top of page
  • Ainoa Soler

Missatges d'un pit-roig

Actualizado: 4 ene

I viatges a altres mons



I

Esclat d'amor

Cantes des del cor

i em toques el cor.


Cantes sobre l'amor

i et converteixes en amor.


Cantes i m'abraces.


No sé com

No sé com.

Cantes, i amb la veu

dins meu esdevens.


Emoció al cor.

Esclat d'amor.

II

Es pot?


Es pot sentir tant?

Es pot volar tant amunt?

Es pot viure tant?


Es pot?

III Una porta a les estrelles

Casa teva, és una porta a les estrelles.

El finestral és l'enllaç

de dos mons ben abraçats.


La llum hi entra a raig.

I diferents colors i vides

conviuen al mateix instant.


Casa teva és,

una porta a les estrelles.

IV

Cada nota


El vent de l'habitació

es va convertir en cançó.


Cada nota esdevenia aire.

Transformadora via de comunió.


Cada nota esdevenia llum.

Il·luminant l'horitzó.


Enlairant el vol.

Abraçant el cor.

V

Et sento aquí


Et sento aquí

A prop meu.


Per allò que necessiti,

sempre un si.


Et sento segur,

del que sents

i dus amb tu.

Et sento protector,

entregat i servidor.

Incondicionalment amor.


Et sento cantar,

amb la veu somiar.

I convertir anhels del cor,

en ballarina realitat.


Et sento emoció

I emprenc el viatge.

El d'escoltar allò

que tu em dus amb devoció.


VI

No marxis lluny

Encara estàs despert?

Si, per què?


M'agradaria donar-te la mà.

I viatjar.


No marxis lluny.

Sento com em dius

abans de deixar-me anar,

abans de veure'm marxar.


Encara estàs despert?

Si, per què?

Potser ha arribat el moment,

d'obrir aquesta porta plegats.


VII Hi ha


Hi ha qui desfà

Hi ha que travessa.

Hi ha qui mou.

I qui acariciant commou.


VIII

Me n'adono


M'agrada sentir-te aprop

Me n'adono.


M'agrada que dormis al meu costat.

Que siguis feliç aquí com allí.


M'agrada com m'acaricies.

Sense tocar-me,

amb la teva veu recorrent tot el meu ésser.

Amb la teva cançó abraçant l'això i allò.

M'agrada com em cuides i com m'estimes.

M'agrada quan improvises.


Me n'adono.


IX La teva casa


La teva casa parla.

La teva casa abraça.


Hi ha un món sencer

dins les parets i els seus prestatges.

La teva casa, també em toca el cor.

M'acaricia l'ànima.

I em trasvalssa el cos.


És un pont a les estrelles.

Un salt abrumador.


La teva casa parla.

La teva casa abraça.

X

Et miro

Et miro

però no et veig

a tu.

Et veig a tu.

El que somriu,

discret, feliç,

quan s'adona

que és a ell

qui jo miro.


Aquell que

amb ales

acaricia l'espai.


Et miro

però no et veig

a tu.

XI

Entro i atravesso


El temps i l'espai.

Marxo per un instant

molt lluny d'aquí.


Al centre de tot allò

que m'ha dut avui fins aquí.

Entro i atravesso.

La mirada em travessa a mi.


I dins meu

un prestatge ple d'emocions

es vessa.

Tot es desendreça.

Tot juga

a encaixar la peça.




XII Em mires


Em mires,

i els teus ulls somriuen.


Amb un somriure

que els hi neix del cor.

Per alguna cosa que

jo encara desconec.


Em mires.

I els teus ulls somriuen.


Per algun motiu,

que jo encara no conec.



XIII

Estigues tranquil


Estigues tranquil

ésser de llum.


No pots perdre.

Això que tant estimes.

No ho pots perdre.


Perquè tampoc ho pots posseir.

No és teu.


I precisament per això,

és teu eternament.

És amb tu arreu.

XIV

El plaer


El plaer de la pluja

caure des del cel.


El plaer d'una mà

acariant un petó.

El plaer d'un raig de sol.

El plaer d'una nit amb estrelles a l'horitzó.


El plaer de compartir instants,

al teu costat, i desvetllant segons.


El plaer que és dificil descriure,

fàcil de sentir i viure.

XV

Al final d'una cançó


Una declaració d'amor

al final d'una cançó.

Lletra, improvització.

Sentiment, emoció.

I un torrent de veu,

ple de llum i passió.


XVI

Ell toca


Ell toca

la seva veu

la guitarra

o el meu cor.


Tot depén

de quin punt de vista prenc.

Toca sense mans

i acaricia amb records.


D'aquells llunyans,

que travessen distancies.


D'aquelles valents,

que viatge pel temps.


D'univers en univers.

I retroben aquí i ara

el seu moment.


Ell toca la seva veu la guitarra o el meu cor.

XVII

Hi ha una clau


Hi ha una clau

que obre altres temps.


Ens permet viatjar

i veure a través del vel.

D'un rellotge sense temps.


Que amb calma,

retorna al present.

Que amb entrega,

ens alça plenament.


Agafa'm la mà.

Em pots ajudar?

Dona'm la mà.

I ajuda'm a tornar.


A un temps que em pregunta

si l'he clos.

A una resposta que balla,

ben al fons.


Hi ha una clau que obre altres temps. Ens permet viatjar i veure a través del vel.

XVIII

Entra dins meu


Un profund sentiment.

Una escletxa,

que és ella mateixa.


Entra dins meu.

No sé si el conec.

O el desconec.


Els colors canvien el present.


I veig el porpra,

envolcallant aquest moment.


Entra dins meu.

Les imatges se succeixen.

I records i memories

m'envaeixen.


Entra dins meu.

Un profund sentiment.

XIX

La mà


La mà queda buida,

oberta.

Ara sense res més

que una densa buidor.

Una espessa tristor.

Deixa de brillar el color.

I veig la mateixa ferida

obrint-se en el meu cor.


O el seu.

Aquell que ara es ferida

i cura al mateix moment.


La mà queda buida,

oberta.

Sense res més

que una densa buidor.


En ple naixement.


Una esfera de color

en ple descobriment.


XX

No vull que marxis

No em vull quedar sola

No vull que marxis.

No.


I quan més ho sento...

Les cames s'avancen.

I soc jo qui marxo.


Camino.

Corro.

I et trobo.


No en tu, sino en mi.


No vull que marxis.

Fins que camino,

i et trobo.


No en tu, sino en mi.



XXI

No sé parlar


No sé com expressar.

No sé parlar.

Necessito el teu silenci.


I la teva mà ben abraçada.


No sé per què

No sé a on.

No sé per quant de temps.


Necessito el teu silenci.

I la teva mà, ben abraçada.

XXII

A tu


A tu, que sense peròs,

t'entregues.


A tu, que incondicional,

pels camins de l'amor navegues.


A tu, que amb la teva veu,

la freqüència eleves.


A tu, aquest vers.

Aquest temps.

Aquest gràcies.


A tu.

XXIII

El color lila


El color lila

fa de guia.


La teva mà

de fidel companya.


La teva ànima

d'atenta protectora.


I mentre el lila escriu,

un univers oblidat es reviu.

XXIV

Confio


Confio en tu

Confio en aquest moment

Confio en aquest espai.


I em llenço al que arribarà.

No sé el que serà.


Però el cor veu el color.

El de la confiança.


Sent la veu.

La de la confiança.


La coneix.

Li somriu.


Confio.

Confio en aquest regal.

I m'hi deixo anar.

XXV

T'estimo


M'agafo a la teva mà.

Fort.

No vull deixar-la anar.


I alhora,

no la puc agafar.

Hi ha una porta

que és pont.

I una habitació viatgera.


T'estimo.

M'agafo a la teva mà.

I sento el món rodar.


XXVI

Endavant


No tinguis por

de deixar anar.

De deixar marxar.

Endavant.


El somni d'aquest instant

segueix volant.


Endavant.

Allò que avui se'n va

demà vindrà.

I és que tot va i torna.

Tot és aquí i ara.

Aquí i allà.


XXVII

M'acceptes


Amb el meu dolor

i el meu goig.

El meu ésser.

M'acceptes.

Amb la meva experiencia

el meu camí

i la meva pregunta.

M'acceptes

amb el meu misteri.


Amb el meu cor.

Amb el meu sentir.

M'acceptes.

XXVIII Hem estat


Amants

Germans

Eterns companys


Hem estat

llumins i flama


I sempre al costat


Hem estat aquí i allà


Que divertit recordar

Que divertit oblidar

El que hi ha

i el que vindrà


Ainoa Soler i l'esperit del pit-roig

Dies de cap d'any, 2022-2023

Sant Cugat del Vallès, Castelldefels i Montserrat



10 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Entro

bottom of page