top of page
Buscar
  • Foto del escritorAinoa Soler

Silenci

Silenci, i altres paraules somiadores i presents





I

En un espai sense temps


T'estimo.

Descobreixo en vermell

Un cor i unes lletres

que em parlen de tu i em parlen d'ell.


T'estimo.

En un espai sense temps.

Mentre tu dibuixes en silenci.

I jo descobreixo el misteri.


T'estimo.

Llegir-te ha omplert els ulls de felicitat

i junts dalt del cel més pur

hem alçat el vol i hem navegat.




II

De color vermell


Em desperto

Descobreixo un camí

I dos amics esperant-me a mi

Un petit drac i un roser florit.


No una sola, que en són més de cinc i de sis

les flors vermelles que ens entrega

feliç i eixerit.


El drac és tan bonic.

Té ales per abraçar l'infinit.

I parla amb veu.

Besa amb amor.


I es belluga d'aquí cap allà

amb brogit i somiador

pintant amb el roig del foc

d'amor i dolçor

que dus dins del cor.




III

Una sorpresa


Giro el cap i busco la data.

Passejo pels quadrats d'aquesta setmana,

i trobo el dilluns.


Un dilluns que comença amb un cor

s'escriu amb color vermell

i s'acomiada amb un t'estimo.


Quina agenda tan curiosa.

Quan menys t'ho esperes,

et desvetlla amb una deliciosa sorpresa.


Deixo que les paraules em duguin de viatge.

I t'imagino a tu,

l'ànima que en algun moment de la vida,

ha decidit agafar el color,

agafar aire,

i escriure una sorpresa.


L'ànima que des d'algun lloc,

escriu un missatge i l'envia en vol lliure

al mar incommensurable de la subtilesa,

i la bella incertesa.




IV

El bosc


Vols que t'acompanyi a Barcelona?

I la resposta navega,

en oceans d'incertesa.


El cotxe enfila el camí,

i jo encara desconec el meu destí.


Pots venir amb mi

si tu ho vols així.


I mentre rebo el teu sincer sentir,

creix una pau molt gran endins.


M'agrada sentir, que si tu has de triar,

t'agrada que jo vingui amb tu.

M'agrada sentir que em convides a venir.

Que em preguntes, i estàs obert al no i al si.

M'agrada que dibuixis davant meu

un camí tan bonic.


Si a la nit vols, et torno a dur cap aquí.

Si no, podem tornar demà.

El que a tu et doni més pau.


I presa d'aquest gust tan gran

pel sentir-me abraçada dins del teu espai,

no sé encara perquè

quelcom segueix indicant

un altre rumb per a triar avui.


El bosc em crida.

I no em sento bé resistint-me a la seva crida.

Et demano quedar-me sota l'acaricia del sol,

la cançó dels arbres i un silenci que es transforma en bressol.

Necessito ser aquí.

Necessito aquest camí.


I amb un desig molt gran de posar-me bé,

i d'entendre el que no entenc,

segueixo endavant mentre el cotxe desfà el camí.


El bosc és amb mi.

I li pregunto si em pot guarir.




V

M'ho han preguntat


Si, m'ho han preguntat.

Avui, quan he anat a comprar.

Se'n recordaven de tu.

I m'han preguntat què feies amb mi.


Amb d'altres paraules,

si compartim la mateixa llar i camí.


M'ho han preguntat,

i de vegades un cop més,

no sé que dir.


Em pregunto si volen saber de mi,

o del seu propi camí.


Em pregunto, si jo et fes la pregunta a tu,

que t'agradaria dir.




VI

Silenci


Silenci.

Difícil de preveure.

D'interpretar, o desxifrar.


Silenci.

Quan les paraules no són el mitjà escollit.

Quan la pausa i la mirada, són les paraules.


Silenci.

Que explica, que somia, que roman.

En un espai de temps

a milions de kilòmetres desxifrant moments.


Silenci.

Sense paraules, l'univers en vers.


Silenci.




VII

Carta al mar


Estimat mar,

Tinc moltes ganes de ser al teu costat.

Avui he estat a un pas de venir

d'abraçar-te i sentir el teu bes

l'horitzó somiant.


A un pas de veure't davant meu

i seure al llit de les ones,

i enlairar el vol dels pensaments,

recuperar la veu present

escoltant el teu moment.


La brúixola del temps

ha girat vers el bosc el meu caminar,

i m'ha demanat que avui,

tan sols una carta et faci arribar.


Estimat mar,

que t'agradaria venir-me a buscar?

Allà on jo sigui, mentre soc fent camí.


Estimat mar,

que t'agradaria que jo un dia et vingui a trobar?

Allà on tu siguis, amb la teva rialla i els teus ulls color oceà.


Aquesta nit, m'adreço al firmament d'un cel estrellat

i li pregunto si lluny d'aquí

també avui ets així, al meu costat.


Estimat mar,

abans de marxar

desa la meva carta a l'ona que sempre em ve a trobar.


Aquella que quan camino descalça,

corre al meu costat i m'encalça.


Així sempre que la vulgui llegir,

la tindré ben a prop del mar.


PD: Estimat mar,

coneixes quant t'arribo a estimar?




VIII

Tinc ganes


Tinc ganes d'escriure't

Tinc ganes de veure't

Tinc ganes d'abraçar-te

Tinc ganes d'escoltar-te

I d'estimar-te.


Tinc ganes de que arribis.

Tinc ganes de sentir com entres per la porta de baix i puges silenciós les escales,

per no despertar ni destorbar a ningú.

Tinc ganes de sentir com desplegues les mantes i entres dins del llit.

Tinc ganes de sentir la teva veu, la teva mirada, les teves mans

i la teva amorosa carícia.

Tinc ganes de sentir-te aquí.


Com si fossin els rellotges calendaris.

I el temps un vers escrit.


Em pregunto quan

el moment a l'espai espera

pacientment canviar d'esfera.


I del paper, esdevenir vida.

I del desig esdevenir

bonica simfonia.



Ainoa Soler Hoyo

Dels textos i el dibuix.

Sant Cugat del Vallès, Primavera 2023

11 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page