top of page
  • Ainoa Soler

Soc ArbRe



I

Moltes persones


Quanta gent.

És bonic trobar-me

rodejada de

tan moviment.


No obstant això,

necessito un

retrobament.

Un moment.

De deixar-ho tot,

i ser lliure plenament.



II

A l'aire lliure


La lluna somriu

Il·lumina el camí

I la nit és aquí.


Respiro, i em sento feliç.



III

Atractiu


Et miro.

I quelcom m'atrau.

Et trobo atractiu.


Tens un posat seriós.

I alhora altament graciós.

Sembla que parlis.

Però els teus llavis mantenen el silenci.

Els teus ulls són una explosió de simfonies.

Quantes coses criden al món!


Tens un jaguar dins del cor.

Desesperat per sortir i poder-se provar.

Poder-se expressar,

desplegar i entregar.


Hi ha un desig d'amor.

No sé encara

si a la teva,

o a la meva mirada.


Et miro.

I quelcom m'atrau.

Et trobo atractiu.



IV

Sense paraules


De tantes coses per a dir

a voltes em marxen les paraules.

Els pensaments em rodegen,

imagino els versos,

però abans d'esdevenir,

en un univers sense forma s'esvaeixen.


Sense paraules.

Podria explicar el que sento?

Dir, parlar, sentir?

Podria escoltar,

sense paraules?



V

But, to all of us


I'm not the only one.

He does not only loves me.

But to all of us.



VI

Elogio a los sentidos


La vi por la calle.

Ella caminava.

Sus pies reposaban sobre la tierra.

Mas en sus oidos, los cascos apaciguaban los sonidos.

Su mirada, fijada en el dispositivo móbil que sus manos sujetaban.


Y contemplándola, yo me preguntaba.

¿Por qué nos alejamos de nuestros sentidos?


En el vagón del tren, la mayoría de miradas estaban fijas en una pantalla.

Pocas alzaban la vista al horizonte, el que se extiende más allà de la ventana.


Por la calle, los sonidos irrumpían en nuestros oídos

como explosión que otras melodias quisieran acallar.


Mas, ¿por qué no elogiar la sensibilidad de nuestros sentidos?

¿Por qué taparlos?

¿Por qué atontarlos o amedendrarlos?

Nuestros sútiles y preciados sentidos.


¿Y si camináramos, despertando a cada paso un poco más,

a nuestros sentidos?

Y abrazáramos ese sonido.

Esa visión.


La que no controlamos.

La que viva,

aparece ante nosotros,

y nos invita a conocerla.

A descubrirla.

A palparla.

A olerla.

A escucharla

A abrazarla.



VII

Me imagino


Me imagino de nuevo tus brazos.

A mi cuerpo acogiendo.

A mi alma explicando tu historia.

Tu camino, y nuestro reencuentro.


Me imagino la luz,

en tu mirada bailando.

Feliz de estar de nuevo aquí.

En ese lugar, del que nunca has huido.

Del que nunca te has ido.

Ese lugar en que sin estar, estás.



VIII

Cartes d'amor


Hi ha cartes d'amor que s'escriuen

s'entreguen, i s'abracen amb el cor.


Hi ha cartes d'amor que venen

de molt lluny, d'altres mons.


Hi ha cartes d'amor que el recullen,

aquell sentiment, aquell color.


Hi ha cartes d'amor que viatgen,

de llar en llar, fins arribar al seu lloc.


Hi ha cartes d'amor que es despullen,

de temences, peròs i pors.


Hi ha cartes d'amor que acaricien,

el que es veu i el que no.


Hi ha cartes d'amor que sobrevolen,

oceans, mars i rius, per arribar a tocar l'horitzó.


Hi ha cartes d'amor que parlen

i conten de la humanitat el seu més gran do.


Hi ha cartes d'amor que ens acompanyen,

i ens expliquen qui som tu, i qui soc jo.


IX

Sóc arbre


Sóc arbre.

Al bosc em trobo.

Als seus braços em reconec.

I en el seu batec em sento.


Sóc arbre.

Necessito la llum.

L'aigua i la terra.


Sóc arbre.

En forma d'ocell.

Ocell en forma de núvol.

I raig de llum il·luminant l'horitzó.

Sóc arbre.

Alçat al vent.

I recollit en la més petita llavor.


Sóc arbre.

Al bosc m'escolto.

I em sento ser.



X

Deixo anar


I el present m'enlaira al cel.

Deixo anar.

I em sé lliure.

Estel fugisser i de llum viatger.


Deixo anar.

I el present m'enlaira al cel.



XI

Estima


Si el camí et pregunta,

estima.


Si el temps et consulta,

estima.


Si l'ànima et convida,

estima.


Si la llum s'enlaira,

estima.


XII

Hi ha un color


Hi ha un color al món

que de vegades no comprenem.


Hi ha un color al món

que de vegades ens torna bojos completament.


Hi ha un color al món

que de vegades ens enfonsa profundament.


Un color, que ens regala allò més preuat

per al nostre present.


Un que ens mira als ulls,

i ens pregunta:

i tu, qui ets?



Diumenge 4 de desembre del 2022

Sant Cugat del Vallès

Text i pintura: Ainoa Soler

22 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page