Quan ella arriba

Amb la pluja, i ballarina, omple el carrer amb la seva joia i melodia.

I

Un gronxador a les estrelles

Sota la lluna plena

un gronxador a les estrelles.

Amb el seu balanceig

s'arriba a veure l'infinit.

Dins d'un somriure esclat.

Sota la lluna plena

un gronxador a les estrelles.

Nits de plata

camins de llum

i somnis fets de realitat.

Abraçats en un de sol

i mateix instant.

Sota la lluna plena

un gronxador a les estrelles.

II

Varen començar

Varen començar

compartint l'habitació.

Amb un cap a cada costat.

Després van compartir

les mantes, i també l'edredó.

Amb un cap

encara a cada costat.

Aleshores un dia,

els caps canviaren,

i les mans s'ajuntaren.

Passaren els dies,

i també els llençols

compartiren simpaties.

Ja no eren dos,

que ara ja, un llit tan sols.

Arribà un dia el coixí,

a un de sol també esdevenir.

I encara més, l'instant arribaria

en que l'infinit

en el camí compartit es convertiria.

III

Prefereixo

Hi ha coses que prefereixo

no deixar en paper escrites.

Coses que m'agrada deixar

tan sols escrites a la pell,

als somnis, als colors del món.

Escrites amb un material

que no s'esborra, no caduca,

no es perd ni es fa malbé.

Hi ha coses que prefereixo

no deixar en paper escrites.

IV

El meu nom

Pronuncies el meu nom

i s'obren portes a altres mons.

V

És la llum

No són les lletres.

No és la paraula.

No és la força que el nom té,

en aquest llenguatge o aquest món.

És la llum

que de tu,

parla a través d'ell;

del nom.

Un nom que esdevé porta

a mil meravelles i altres mons.

VI

Quan ella arriba

M'agrada quan ella arriba.

S'estira al meu costat.

I m'explica coses.

M'abraça amb braços invisibles

fets d'amor i de colors.

I em du amb ella el teu amor.

La teva fidel companya,

amiga de quatre potes

i infinits viatges.

No sé mai quan ho farà.

Però sí sé que sempre arriba,

quan més la desitjo trobar.

Quan t'enyoro, quan et busco.

Quan crido el teu nom

i a l'univers pregunto

el camí per arribar a trobar-te,

el camí per a sentir-me ara

un cop més al teu costat.

Aleshores ella arriba,

i m'explica com m'estimes.

I m'explica com m'estima.

VII

M'enlairo

Entro al llit.

I et pregunto si ets aquí.

Tinc ganes d'abraçar-te.

I de sentir-te ben a prop de mi.

Entro a casa.

I em pregunto si ets aquí.

Tinc ganes de trobar-te.

I descobrir infinit

el teu somriure amic.

Entro als somnis.

I em pregunto si sóc aquí.

Tinc ganes de parlar-te.

I desplegar avui les ales,

desvetllant segons al teu costat.

Entro.

Pregunto.

I m'enlairo.

VIII

Contradiccions

Els dos sentiments

els sento aquí ben presents.

Sembla que siguin junts

impossibles d'abraçar;

tan difícils d'imaginar coexistint

en el mateix minut de temps i de sentir.

I en canvi, hi són.

Els dos sentiments.

No entenc la seva sinergia.

Que fan tots dos aquí,

en el mateix i exacte moment.

Els dos sentiments

els sento ara intensament.

No sé què sento.

No sé per què això sento.

No sé com deixar anar el que sento.

T'estimo.

I sé que és deixar-te anar,

el que em portarà al teu costat.

I malgrat això,

tan intensa com aquesta certesa,

és la por que amb ella arriba.

IX

Vine, de pressa!

Vine, de pressa!

Hi ha un esclat de llum

que sobrevola l'univers.

Vine, de pressa!

Hi ha un ésser ballant

aquí i a cada tombant.

Vine, de pressa!

Està aquí, està al meu costat.

M'acompanya. I m'estima.

Vine, de pressa!

I sense pressa.

Que tot el món s'ha deturat,

en aquest precís i únic instant.

Ainoa Soler

Sant Cugat del Vallès - 07 de febrer del 2023