Ja és aquí
La primavera ja és aquí, i altres companys escrits
I
Avui
Potser és avui.
Avui arribes?
Potser és avui.
Després de tant de temps.
Potser és avui.
Quants anys poden passar,
en un sol instant de temps?
Potser és avui.
El dia d'avui.
Potser a la fi,
un cop més la vida diu:
no temis, res s'atura.
Tot continua.
i tot arriba.
Potser és avui.
II
T'imagines?
T'imagines poder abraçar-te aquesta nit?
T'imagines poder descobrir el teu cotxe si, al mig d'aquest camí?
T'imagines poder dormir abraçant tan dolç destí?
T'imagines que tot allò que somiem,
no és allí, sinó avui i aquí?
III
Espera
Espera, sense esperar.
No desesperis. Espera.
Pacient l'espera.
Sense esperar.
Espera i no esperis.
Que tot allò que hagi d'arribar,
al moment exacte arribarà.
IV
Descansa
Com una dansa estel·lar
m'arriba una nit i m'abraça.
Un pensament.
Una idea.
Una veu.
Descansa i deixa que arribi.
Descasa i no tinguis recança.
De deixar anar fils, i confiar amb esperança.
Descansa. I abraça la dansa.
No la que la ment pensa;
la que al cor s'atansa.
Descansa i obre les portes.
Que tot allò que no imagines,
ja a l'horitzó s'alça.
I amb presencia i constança,
s'albira i avança.
Obre les portes,
i abraça la dansa.
Descansa.
V
La primavera ja és aquí
M'aixeco i sento el seu flaire.
La primavera ja és aquí.
Ha vingut vestida amb flors i arbres florits.
I amb una cançó, bressol d'un dolç desig.
Fa fressa per camps i camins,
i s'afanya a alçar la llum als dies i les nits.
Remou els racons més profunds,
i deixa entrar-hi a raig, un clar de llum.
La primavera ja és aquí.
Em parla de tu. Em parla de mi.
I em xiuxiueja un vers escrit,
a les estrelles que il·luminen la nit.
La primavera, ja és aquí.
I davant seu somriu,
dibuixant un mar blau i somiador infinit.
VI
No sé quan
No sé quan.
No sé on.
Sento el teu nom.
No sé per què.
No se com.
Sento el teu sol.
La teva llum feta veu.
I el teu color esdevingut el meu.
No sé quan, però et sé a tu.
No sé quan, però em sento dins.
D'un món de pau.
D'un món on tot és un.
VII
Sortim
Sortim.
Enlairem camins.
I despleguem les ales.
Els ocells s'apropen i ens acaricien.
El vent ens recull i ens endinsa.
El cel esdevé un món visible.
I éssers de llum travessen els vels.
Som fets de seda; som fets de mar.
D'aigua i de records salats.
Saltem dalt les ones de l'estany.
I naveguem vers l'oceà de l'art;
i l'any alat, l'any daurat.
Sortim.
Enlairem camins.
I despleguem les ales.
VIII
De vegades
A cops, sento dins tantes coses per dir.
De vegades, sento que les paraules són corrents d'aigua,
rius i mars oberts al firmament;
qui feliç dalt estant,
les contempla, les acarona i les escolta.
Sovint, em pregunto si sóc jo, o són les paraules.
Si són elles qui escriuen; si sóc jo qui les escolto.
IX
No ho sé
Em pregunten què cal fer.
No ho sé.
Em pregunten si això és el que volen.
No ho sé.
Em pregunten com ho han de fer.
No ho sé.
No sé les respostes de l'univers.
Però intueixo que elles si.
I que no són pas lluny.
Que són tan a prop,
tan a prop,
que de vegades esdevenen
tan transparents com fum al vent.
Són dins.
Són al cor.
Són al fons de tot.
Allà on només cal mirar sense buscar,
per a trobar i poder estimar.
X
De cinc en cinc
Saltem de cinc en cinc.
Moments plens de ritme.
Segons plens de joia.
Estranys jocs del rellotge.
Que no s'atura, però convida.
Que no se'n va, però ens dibuixa.
Saltem de cinc en cinc.
Jugant a riure feliç, si,
tot sentint l'infinit dins.
Minuts de pau amorosa.
Partits de temps convertits en or.
Compartits i expandits.
En un llenç sense fi.
Saltem de cinc en cinc.
I sento el viu desig
que segueixis si,
aquí amb mi,
amb mi avui.
XI
L'espai fonedís
Hi ha un espai que és fonedís.
Sembla fet de sucre i passadís.
Passadís infinit, sense fi i genuí.
Cada dia diferent, cada vespre, cada nit, cada matí.
Un espai que convida a ser camí,
via i avinguda del destí.
Un espai que es desfà,
es transforma i es recrea per moments.
Esdevé galàxia, oceà i firmament,
en un mateix espai de temps.
Hi ha un espai que és fonedís.
No comprèn el guix,
la pedra, ni l'acer;
sols comprèn el tacte de la seda.
I com de preciosa és l'essència,
que en ella s'impregna i tot ho regna.
Color blanc. Color pau. I cançó celestial.
Hi ha un espai que es fonedís.
Cada cop que m'abraces.
I et sento part de mi.
XII
Je t'aime
Amb ales avui vola un color.
Un color vingut del cel.
Cau com la neu,
en aquest present.
Dolçament; pacíficament.
Un color que és benvingut,
i bonicament volgut.
S'apropa als meus ulls
i m'omple de llum.
S'apropa al meu cor
i m'abraça amb amor.
S'apropa a mi,
i mentre ho fa,
esdevé el teu camí.
Un color que avui s'aixeca,
i entre els núvols pentina,
un desig de bon dia.
Un color que viatja
entre espais i línies,
i arriba a tu,
i al cor que somia.
Al cor que estima.
Al cor que valent, s'escolta,
i en versos escriu
dels estels i els camins,
riallera i viatgera,
voladora poesia.
Ainoa Soler Hoyo
Març del 2023 - Sant Cugat del Vallès
Textos i pintura, de la mateixa autora