amor és un camí.
Si l'amor és així.
Si l'amor és aquí o allí.
Brúixola d'emocions,
vida i cançons.
V
En aquella fracció
Quan detures la paraula,
quina veu et torna l'ànima?
Quan detures l'emoció,
quin record omple el teu cor?
Quan detures el soroll,
quina és la teva cançó?
En aquella fracció de segon.
Allà existeix tot el que vols.
Quan detures el teu temps,
i deixes que tot sigui el que és.
VI
No sé
No sé
... i no necessito saber.
No sé
... i estic bé.
No sé
... i em permeto ser.
No sé
... i reconec, vull més.
No sé
... i accepto el menys.
No sé
... i contemplo el que sé.
VII
Es pot?
Es pot saber?
Es pot estimar?
Es pot estar segur?
Es pot conèixer la certesa?
Si anhelem la quietud,
perquè escollim el moviment?
Si cerquem l'amor,
perquè dubtem del nostre cor?
Es pot escollir?
Es pot...?
VIII
La certesa
La certesa, gran mestressa.
Té cura de la llar,
i d'ella mateixa.
Quan la cerques,
s'esmuny i ja no saps quan la despertes.
"Viu lluny, a les esferes"
Hi ha dies que penses.
Mentre ella,
va provant disfresses.
Quantes meravelles!
Si aprenguéssim ànimes novelles,
a estimar els mil colors
de les incerteses.
IX
Com ho puc saber?
Com puc saber el que sento?
I si m'equivoco?
M'agradaria conèixer el meu cor.
I poder-li preguntar.
Poder-lo escoltar.
Atentament,
i sense cap temor.
Cap por a estar equivocat.
Cap por a no estar-me escoltant.
Saber qui soc,
que sento,
com soc.
X
Confia-hi
He llegit el teu escrit
i m'he preguntat què et puc dir.
El món interior de cada ésser viu
a voltes em recorda el curs d'un riu.
Cabalós a l'estiu,
ai si poguéssim entendre com ens somriu!
És el nostre particular niu.
I agraeixo formar part del teu caliu.
Gràcies per compartir el teu sentir,
el teu camí.
Disfressat potser de difícil,
sento que és molt ric!
D'amor.
D'escolta.
De respecte.
De ganes de créixer.
De ganes d'aprendre.
Confia.
Confia-hi.
I escolta sense pressa ni temença,
tot allò que et du i et diu.
XI
Únic i singular
No tinguis por de ser qui ets,
de ser com ets.
Confia en tu.
Ningú més enllà de tu,
pot conèixer la certesa del teu cor.
Permetre't ser.
Permetre't sentir.
Encert o errada,
és tan sols una paraula emmirallada.
Escolta dins teu.
I confia en el que hi descobreixes dins.
És el teu camí.
Únic i singular.
Genuí, i el teu incomparable amic.
XII
Escriu
Que bonic l'impuls
que t'ha dut fins aquí.
A agafar els teus dits,
i crear l'escrit.
Lletres i paraules,
enfilant el miracle.
Del que compartim.
Del que deixem sortir de dins.
Del que ens sentim preparats
per a escriure avui.
Escriu.
Cada dia que vulguis.
Escriu.
XIII
El cant de l'Ànima
Desorientats, busquem.
Ens aventurem
i ens deturem.
Cerquem l'anhel
de quelcom present.
Ho intuïm,
però no ho trobem.
Desanimats o encuriosits,
ho preguntem.
Com un cant de l'Ànima
que ens recorda vius.
Ens recorda llum,
i éssers cristal·lins.
Ens recorda lliures,
i germans dels feliços dofins.
XIV
La vida
Quan hi ha quietud
apreciem-la.
Quan hi ha tempesta,
estimem-la.
Quan hi ha desconeixença,
abracem-la.
Quan hi ha certesa,
alliberem-la.
Que la vida viu,
dansa i tot ho canvia!
Ainoa Soler Hoyo
Dissabte 13 d'abril del 2024, Santa Maria de Pedralbes, Barcelona.