Esperança
I
També aquesta nit
M'agradaria que et quedis aquí
també aquesta nit.
M'agradaria dir-te tot el que em regales,
dia i nit.
II
Lluminosa pau
Lluminosa pau.
Inunda cos i esperit,
quan el moment és l'escollit.
A tots els racons
de l'ésser infinit,
s'hi apropa i hi desa
aquest bell desig.
T'estimo.
Gràcies per ser aquí.
III
Onades
Les onades entonen la melodia
i tu parles amb elles.
Explicant-los poesia escrita
temps enllà, en la subtil llunyania.
IV
A l'infinit
Del límit,
al no límit.
Del no límit,
a l'infinit.
V
Aquesta dansa
Avui tinc ganes
de ballar aquesta dansa.
La que no sé on
les meves passes durà.
La dansa que avança
per camins de pau i d'esperança.
Per cançons d'amor
i plena confiança.
VI
Sense paraules
Posar els sentiments
en paraules
podria semblar
un joc de simetria,
geometria,
una cançó o una simfonia.
Quin gran consol
els ulls i la mirada,
que amb lletres
de temps i missatges
de l'ànima,
arriben allà on no arriben
a voltes les paraules.
VII
Sobre el cos
Hi ha un llenguatge
que es parla des del cor.
Amb els ulls, amb la pell,
amb el tacte, els dits,
les mans i els llavis.
Hi ha un llenguatge
que forma part de nosaltres.
I que no cal aprendre.
Tan sols, arribat el moment,
permetre que quan
es vulgui despertar,
ho pugui fer lliurement.
VIII
Potser cada dia
La vida a voltes ens sorprèn.
A voltes, i potser cada dia.
A cada senzilla simfonia i
majestuosa melodia.
La vida és sorprenent.
IX
Al teu cos
Hi ha unes línies
que dibuixen camins.
Són camins melòdics,
que venen de molt lluny.
Pinten sanefes al teu cos.
I el converteixen en un univers
cosmos i món,
en lluminosa expansió.
Hi ha línies i formes
que es conjuguen i ballen.
Parlen i m'ensenyen
per on passar, per on viatjar.
Em conviden a passejar-m'hi.
Pels seus carrers i les seves
generoses i precioses avingudes.
Em conviden a tocar-les i acariciar-les.
I a capgirar el món
i els sentits amb que percebem el món.
Capgirar el cos i l'infinit.
Temps de llum.
Temps de pau.
I temps d'amor.
X
Línies
Línies que dibuixen.
Serpentines de colors.
Línies que caminen.
Per aquest,
i infinits mons.
Línies de llum.
Línies poetes
i del cos ballarines.
Serpentines de colors
I amigues divertides.
Somiadores, lliures
i grans aventureres.
XI
Surto un moment
Surto un moment
I deixo el cos present.
Jo m'enlairo.
I deixo lliure el pensament.
Surto un moment.
Marxo.
I camino amunt.
Amunt camino.
Des del cel
contemplo el cos.
I un raig de llum
dibuixa un estel al firmament.
XII
Et deixo aquí
Et deixo aquí.
Ara tornaré.
Surto un moment.
Li explico al cos.
Que sense pressa,
em somriu i em desitja:
bon viatge princesa.
Vola lliure.
Vola on et duguin els somnis,
i aventura't més enllà del nostre firmament.
Vola plenament.
Allà amunt arribo.
I agraeixo el viatge.
Et deixo aquí.
Ara tornaré.
Surto un moment.
XIII
De les esferes
Caic d'esquenes.
Lentament.
Deixo anar el present.
I un núvol amorós em recull.
L'univers entra dins meu.
Ja no sóc fora, ni lluny
Sóc aquí.
Sóc jo i sóc tu.
I l'amor de les esferes,
canta una cançó.
Ja has arribat.
Ja ets aquí.
No tinguis por.
No cal que temis res.
El temps del patiment ja ha
acomplert el seu cicle.
Ara ets lliure plenament.
XIV
Es desfà
Sento com em deixa anar
Com se'n va
Com es desfà
Ara ja no és por
Ara ja no és dolor
Ara ja no és fosc
Dins el món
Neix un nou temps
El temps d'estimar.
I d'abraçar el tresor
que viu al nostre cor.
XV
Sento l'aire
Sento el que sent l'horitzó
quan abraça el cel i el mar;
Sento el que sent el sol
quan toca la terra amb el seu raig;
Sento el que sent l'aigua
quan toca la llum i esdevé passió.
Sento tots els elements
en un de sol esdevenir.
Per la meva pell fluir.
Torrent d'emocions i de sentir.
