Sempre torna

La presentació justa, generant un espai obert dalt l'escenari,

que es mereix tota l'atenció i expectativa del públic.

Unes paraules que destil·len la poesia del que aviat aconteixerà davant dels nostres ulls,

per final de la carta de presentació.

I d'alguna manera, tot seguit un teló invisible s'aixeca de l'escenari.

I una expectativa creixent omple cada racó dels espectadors.

La presentadora ha creat un temps sense minuts, que precedeix quelcom.

I tenim ganes de descobrir què és el que vindrà.

Sense pressa, sense temps.

En el que sembla ser, un viatge a una altra dimensió, en el qual, de cop, ens haguem embarcat tot el teatre i les persones que ara l'omplim.

Segueix el camí, l'aparició dalt de l'escenari.

D'un mar.

De l'aigua.

De les ones que van i venen.

I sempre tornen.

D'una subtil invitació a convertir-nos en ones per una estona.

D'una profunda reflexió sobre el sentit d'anar i tornar.

I il·luminar l'espai en aquest ball tan ben sincronitzat, de la vida i l'art.

Endavant.

I unes passes, ens fan caminar a tots junts cap endavant.

Aleshores, inaugura l'espai el silenci.

Amb tota la seva presencia.

Música feta moviment, és tot el que podem escoltar.

I les orelles s'entusiasmen amb aquesta poètica entrada.

La música es percep amb tot el cos, excepte amb el so.

I aquesta aparent contradicció, delecta els sentits.

Ens amplia com un zoom, la densitat de l'espai que tenim al davant.

Per a poder percebre-la amb més claredat, amb més agudesa, de la que ho estàvem fent fins fa un moment.

El silenci.

Que amb la seva presencia, tot ho toca.

Que ho farà que les diferències, ens ajudin a despertar els sentits?

El silenci, i el so.

Quina meravella el so, després d'haver tingut l'ocasió de gaudir del silenci.

Així arriba el so.

Com una cascada d'aigua cristal·lina, que omple amb el seu nou color l'espai.

Com a públic, ara hores d'ara, ja estem a les estrelles.

En un univers on l'art ens ha transportat.

I la bellesa queda tan integrada amb el missatge, com la infinitat del missatge emmarcada per la bellesa.

El negre, aporta tot el seu sentit.

Crea.

I dóna l'espai i la matèria per a crear.

Crear la llum, que el segueix.

La llum ja està aquí.

I fa acte de presencia amb tot el seu esclat.

Una llum que és blanca, plena d'aquesta intuïtiva gràcia angelical que tots duem dins.

En la que cada moviment, és tan delicadament complet, que no necessita res més.

Ho té tot.

Res li manca.

El negre que l'ha precedit, li ha cedit tot el seu magnetisme.

I ara el blanc, és un eclipsi de llum.

Com ones, un i l'altra.

Sempre torna.

Aquesta inclinació humana a deixar-se tocar per l'art.

A deixar captivar tots els sentits, en la pregunta que ens apropa l'art.

Una pregunta sense resposta, que batega amb tota la seva essència de pregunta.

De qüestió, d'interrogant, d'exquisida curiositat.

Una pregunta que agafa forma.

Forma de resposta sense resposta.

Com ones, una i l'altra.

Mentre un estremiment, em recorre tot el cos, i se'm posen els pels de punta.

Quina joia sentir la màgia de l'art, recorrent cada part de mi.

Quina felicitat, sentir-me plenament aquí, davant d'un regal tan gran com és aquest.

El de compartir.

Gràcies artistes, que arreu del món, compartiu.

Compartiu sense temença a ser compresos o incompresos, l'art que batega al cor de la humanitat.

Una passió que a cops no us deixa dormir.

Que a voltes, dels somnis no us deixa sortir.

Una passió que sense poder descriure amb la ment, embafa tots els sentits, i ens porta un anhel.

El de ser qui som, i poder-nos presentar amb el nostre nom.

Com ones, bellesa pura en moviment.

Sempre torna.

L'inici com a final.

I el final com a desitjat inici.

D'una roda que gira al món, i amb cada nou gir, un nou paisatge ens ofereix ple de color.

La llum, sempre torna.

Ainoa

19 de març del 2021, Teatre la Sala de Rubí.