top of page
Foto del escritorAinoa Soler

Terra Cultivada

Un conte per a infants i per a adults.


Terra Cultivada

Primer volum: Les estacions




Hi havia una vegada

un espai de terra cultivada.


En ella, milers i milers d'éssers

cada dia feinejaven,

festejaven,

ballaven,

cantaven,

i el món miraven.


Amb ulls encuriosits,

Descobrint cada matí,

un nou camí.


Totes les formes,

mides i colors,

eren benvinguts.

Totes les formes de vida,

amb cadascun dels seus atributs.


Tan era així,

que també artistes i fotògrafs,

hi residien allí.


Escultors de la pedra i del fang,

creadors de cançons,

i ballarins coneguts arreu del món.


Els ocells, amb les seves ales

forjaven ponts i pintaven colors.

Els insectes, amb el seu zum-zum

traginaven fent via,

i en perfecte sintonia.

L'euga, que tot ho omplia d'alegria,

no es perdia de contemplar aquell espectacle

de tot l'any, ni un sol dia!

Les formigues el convit seguien.

I el seu rebost, amb dedicada valentia

cada segon omplien.

Les abelles i vespes,

del sol es guarien

i grans palaus es construïen.





Tot plegat, era una gran simfonia.

Que si paraves bé l'orella,

obries bé els ulls,

i atent miraves amb el cor present,

poc a poc tu també descobries.


Aquell trosset de terra cultivada,

era una ciutat gegant,

un univers complet,

on tot calia,

i res s'empobria.


Un ecosistema perfecte,

on cada gota d'aigua

de joia tot ho omplia!

On cada ésser brillava

i l'horitzó compartia.

On cada bri de llum,

del batec de tots plegats,

en feia dolça melodia.


La terra era feliç.

De veure's així de rica,

així d'estimada i plena.


En aquella terra tan cofoia,

un joc molt divertit existia.

El voleu saber?

Us agradaria?


Depenent del punt de vista,

molts de noms tenia.

Temps o mal temps.

Canvi, cicle o impermanència.

Però nosaltres per aquesta conte,

amb el nom de les estacions, ja en fem via!


Si, si, les estacions.

Que el coneixeu aquest joc?


Les estacions són una roda de colors,

que es fan i desfan,

i a cada passa són més a prop.

Quan una arriba,

l'altra ja s'albira.

I així contemplant el trosset de terra,

un pot copsar i endevinar,

en quina direcció el vent avui gira,

de quins colors són els talls de blat,

quan és el moment del gran esclat,

com de grans són les flors,

o amb quin color s'omplen els cavallons.

Quins insectes són ara els principals,

quins ocells omplen el cel amb el seu vol,

o en quina direcció, arriba ara el raig de sol.


Les estacions són també trens.

Que porten les seves cartes,

vingudes del país del temps.

I felices les entreguen,

a la terra, l'aigua, el vent i les estrelles.

Fent així de missatgeres,

d'altres meravelles.


Arriben, i tot el món disfressen.

Potser ja el seu nom coneixes?

N'hi ha una que porta flors.

Una altra que porta escalfor.

Una altra que porta ametlles i pinyons.

I encara n'hi ha un altra, que porta neu i torrons.


Amb el joc de les estacions,

l'espai de terra cultivada,

se n'adonava.

Que no era tan sols per dones i homes cultivada.

Sinó que n'eren un gran complex indivisible,

els qui realment la cultivaven.

Perquè els insectes la cultivaven,

les plantes la cultivaven.

Els ocells la cultivaven.

El temps i les estacions, la cultivaven.


I així, sense uns o els altres,

la terra no hagués estat lo joiosa

que ara estava,

tan ella enrojolada i enamorada.

Per això, feliç i somrient,

la terra va deixar anar un sospir d'amor.


I va recollir dins la seva abraçada,

un món ple de vida.

Un univers per on navegar-hi nit i dia.

I sempre trobar un guia.

Una cuca de llum,

un pit roig,

una mà que pinta,

o una formiga que el cau vigila.


Hi has passejat algun cop,

per un univers que puguis contemplar tant d'a prop?


Dóna'ns la mà, i travessa l'espai.

I obre bé els ulls,

perquè de ben segur,

molt a prop teu,

existeix un espai de terra cultivada.

Un espai de terra on lliurement,

els éssers creen i es complementen.

Canten i s'alimenten.


Estàs preparat per a descobrir

allò que ja avui,

viu dins teu, i al teu costat?





Del text: Ainoa Soler Hoyo

De les fotografies: Frederic Cabanas Castells

Del vídeo amb imatges del hortet del ranxo: Ramon Camí


Sant Cugat del Vallès, Ranxo de Can Caldès, amb la Llàgrima.

Dijous 29 de juny del 2023.

1 visualización0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


bottom of page