Sento el que sent l'estrella
quan esdevé fugaç estel.
Sento el que sent el foc
quan abraça el firmament.
Sento que no sóc aquí
i que sóc aquí plenament.
XVI
Vols parlar
Vols parlar i explicar quelcom
sobre el big bang;
i quelcom sobre unes croquetes
que venen i van.
Vols parlar i jo me n'adono.
Necessito el teu silenci.
Els meus dits venen a explicar-t'ho.
Ràpids s'apropen als teus llavis.
I sense paraules et parlen.
Deixa'm sentir la veu
que batega.
La que ara es recull en aquest present.
Sense paraules.
Tu m'escoltes.
I junts el silenci i tu,
m'obriu la porta.
La que m'apropa a la veu
d'aquest moment.
La veu que resol el misteri
i escriu el miracle.
XVII
La creació
Crear.
Avui una estrella
que il·lumina la foscor.
Crear.
Tant se n'ha parlat!
L'amor és creador.
Transformador.
Quan fem l'amor,
i si, no fem?
Tan sols escoltem.
I mentre hi ha dos grans focs
ballant al nostre cos,
no és al centre del foc on neix l'amor,
sinó a l'infinit cosmos que arreu
permet i fa possible el ser.
Fa possible el foc que es veu.
XVIII
El miracle
Els conceptes s'inverteixen,
el sentit i la direcció,
prenen un autèntic sentit.
Tot encaixa.
Sols calia trobar aquest nou
punt de vista i perspectiva.
Trobar el miracle
d'aquesta simfonia.
Lucidesa escrita
nit i dia,
des que la llum balla
i la humanitat camina.
El sentit és ara i aquí.
L'he vist.
L'he sentit.
I he pres partit.
Que bonic és trobar-te
finalment aquí.
L'amor no és un pecat.
L'amor és l'univers sagrat.
XIX
Avui escultura
Un torrent d'aigua i de fang.
Ets fet de fang.
Ets fet de llum i de vida.
Ets amor en estat pur.
Agafes la forma que et donen les meves mans.
Prens la forma que els camins de llum dibuixen en tu.
Ets amor en estat pur.
Un torrent d'aigua i de fang.
Convertit avui en escultura viva.
En ésser de llum
i meravellosa humanitat.
XX
Curació o llar d'alegria
L'aigua neteja les muntanyes.
I rius de lava baixen vall avall
amb la dolça i imparable caminata.
Inunden tot allò que troben al seu pas,
i purifiquen un camí
que temps enrere va quedar aquí intuït.
La terra es sana.
Jo amb ella.
La terra camina.
Es transforma.
I es prepara.
Per acollir l'albada que ja arriba.
Per esdevenir llar de llum i d'alegria.
XXI
El que jo sento per tu
Quan aquest matí
m'has abraçat,
he sentit la veu.
He viatjat a un altre estat.
I molts altres essers,
m'han acompanyat.
De llum i voladors.
D'amor esclat.
Hem descobert que l'amor,
el que jo sento per tu
és l'amor que el planeta terra
sent per mi.
Per la humanitat.
Un amor ple, radiant i pur.
Que transforma i cura.
Regenera i allibera.
Un amor que de la foscor arriba
i tot l'univers il·lumina.
Un amor que quan l'esperança
deixa anar la seva última llança
es descobreix,
i de dalt a baix,
profundament ens trasbalsa.
XXII
A través dels teus ulls
Primer t'he vist a tu.
Després he vist com
a través del teus ulls
parlava amb el color blau.
I al teu voltant,
una capa d'amor et protegia
i t'embolcallava.
Per quan arribat el moment,
sentis la veu de l'enyorança,
pugui el blau recordar-te
que l'amor el dus dins teu.
Que res és lluny.
Que tot és amb tu.
Aleshores he vist
com un estol d'essers amics,
s'apropaven i al teu voltant,
de valent treballaven.
Feliços et portaven molts missatges.
Missatges i cartes per la teva ànima.
Molts missatges.
Alguns per a desxifrar.
D'altres, encara avui indesxifrables.
A la teva aura i ànima,
els essers hi escrivien tot allò
que per a la teva aventura,
un dia necessitaries.
XXIII
El més gran
En la més gran negror
la més gran claror.
En la més densa tristor
la més gran transformació.
Abraçant la por
el més gran amor.
XXIV
La terra és amor
Dins l'ànima
un cristall llargament protegit
avui ha trobat ple de sentit
el seu més gran i anhelat desig.
La terra és amor.
La terra i el cel
és ara en un temps i espai
de lluminosa transformació.
I au fènix i feliç
de les cendres reneix
en autèntic existir.
