Ainoa Soler
Quan ella arriba
Amb la pluja, i ballarina, omple el carrer amb la seva joia i melodia.

I
Un gronxador a les estrelles
Sota la lluna plena
un gronxador a les estrelles.
Amb el seu balanceig
s'arriba a veure l'infinit.
Dins d'un somriure esclat.
Sota la lluna plena
un gronxador a les estrelles.
Nits de plata
camins de llum
i somnis fets de realitat.
Abraçats en un de sol
i mateix instant.
Sota la lluna plena
un gronxador a les estrelles.
II
Varen començar
Varen començar
compartint l'habitació.
Amb un cap a cada costat.
Després van compartir
les mantes, i també l'edredó.
Amb un cap
encara a cada costat.
Aleshores un dia,
els caps canviaren,
i les mans s'ajuntaren.
Passaren els dies,
i també els llençols
compartiren simpaties.
Ja no eren dos,
que ara ja, un llit tan sols.
Arribà un dia el coixí,
a un de sol també esdevenir.
I encara més, l'instant arribaria
en que l'infinit
en el camí compartit es convertiria.
III
Prefereixo
Hi ha coses que prefereixo
no deixar en paper escrites.
Coses que m'agrada deixar
tan sols escrites a la pell,
als somnis, als colors del món.
Escrites amb un material
que no s'esborra, no caduca,
no es perd ni es fa malbé.
Hi ha coses que prefereixo
no deixar en paper escrites.
IV
El meu nom
Pronuncies el meu nom
i s'obren portes a altres mons.
V
És la llum
No són les lletres.
No és la paraula.
No és la força que el nom té,
en aquest llenguatge o aquest món.
És la llum
que de tu,
parla a través d'ell;
del nom.
Un nom que esdevé porta
a mil meravelles i altres mons.
VI
Quan ella arriba
M'agrada quan ella arriba.
S'estira al meu costat.
I m'explica coses.
M'abraça amb braços invisibles
fets d'amor i de colors.
I em du amb ella el teu amor.
La teva fidel companya,
amiga de quatre potes
i infinits viatges.
No sé mai quan ho farà.
Però sí sé que sempre arriba,
quan més la desitjo trobar.
Quan t'enyoro, quan et busco.
Quan crido el teu nom
i a l'univers pregunto
el camí per arribar a trobar-te,
el camí per a sentir-me ara
un cop més al teu costat.
Aleshores ella arriba,
i m'explica com m'estimes.
I m'explica com m'estima.
VII
M'enlairo
Entro al llit.
I et pregunto si ets aquí.
Tinc ganes d'abraçar-te.
I de sentir-te ben a prop de mi.
Entro a casa.
I em pregunto si ets aquí.
Tinc ganes de trobar-te.
I descobrir infinit
el teu somriure amic.
Entro als somnis.
I em pregunto si sóc aquí.
Tinc ganes de parlar-te.
I desplegar avui les ales,
desvetllant segons al teu costat.
Entro.
Pregunto.
I m'enlairo.
VIII
Contradiccions
Els dos sentiments
els sento aquí ben presents.
Sembla que siguin junts
impossibles d'abraçar;
tan difícils d'imaginar coexistint
en el mateix minut de temps i de sentir.
I en canvi, hi són.
Els dos sentiments.
No entenc la seva sinergia.
Que fan tots dos aquí,
en el mateix i exacte moment.
Els dos sentiments
els sento ara intensament.
No sé què sento.
No sé per què això sento.
No sé com deixar anar el que sento.
T'estimo.
I sé que és deixar-te anar,
el que em portarà al teu costat.
I malgrat això,
tan intensa com aquesta certesa,
és la por que amb ella arriba.
IX
Vine, de pressa!
Vine, de pressa!
Hi ha un esclat de llum
que sobrevola l'univers.
Vine, de pressa!
Hi ha un ésser ballant
aquí i a cada tombant.
Vine, de pressa!
Està aquí, està al meu costat.
M'acompanya. I m'estima.
Vine, de pressa!
I sense pressa.
Que tot el món s'ha deturat,
en aquest precís i únic instant.
Ainoa Soler
Sant Cugat del Vallès - 07 de febrer del 2023