Ainoa Soler
Els lÃmits
Ens apropen o ens separen?
Ens divideixen, o ens uneixen?
Als lÃmits, sovint hi ha la possibilitat més gran d'aprenentatge.
De canvi, d'experiència.
De creixement.
De transformació.
Em va dir un dia, un professor d'Scotland, que estimava molt la natura, i es passava moltes hores observant-la, vivint immers en ella.
En els lÃmits naturals que el planeta terra ens ofereix, allà on dos tipus de vegetacions s'entreteixeixen; o allà on el dia es converteix en nit, i la nit en dia; o en l'inici de la platja i la fi del mar, l'inici del mar i la fi de la sorra... com en tants i tants d'altres exemples que la natura ens ofereix de la idea de lÃmits, hi ha quelcom molt únic.
Molt especial.
Molt autènticament inspirador.
Els lÃmits poden ser conscients, inconscients?
Tenen consciencia els lÃmits?
Els lÃmits ens obren portes?
O ens tanquen portes?
Els lÃmits són estancs?
O es mouen?
Els lÃmits, són vius?
Que hi ha en els lÃmits, que els fa ser lÃmits?
Els lÃmits ballen?
Són rÃgids? Flexibles?
Els lÃmits canvien?
Els lÃmits parlen?
Que donen els lÃmits al món, que no donen els "no lÃmits"?
Hi ha espais que són "no lÃmits" al planeta?
O depèn de la forma en que els ulls miren, veuen els lÃmits allà on el cor els veu?
Hi ha algun espai que sigui més lÃmit al planeta que un altre?
Hi ha algun espai que ho sigui menys?
Els lÃmits, són portes doncs?
Obertes o tancades?
Els lÃmits, són fronteres?
Els lÃmits, creixen?
Els lÃmits s'obren?
Les flors quan obren els pètals, obren lÃmits?
O els tanquen?
Tinc un amic, que fa molts anys, em va respondre al missatge que jo li enviava, amb un parèntesis ple d'energia infinita ( ),
amb un missatge que tan sols contenia com a resposta aquest sÃmbol ) (
És tan apassionant com els lÃmits canvien la perspectiva...
Crec que els lÃmits, són grans amics de la humanitat.
I que l'aprenentatge que ens regalen, té un valor incalculable.
Aprendre de la infinitat del cosmos, en un granet de sorra.
Aprendre de nosaltres mateixos, en separar-nos de nosaltres mateixos mirant als altres... o tal volta, en unint-nos-hi més profundament.
Serà que l'essència dels lÃmits, està precisament en el moment en que els lÃmits es desfan?
Com quan sense donar-te compte, el cel ha canviat els colors, i ja no és de nit, sinó de dia.
El lÃmit hi és?
És un terreny tan fèrtil en transformació, que esdevé miraculosament sempre canviant.
Miraculosament, eternament company.
El lÃmit però, hi és? O no?
Si busquem la lÃnia del moment exacte en que la nit deixa de ser nit, la trobarem?
Existeix la frontera?
O existeix la porta?
Els lÃmits, són tan apassionants, que em pregunto si existeixen de debò; si hi són tan sols als nostres ulls; o si els podrem arribar a mirar mai, amb la dolçor amb que ells ens miren, i ens pregunten: i en mi, tu que hi veus?
Ainoa Soler
7 d'abril del 2022, a Sant Cugat del Vallès
Foto: una troballa d'en Joan Cervelló. Grà cies per posar-me a les mans aquesta meravella de foto, Joan!!!!