top of page
Foto del escritorAinoa Soler

Quant falta?

O la paciència en essència.



Són les onze de la nit quan entro al llit.

Toquen les dotze, i encara no m'he dormit.

M'aixeco, "potser si escric", em dic per a mi.


I així em poso a escriure.

Que se'm fa un nus al pit.

Que no sé el que sento dins.

Són moltes nits sense sentir-te aquí.

Perquè se'm fa tan llarga l'espera?

Què espero?

Per què sento aquest desig tan dins de mi?

De tenir-te aquí, ben a prop, i no haver de sentir que et busco i...


Em pregunto que ho farà, que sento el que sento.

Que m'agradaria no tenir aquest buit.

Aquest sentir tan intens de buscar i buscar, quelcom que avui no és al llit.

I acceptar que per molt lluny que siguis avui, mai no ets lluny del teu destí.

Acceptar que malgrat no ser aquí, ets allà on t'ha dut el teu propi camí.


Si, però.

Si el teu és el destí on et trobes ara, el meu és el destí de viure el que visc dins.

I accepto en sentir les dotze, que potser si deixo anar tot el que sento, em sentiré més a prop d'un descans, d'un repòs, d'una calma que somio dia i nit.


Arribo a casa al vespre, i em pregunto si hauràs decidit venir.

Sento la teva olor pujant les escales.

I no sé si la somio, o és que has decidit venir.


Surto de casa al matí.

I em pregunto si serà aquest dia; avui el dia.

El que em durà un poc més a prop del teu camí.


T'imagino treballant, investigant, creant i assaborint cada racó, que els segons dibuixen al teu destí.

T'imagino i feliç respecto aquest espai que et fa feliç i et dóna temps i aire, llum i pau.

Per a crea i somiar.

Per a un dia tornar.


Però... per què se'm fa tant llarga l'espera?

Què espero?

Per què espero?


I si et vinc a buscar?

Em pregunta un instant de felicitat.


I si no cal buscar, ni esperar?

I si et trobo en aquest mateix segon, en aquest mateix i únic d'eternitat instant?

Inspiro fons i deixo anar l'aire dels meus pulmons.


Escriure m'allibera un xic.

D'aquest desig que no em deixa ajaure al llit, sense preguntar-me si ets aquí.

Quan et falta per tornar a venir.

Per tornar a ser aquí.

Si voldràs avui venir.

Si és molt llarg el camí que encara cal desfer, per a arribar a sentir-te amb mi.


Aleshores la pregunta és davant.

Inevitable.


Què ho fa, que et senti amb mi?

Per què necessito sentir el teu cos aquí, si tal volta, ets tant a prop de mi ara, com en qualsevol altra passa del camí?

Per què aquest anhel de sentir el teu cos present?

Per què aquesta necessitat de dir-te que et trobo a faltar?

De dir-te que cinc dies se'm fan molt llargs.

I que somio amb el moment de tornar-te a abraçar.


De tornar-me a sentir a prop...

D'una llum que malgrat sentir tan lluny,

sento que mai és lluny.


T'estimo.

I mentre contemplo l'amor que sento, pregunto a l'univers si em pot sentir.

Si em pot sostenir, i arraulir. Mentre aprenc la lliçó que ara es desplega en mi.

I em pregunta.

I em trasbalsa.

La lliçó que miro.

I dia i nit somio.


Les estrelles somriuen.

I m'apropen una cançó escrita a la vora del mar.


Mentre et duc al cor, i segueixo dibuixant un vers.

El vers d'un color.

D'una emoció.

D'un sentiment que m'agita i em pregunta: quan falta per a que torni?


Abans de tornar al llit, rellegeixo el que he escrit.

I em pregunto si és possible afegir encara un xic.

Un xic de llum.

Un xic de joia.

Un xic d'alegria.

Un xic de paciència.

Un xic d'esperança.

Un xic de pau.


Tot està bé, al seu lloc, i on desitja ser.

Tot a l'univers balla.

Amb aquesta dansa tant majestuosa, que mai s'avança.

Sempre el moment exacte.

Sempre el temps precís e inimitable.

Viu, únic i inigualable.


Que dolç viure dins els braços d'un riu que ens du, entregats i sincers, pels racons més meravellosos de la galàxia.

I lluny o a prop, ens omple el cor d'un especial i bell color: l'amor.

Un amor que enamora cada cèl·lula del meu cos.


I mentre dins el riu em deixo anar, sento com les ales d'un àngel s'apropen.

M'abracen, i a cau d'orella em xiuxiuegen: tot arriba princesa.


Ainoa Soler

Dissabte 18 de març del 2023

0 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comentarios


bottom of page