Saltejat de versos i primavera

En el silenci

En el silenci de la muntanya.

En el silenci de l'aigua que balla.

En el silenci dels núvols pintant.

En el silenci de l'arbre.

De la lluna.

I el sol.

Et sento i et sé.

Sé que estàs amb mi,

també en el silenci.

Proteger

Lo que protege,...

debilita a la cosa protegida?

Lo que protege.

Debilitar.

Fortalecer.

Proteger.

O acompañar.

Y si ¿dejáramos de proteger?

Y si, ¿abrazáramos,

la fuerza del ser?

Encara no sé qui ets

Encara no sé qui ets.

Ni com ets.

Ni que dibuixes a la meva vida.

Amb quin color pintes,

ni amb quina música amenitzes el passeig.

Però sé que hi ha una part de tu,

que sovint sento a prop.

Li pregunto coses.

I de vegades em respon.

D'altres no em diu cap paraula.

Però sense paraules, m'acompanya amb la recerca.

I es pregunta la mateixa pregunta al meu costat.

És tota una aventura conèixer-te.

I esbrinar qui ets.

Què hi fas aquí.

Perquè estàs tan a prop de vegades.

Si els meus ulls fa temps que no et veuen.

I les meves orelles, dies que no et senten.

Però sembla que el lluny o a prop,

amb tu no té a veure amb els sentits d'aquest món.

És com si fos més una sensació de llum.

O de temps sense temps.

Que sense segons, avança i sempre és present.

També allà, on no comprenem

Per cada part lluminosa al món

hi ha una part

igualment gran,

fosca en tamany.

Que no es compren.

Que fa basarda.

Que no es veu.

Perquè l'amor i la llum,

neixen arreu.

També allà,

on nosaltres

no comprenem.

Un punt de vista

Quan prenem un punt de vista

sovint ens oblidem.

Que el contrari té tanta raó

com el nostre.

També ell,

és un punt de vista.

Ainoa Soler

Reflexions de primavera, abril-maig 2022

Fotografies de la Serra de Collserola, en el seu esclat d'aquesta primavera.