XXV
Un de sol i infinits
La terra sóc jo
Jo sóc la terra.
Aigua, rius, llacs
boscos, mars, valls,
oceans i pics.
Els rius flueixen en el meu cos,
i s'abracen a tu,
com l'aigua acaricia el llit de terra
al fons del riu, i somriu.
Els núvols son.
El sol.
Tu.
En un únic instant,
l'infinit canvia el nom,
i l'univers soc jo.
Jo i tu.
Un de sol i infinits.
XXVI
Quan he oblidat la por
Espero.
Pacient.
De vegades, o sovint,
ni tan sols sé que pacient espero.
Ni tan sols recordo què espero.
Espero.
Pacient.
I quan ja he oblidat la por,
arriba el miracle.
M'abraça.
I em regala aquest nou i màgic segon.
El que escric
alçant el vol.
XXVII
L'esperança
Tot ho inunda a raig.
Hi ha una visió al cor.
Una visió que avui ha despertat.
En expansió i preciós retrat.
Els teus ulls són els ulls del món.
Els teus ulls contenen
tots els segons del món.
En els teus ulls
el món.
I l'esperança
lliure i a ple vol.
XXVIII
On
No és fet de tu.
No és fet de mi.
És on tots dos junts
compartim el camí.
XXIX
Genuïnes meravelles
Quantes capes.
Quantes mantes.
Quantes portes.
En un de sol i precís instant,
transformades en genials estrelles.
Alliberades i genuïnes meravelles.
XXX
Feliç infinit
Ja no cal mantenir.
Ja no cal retenir.
Ja no cal protegir.
En aquest mateix instant,
l'univers s'ha reunit,
i un de sol i feliç
ha esdevingut infinit.
XXXI
A casa
Sento l'aire
Sento la llum
Sento l'aigua
i la força de la terra.
Sento la esperança néixer.
Sento que ja no cal témer.
Sento que ja hem arribat.
I som a casa.
XXXII
D'aigua i de cançó
El teu cos s'ha convertit en energia.
Ja no és físic.
És de llum.
És de terra.
I de l'essència de vida
que viu dins del fang.
D'aigua i de cançó.
De colors i camins
infinits a l'horitzó.
El teu cos parla
el mateix llenguatge que jo.
I mentre juguem a comunicar-nos-hi,
m'envia preciosos missatges.
M'escriu poeta.
Simfonies.
I m'abraça.
XXXIII
Quantes vegades
Quantes vegades
aquest mateix anhel
ha estat enviat. Al cel.
Ha estat explicat amb zel.
Somiat i desitjat.
Quantes vegades
aquest profund sentir,
m'ha enviat el senyal,
a través d'escletxes entre segons
i parets lluminoses de temps,
per dir-me: soc aquí.
Soc aquí.
Amb tu.
Avui.
Aquí.
En l'etern ara i aquí.
XXXIV
Tens
Tens l'amor bategant
a cada part i conjunt
del teu cos,
del teu cor
i el teu sentir.
Tens la llum de l'horitzó
als teus ulls i en l'infinit de la teva visió.
Com una poesia
que mai necessita dormir.
Que du amb ella,
tot el que necessita sentir.
Tens dins teu un esclat
en eterna expansió.
Que no es queda en tu o en mi
Sinó que arriba a estimar l'infinit infinit.
XXXV
La veu i la cançó
Sento que m'ho dones tot.
El silenci.
El poema.
La veu.
I la cançó.
Sento que m'entregues a les mans,
un univers en constant expansió.
Un llibre que s'escriu
sobre el llit dels dies
i el coixí de les nits.
Sento que m'ho dones tot.
XXXVI
M'agrada com t'esperes
M'agrada.
Com m'escoltes.
Com et pares.
Com atent,
les senyals desxifres.
I t'esperes.
Pacient.
Sense potser entendre.
Sense potser comprendre.
I alhora,
comprenent profundament.
XXXVII
Dus amb tu
Dus l'amor
amb tu.
Dus la màgia
amb tu.
Dus el miracle
amb tu.
XXXVIII
Dibuixem aquest moment
Em convides.
Viatgem.
Ens aturem.
Escoltem.
S'obren les portes.
Ens endinsem.
I entregats,
dibuixem aquest moment.
XXXIX
Segueix somiant
Raig de sol
Raig de drac
i de dofí.
Ets un regal
o ets una part de mi?
Raig de sol,
llumí que escrius
el poema de l'infinit.
Segueix viatjant.
Segueix somiant.
Que els teus camins
tenen el do
de trobar el destí.
I abraçar la nit.
Ainoa Soler Hoyo
Dilluns 13 de febrer del 2023 - Sant Cugat del Vallès