• Ainoa Soler

Temps al temps

Actualizado: 8 oct

Cartes escrites a un viatger del temps



Al viatger del temps


Que els núvols et duguin un glop d'aire fresc,

per a il·luminar el teu camí.

Que l'aigua t'acariciï els sentits,

per a il·luminar el teu destí.

Que el raig de sol et besi el cor i més endins,

per a il·luminar el teu llumí.


Que sigui el camí que es dibuixa al teu davant,

aquell pel que els somnis i l'amor

et conviden a caminar.


Que sigui dolça la trobada,

amb cada repte i obstacle,

amb cada frontera i miracle.


Que sigui el coratge, la pau i l'amor,

tota clau que utilitzi el teu cor.

Per a obrir allò que encara davant,

espera a ser desvetllat.

Per a estimar allò que encara al nostre costat,

espera ser retrobat.





Endavant


Endavant, camina.

Endavant, somia.

Endavant.


Agafa fort les veles.

Tanca els ulls.

I sent el batec del teu cor.


Endavant, camina.

Endavant, somia.

Endavant.


Escolta el xiuxiueig,

del teu propi horitzó.




Hi ha camins


Hi ha camins fets d'estrelles.

D'altres, de pols i mil meravelles.


Hi ha camins que s'intueixen.

S'entreteixeixen.

S'assaboreixen.


Hi ha camins que,

temps al temps,

sempre es reuneixen.





Avui


Avui tries aquest camí.

Avui.

´

Em preguntes si vols que t'esborri del meu camí,

ara que marxes, per un temps, lluny d'aquí.


Et llegeixo.

Et miro.

I t'escolto.


I dins les lletres,

mons d'aventura i aprenentatge hi descobreixo.


Vols caminar per allí doncs.

Vols descobrir què s'hi amaga dins d'aquest laberint.

Tries el teu propi camí.


I jo et miro,

des d'aquí.

Avui.


Li demano al riu que t'acompanyi.

Que et convidi.

Que et porti.


Dins el seu torrent de llum.

Dins la seva màgia.

Sempre nova.

Sempre creadora.


Avui.

Feliç somric.

A la vida i el seu riu.

El mateix que avui,

et du de nou

a reunir el nostre destí.





Jo no ho hagués fet així


M'expliques.

T'escolto.

Jo no ho hagués fet així.


I t'escric.

És clar que tu no ho haguessis fet així.

Per això és tan valuós el que tu fas.

Per això és tan valuós el que ell fa.


Perquè ningú altre que ell,

podria haver fet el que fa ell.

Perquè ningú altre que tu,

pot fer el que fas tu.


Per això és tan bonic,

cada vegada que t'acceptes,

i comparteixes la teva manera de fer,

de veure, de sentir i de mirar,

amb mi, amb ell, amb el món.






Què hem vingut a fer?


Quan marxem, ho haurem fet?

Quan acabem, què ens enduem?

Quan saltem, quines ales despleguem?


Què hem vingut a fer?

Tal volta aquella passa?

La que ens fa tanta basarda.

La que ens presenta al món

com nosaltres som?

La que deixa anar el desig de perfecció,

i estima cada bri d'imperfecció?

La que no sap, no coneix,

i malgrat tot,

confia amb escreix, i plena d'emoció?


Què hem vingut a fer?

Tal volta aquella passa?

La que ens fa feliços.

De ser qui som.

La que no necessita res més

que un raig de sol.

I l'estol de l'ànima,

en ple vol.






Extrems


Segueixen despertant curiositat.

Els extrems.

Aquells que es toquen

com vagons d'un tren.


Per la mateixa via?

No ho sé.

Vagons que un dia són plena emoció,

i a l'endemà, passes que es desfan.

S'aturen, i es pregunten cap a on van.


Per la mateixa via?

No ho sé.

Els extrems.


Passatgers dalt del tren.






En cada petita passa



En cada petita

passa i bonica.


En cada aventura,

amb la seva clausura.


En cada frontera,

amb la seva carrera.


En cada segon,

amb el seu vol.


I si, en cada passa,

petita i bonica,

hi ha escrit el color,

de tot un món?


M'ajudes a desxifrar el teu?

A entendre't?

A escoltar cada petita passa

que et convida a ser qui ets?






Esperar


Esperar i caminar.

Es poden abraçar?


Esperar i caminar.

Sent qui som,

i deixant anar.


Esperar i caminar,

i que sigui el temps,

qui el misteri resoldrà.






Temps al temps


Un ésser invisible als ulls,

s'acosta i em proposa.


Temps al temps.

Em diu.

Tot arribarà.


Un ésser lluminós s'apropa

i al meu costat, em proposa.


Temps al temps.

El camí,

tot ho durà.






A les nostres mans



A les nostres mans,

està el que deixem anar?


A les nostres mans,

està el que arribarà?


A les nostres mans,

està l'amor que vulguem donar?


A les nostres mans,

l'univers sencer.

Com un esclat de cel.

Com un mirall encès.





Text i il·lustracions: Ainoa Soler

Octubre del 2022

Sant Cugat del Vallès, Barcelona


19 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo