Univers, d'Engruna Teatre

Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, 13 de novembre del 2022

Les sabates, les jaquetes, les bosses, i sobretot els mòbils, es queden fora.

Asseguts a les butaques.

Mentre nosaltres, amb la curiositat ben desperta, seguim a la nostra guia.

Pugem les escales, que tantes vegades abans que nosaltres, al llarg d'aquests més de 25 anys d'història del teatre auditori, han trepitjat grans persones.

Artistes, ballarins, cantantautors, músics, actors... han passat abans per aquestes mateixes escales que ara nosaltres trepitgem. Per aquestes mateixes, quantes petjades hi deuen haver quedat escrites al llarg de la historia que ens ha precedit?

I de sobte, hi som.

Estem dins.

Som dalt de l'escenari.

Miro cap amunt. I veig la profunditat. Oceà de color negre, amb cables, línies, focus, i cortinatges.

Tot aquell material que, quan som asseguts a l'altra banda (a les butaques del teatre, allà on ara ens esperen els mòbils i les jaquetes), col·labora per a crear conjuntament la màgia de l'espectacle.

Quina immensitat de recursos descansa ara sobre nostre.

I ens contempla.

Davant meu, un gran perímetre de color blanc queda il·luminat.

Busco un lloc. I com puc, m'assento.

Dic com puc, perquè alguna cosa em commou.

No sé que és.

Però l'espai on acabem d'entrar, és màgic.

Hem travessat un horitzó.

Un que m'allunya del que no comprenc d'aquest món, i m'apropa a allò que comprenc.

Allò que comprenc amb el cor.

L'essència de l'art.

De la màgia feta miracle humà.

Som dins una càpsula de temps.

En un espai que pertany a aquesta, i a moltes altres dimensions.

Al mateix moment.

Les llàgrimes m'omplen els ulls.

I si algú em preguntés perquè, no sabria quina paraula escollir.

Viatjo.

I sense maletes, me'n vaig.

Molt lluny. Tan sols amb la mirada, amb els sentits, amb l'emoció.

Aleshores m'adono; veig que hi ha persones assegudes com jo, al voltant d'aquest perímetre blanc.

El blanc, on tan sols els més petits d'entre nosaltres poden entrar.

Allà en mig, està succeint quelcom realment meravellós.

I com si es tractés d'un fenomen espacial, la irradiació de llum que emana d'aquell centre, arriba a tocar-nos als que som fora expectants.

A mi, em commou.

La musica m'abraça, i m'acompanya.

Balla amb les meves llàgrimes.

Llàgrimes que segueixen sense saber, amb quina paraula es podrien descriure a si mateixes.

El meu cor batega.

I els meus ulls observen.

Corpresos.

Tot allò que està passant al meu voltant.

Tot allò que com ales d'ocells volant, em captiva i m'emmiralla.

Estic dins.

Estic aquí.

Dalt d'aquest escenari.

Entrant en un univers de formes i colors.

Un univers que m'enlaira.

Vers l'univers que des del cel estant, ens guaita.

I ens somriu.

Els infants em recorden que jo sóc infant.

Que som vius en un planeta terra.

Que formem part d'un univers.

I tenim la llibertat per a viure.

Per a ser lliures.

Per a ser qui som.

Els infants m'escriuen poesia al cor.

Amb cada mirada que dediquen al seu entorn.

Ells formen part de l'univers.

I el miren amb la curiositat amb que...

...la curiositat que també a mi...

Em mou.

I em commou.

Univers.

Un espectacle per a infants.

I per a infants de totes les edats.

També per a l'infant que tots duem dins.

El que encara no ha oblidat, que som aquí.

Que som éssers de llum.

Curiosos. Observadors. Amorosos.

Éssers de llum lliures per a descobrir.

I fer un passa.

Escoltar.

Mirar. Tocar. Abraçar.

Sentir.

Univers.

De vida.

De llum.

De sons.

I de cançons escrites al cor.

Ainoa Soler

Diumenge 13 de novembre del 2022

Auditori de Sant Cugat del Vallès

Per a saber més sobre l'espectacle i la seva gira, podeu consultar la web d'Engruna Teatre: http://engrunateatre.com/index.php/cat/sinopsi-univ-ca