On està?

I

On està?

On està l'amor que ens va unir?

No el sento a prop.

Només sento la queixa i el retret,

la falta i la desconfiança.

El dubte planant sobre cada passa.

Les ganes subtils i constants,

de marxar.

Com si d'alguna forma lligat,

no poguessis deixar anar.

Quelcom que et fa mal,

però que continues agafant.

Com una ombra

que cada dia es fa més gran.

On està?

On, l'amor que un dia,

ens va guiar?

II

Poca cosa

Quan t'escolto,

em sento als teus ulls

poca cosa.

Poc amor.

Poc apreci.

Poca autenticitat.

Poca veritat.

Com si el meu amor, no fos de veritat.

Per res a l'alça del teu amor,

pur, net, noble i vertader.

Sento que als teus ulls,

el meu sentir és molt lluny,

del teu exigir.

III

On és que plou?

I em pregunto perquè segueixes aquí

si és tan lluny de tu,

el que jo sento, el que jo soc.

Em sento jutjada.

De no ser un amor pur.

De no ser tan bona com tu.

Em sento incompresa.

Jo estimo el meu cor.

I el que sento.

Ho aprecio.

Aquesta soc jo.

Si per al teu amor, i pel teu cor,

això no és prou,

em pregunto on és que plou.

Si aquí, allà,

o al pont que es mou.

IV

Estimo

Jo estimo.

Sento amor dins meu.

I el comparteixo.

Em sento torrent de vida,

de llum, d'alegria.

Em sento viva.

I lluny de desitjar portes i barrots,

soc feliç al cel obert.

Desplegant els colors de l'horitzó.

Viatjant pels camins on em du el meu cor.

Jo estimo.

I m'estimo tal com soc.

V

Si és por

Em pregunto si és por perdre'm,

el que et du tan lluny de mi,

a aquest lloc tan fosc.

Perdre el què?

Què tens?

Si l'amor no és posseir.

Si l'amor no és exigir.

Si l'amor és infinit.

VI

M'agradaria

M'agradaria que m'estimessis

tal i com soc.

No com a tu t'agradaria que fos.

No com els altres somien que soc.

M'agradaria que m'estimessis,

tal i com soc.

Estimar-me.

Estimar-te.

Tal i com ets.

No com a mi m'agradaria que fossis.

No com m'imagino que ets.

No com els altres somien que ets.

Estimar-te,

tal i com ets.

VII

Per què?

Perquè el meu amor

arriba a molts ports,

és per això menys valuós?

Perquè el meu amor

és generós,

és per això menys virtuós?

Perquè el meu amor

no distingeix colors,

i els estima a tots,

és per això menys coratjós?

Estimar

és quelcom que sovint

no podem triar.

Estimem.

I al món ens entreguem.

Que els judicis dels altres,

no eclipsin la màgia dels astres.

VIII

Creus...?

Creus que amb el que és,

pots ser feliç?

Creus que estimar,

és el que ens uneix?

Creus que els fils ens trobaran,

cada vegada que ens vulguem abraçar?

Creus que podem viatjar,

i sentir com ens donem la mà?

Creus que les expectatives,

ens alliberaran?

I que les pors,

grans tresors ens regalaran?

Creus que podem confiar,

caminar,

i entregar-nos al que vindrà?

IX

Em sento

Em sento lliure.

Em sento jo.

Sense lligams;

sense fronteres.

Em sento vida.

Llum i amor,

que al món s'entrega.

Em sento ales,

cel i estrelles.

Em sento aigua fugissera

dels dits que l'apressen;

cerca incessant

dels qui no l'encasellen.

Riu emmalaltit,

si amb preses tallen

el meu curs i sentit.

Ànima feliç,

si et ve de gust

caminar amb mi.

X

Decidir sense por

Necessito temps i espai.

Llum i llibertat.

Camins per a explorar.

Ales per volar.

Una llar on tornar, si.

Però sense el camí descuidar.

Música per somiar.

Dansa de silencis.

Moments plens de reverencia,

incomprensió i misteri.

Sentir-me lliure.

Ser qui soc.

Com soc.

I decidir sense por,

estimar aquest món.

XI

Els contemplo

No m'agraden els controls.

Els judicis.

Les fronteres.

Ni la noció de límits.

Els contemplo.

Me'ls miro. Els escolto.

I n'aprenc tot allò que observo.

De nou me'ls trobo.

Els estimo.

I descobreixo dins seu

una clau, un nou pany.

Esdevenen escales les parets,

les fronteres ara ponts,

i els murs escletxes de llum.

Són elles mateixes.

Camins de llibertat,

amor en pur esclat.

XII

Us estimo

No t'estimo a tu,

com l'estimo a ell.

Cert.

Si la cursa és ser el primer,

no cal córrer més.

Que ja està tot fet.

Comparar sense jutjar?

Caminar i cada passa estimar?

O potser, fins i tot un dia,

aprendre a acceptar?

Acceptar que tots som llum

Jo, tu, ell.

Amor infinit.

XIII

Què duc?

Què faig malament,

que no t'estimo prou?

Què faig mal fet,

que no em sento a prop?

Què és el que duc dins del cor,

que t'agrada tan poc?

Amor?

Estimar a més persones?

Abraçar lliure l'horitzó?

Ser qui soc?

XIV

El camí mirall

Sento un rebuig cap a la meva persona,

i em pregunto on està el mirall.

Quin rebuig sents tu,

per a fer-me sentir així.

Quin és el camí

que al cor duem escrit,

i podem desxifrar avui?

XV

Tu, o jo?

Ets tu que no m'estimes prou?

O sóc jo, que no m'estimo prou?

Ets tu que no confies?

O soc jo, qui no confio en tu?

Ets tu, qui no escolta el seu cor?

O soc jo, qui no escolto el meu cor?

XVI

Abraçar la teva llibertat

Sentint el fracàs

i el pes de no haver superat la prova,

em pregunto a mi mateixa,

pel sentit de tot plegat.

Aleshores em descobreixo

feliç i lliure.

A la fi, alliberada.

Tu ets lliure, de sentir

allò que hagis de sentir.

Jo soc feliç fent passes al teu costat.

Jo m'escolto, i t'estimo.

Aquesta és la meva elecció.

Però la teva, la desconec.

Ets ben lliure,

de no viure-ho com jo.

És la teva llibertat.

I el poder mirar-la,

el permetre'm abraçar-la,

em fa lliure i feliç a mi.

XVII

Puc existir

Vull tornar a sentir,

que puc teixir.

Que soc lliure

i puc estimar el món.

Escoltar els fils

i tots els seus colors.

Els minuts,

i els seus segons.

Esclat d'amor

a cada instant.

Alliberada

d'aquell pes gegant.

De no poder dir,

fer o sentir.

Vull tornar a sentir,

que soc així,

que soc jo,

i que puc existir.

XVIII

L'amor

L'amor

no condiciona

no exigeix,

tan sols existeix.

L'amor

uneix.

L'amor

és.

Dels textos: Ainoa Soler

Abril 2024 - Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona)