La següent
Pensaments d'un mes d'agost, del 2023.
I
D'un mateix
Curiosament, es repeteix.
Com un patró ancestral.
I el que cerquem incessantment,
de cap altre lloc arribarà,
que de dins mateix.
El canvi somiat,
lluny de ser un remei esperat,
és més aviat
una acció, un gir,
un canvi gran i xic.
Que enlloc més succeeix,
que dins d'un mateix.
II
Tornar a començar
Tornar a començar,
té cap sentit?
Ara que ja tot és acabat?
Tornar a començar,
té cap sentit?
Ara que tot ha estat envà?
Tornar a començar,
té cap sentit?
Si tot gira i se'n va?
Ai si sabéssim!!!
Que tot torna a començar.
Al mateix punt on va acabar.
Tot, torna a començar.
Que no cal fer res més,
que aprendre a abraçar,
estimar, i deixar anar.
Tornar a començar.
III
En el paso
En el paso se expande,
el horizonte,
y el caminante.
IV
Dream
Ets aquí
il·luminant el camí.
Lliure i decidit
a seguir el teu propi sentir.
Ets aquí
Tan bon amic.
Quantes de coses belles,
ens duus avui des d'allí.
V
Desplegar
Obres les ales
i abraces l'horitzó.
El primer pas del vol
ja ha trobat el seu bressol.
Però abans del comiat,
un últim sentir.
Gràcies per compartir
lluna i sol,
dia i nit,
amb el nostre estol.
VI
Balance
Cuando una muere,
otra nace.
Cuando un canal de energía,
desaparece,
otra forma aparece.
VII
Ets blau
Ets blau.
Ets llum.
Recordo els teus ulls
i tot el que en ells duus.
T'estimo.
VIII
El meu camí
No és quan em canso.
No és quan crido.
No és quan em retiro.
No és quan m'avanço.
És quan abraço.
IX
Elección
Con las dificultades
de tu destino,
te acercas,
o te alejas,
de tu camino?
X
El temps
El temps a voltes ens veu, i fuig.
D'altres s'apropa, i l'estimem.
Ell, sempre valent
torna a visitar-nos constantment.
El temps és un gran amic.
Si tant sols poguéssim abraçar-lo.
Si tan sols deixéssim, que sigui ell,
qui ens abraça plenament...
El temps a voltes ens veu, i fuig.
D'altres s'apropa, i l'estimem.
Ell, sempre valent
torna a visitar-nos constantment.
XI
Dos dalt del vaixell
El zig-zag del retolador guixar.
Els ulls de la lampareta guaiten,
ben desperts encara.
Mentre la nit s'enfila
amunt, amunt,
vers les estrelles i més amunt.
Són dos dalt d'un vaixell.
El retolador i la lampareta.
Un vigia i mil ànimes que el guien.
Mentre el zig-zag, segueix fent via.
XII
Fet avui escenari
El mirall és l'escenari
i el moment ben espontani.
Cançons trobades dalt l'armari
baixen felices, i ens saluden fent xivarri.
Porten missatges guardats.
D'aquest i d'aquell barri.
Ens expliquen
que som éssers a voltes estrafolaris;
i que cada dia, és el nostre aniversari.
Són cançons plenes d'imaginari.
Són cançons de llum, en un mirall,
fet avui escenari.
XIII
Cada instant d'aquest bell món
Dibuixa amb un somriure.
Escriu amb un petó.
Oblida sense por.
Recorda amb molt d'amor.
I abraça amb força.
Cada instant
d'aquest bell món.
XIV
Un llenç en blanc
El camí és un llenç en blanc.
La passa, l'aventura per davant.
Un instant de pau.
Desvetllat l'encreuat.
I el sentit de tot plegat.
Un misteri fascinant.
En cada nota ben explicat.
En cada acord, tan ben trobat!
XV
La següent
La següent també vindràs?
I de primeres no em respons entusiasmat.
Em mires,
un xic estranyat.
I aleshores, no triga en arribar.
Aquell adverbi tan somiat.
Sempre.
XVI
Molt lluny triats
Els seus ulls han tornat
com un record allunyat.
I alhora, d'aquí al costat.
Tot d'una el misteri
han explicat.
Hi ha dolors que molt lluny són triats.
Obren portes i ens mantenen,
els nostres estimats,
ben abraçats.
XVII
D'un company present
No entenc el lligam.
És fascinant.
D'un present,
amb el seu company present.
Són amics i del temps viatgers.
Però, no es treuen el lloc.
Són,...
...tant d'emocions fetes estacions,
humils passatgers,
com dalt del tren
valents viatgers!
Però no es treuen el lloc.
Tan sols n'amplien,
color i joc.
D'un present de temps,
amb el seu company present.
Quin lligam tan fascinant!
XVIII
Amunt les petjades
El món es desfà.
Els peus deixen el terra.
I uns braços m'acullen,
mentre el pes alleugera.
Ja no m'esforço més.
I caic dolçament.
Amunt les petjades,
enlairen l'horitzó.
XIX
Trobar-me
En el silenci.
En la tempesta.
En la companyia.
I en la llunyania.
En la música.
I en la dansa.
En la poesia.
I en el color.
En les paraules abraçades,
i les emocions en esclat i flor.
Trobar-me.
Mentre alço els ulls,
i desvetllo la volta a l'horitzó.
XX
Les paraules màgiques
Les paraules màgiques
obren camins i escriuen poesies.
Neixen dins de l'ànima,
i recorren espais de temps;
avançant per camins d'amor.
Les paraules màgiques,
són teves, són meves,
són a l'abast de tots.
Són lliures i viatgeres.
Somiadores i rialleres.
Les paraules màgiques
expliquen contes;
ens escolten;
i a voltes, sols a voltes,
quan estem ben preparats,
ens parlen a cau d'orella.
Les paraules màgiques.
XXI
Em preguntes pel silenci
I li pregunto al silenci.
Quina paraula necessita el silenci,
per a ser comprès,
per a ser escoltat,
per a ser estimat?
Em preguntes pel silenci.
I li pregunto al silenci.
Ainoa Soler Hoyo.
Dels textos i la pintura.
Dissabte 26 d'agost del 2023 - Sant Cugat del Vallès.