top of page
Buscar
  • Foto del escritorAinoa Soler

Esperança



I

També aquesta nit


M'agradaria que et quedis aquí

també aquesta nit.


M'agradaria dir-te tot el que em regales,

dia i nit.



II

Lluminosa pau


Lluminosa pau.

Inunda cos i esperit,

quan el moment és l'escollit.

A tots els racons

de l'ésser infinit,

s'hi apropa i hi desa

aquest bell desig.


T'estimo.

Gràcies per ser aquí.



III

Onades


Les onades entonen la melodia

i tu parles amb elles.

Explicant-los poesia escrita

temps enllà, en la subtil llunyania.




IV

A l'infinit


Del límit,

al no límit.


Del no límit,

a l'infinit.




V

Aquesta dansa


Avui tinc ganes

de ballar aquesta dansa.

La que no sé on

les meves passes durà.

La dansa que avança

per camins de pau i d'esperança.

Per cançons d'amor

i plena confiança.



VI

Sense paraules


Posar els sentiments

en paraules

podria semblar

un joc de simetria,

geometria,

una cançó o una simfonia.


Quin gran consol

els ulls i la mirada,

que amb lletres

de temps i missatges

de l'ànima,

arriben allà on no arriben

a voltes les paraules.




VII

Sobre el cos


Hi ha un llenguatge

que es parla des del cor.

Amb els ulls, amb la pell,

amb el tacte, els dits,

les mans i els llavis.


Hi ha un llenguatge

que forma part de nosaltres.

I que no cal aprendre.

Tan sols, arribat el moment,

permetre que quan

es vulgui despertar,

ho pugui fer lliurement.



VIII

Potser cada dia


La vida a voltes ens sorprèn.

A voltes, i potser cada dia.


A cada senzilla simfonia i

majestuosa melodia.


La vida és sorprenent.



IX

Al teu cos


Hi ha unes línies

que dibuixen camins.

Són camins melòdics,

que venen de molt lluny.

Pinten sanefes al teu cos.

I el converteixen en un univers

cosmos i món,

en lluminosa expansió.


Hi ha línies i formes

que es conjuguen i ballen.

Parlen i m'ensenyen

per on passar, per on viatjar.


Em conviden a passejar-m'hi.

Pels seus carrers i les seves

generoses i precioses avingudes.

Em conviden a tocar-les i acariciar-les.


I a capgirar el món

i els sentits amb que percebem el món.

Capgirar el cos i l'infinit.

Temps de llum.

Temps de pau.

I temps d'amor.



X

Línies


Línies que dibuixen.

Serpentines de colors.


Línies que caminen.

Per aquest,

i infinits mons.


Línies de llum.

Línies poetes

i del cos ballarines.


Serpentines de colors

I amigues divertides.

Somiadores, lliures

i grans aventureres.



XI

Surto un moment


Surto un moment

I deixo el cos present.

Jo m'enlairo.

I deixo lliure el pensament.


Surto un moment.

Marxo.

I camino amunt.

Amunt camino.


Des del cel

contemplo el cos.

I un raig de llum

dibuixa un estel al firmament.



XII

Et deixo aquí


Et deixo aquí.

Ara tornaré.

Surto un moment.


Li explico al cos.

Que sense pressa,

em somriu i em desitja:

bon viatge princesa.

Vola lliure.

Vola on et duguin els somnis,

i aventura't més enllà del nostre firmament.

Vola plenament.


Allà amunt arribo.

I agraeixo el viatge.


Et deixo aquí.

Ara tornaré.

Surto un moment.



XIII

De les esferes


Caic d'esquenes.

Lentament.

Deixo anar el present.


I un núvol amorós em recull.

L'univers entra dins meu.

Ja no sóc fora, ni lluny

Sóc aquí.

Sóc jo i sóc tu.


I l'amor de les esferes,

canta una cançó.


Ja has arribat.

Ja ets aquí.

No tinguis por.

No cal que temis res.

El temps del patiment ja ha

acomplert el seu cicle.

Ara ets lliure plenament.



XIV

Es desfà


Sento com em deixa anar

Com se'n va

Com es desfà


Ara ja no és por

Ara ja no és dolor

Ara ja no és fosc


Dins el món

Neix un nou temps


El temps d'estimar.

I d'abraçar el tresor

que viu al nostre cor.



XV

Sento l'aire


Sento el que sent l'horitzó

quan abraça el cel i el mar;


Sento el que sent el sol

quan toca la terra amb el seu raig;


Sento el que sent l'aigua

quan toca la llum i esdevé passió.


Sento tots els elements

en un de sol esdevenir.

Per la meva pell fluir.

Torrent d'emocions i de sentir.


Sento el que sent l'estrella

quan esdevé fugaç estel.


Sento el que sent el foc

quan abraça el firmament.


Sento que no sóc aquí

i que sóc aquí plenament.



XVI

Vols parlar


Vols parlar i explicar quelcom

sobre el big bang;

i quelcom sobre unes croquetes

que venen i van.


Vols parlar i jo me n'adono.

Necessito el teu silenci.


Els meus dits venen a explicar-t'ho.

Ràpids s'apropen als teus llavis.

I sense paraules et parlen.


Deixa'm sentir la veu

que batega.

La que ara es recull en aquest present.

Sense paraules.


Tu m'escoltes.

I junts el silenci i tu,

m'obriu la porta.


La que m'apropa a la veu

d'aquest moment.

La veu que resol el misteri

i escriu el miracle.



XVII

La creació


Crear.

Avui una estrella

que il·lumina la foscor.

Crear.

Tant se n'ha parlat!


L'amor és creador.

Transformador.

Quan fem l'amor,

i si, no fem?

Tan sols escoltem.


I mentre hi ha dos grans focs

ballant al nostre cos,

no és al centre del foc on neix l'amor,

sinó a l'infinit cosmos que arreu

permet i fa possible el ser.

Fa possible el foc que es veu.



XVIII

El miracle


Els conceptes s'inverteixen,

el sentit i la direcció,

prenen un autèntic sentit.

Tot encaixa.


Sols calia trobar aquest nou

punt de vista i perspectiva.

Trobar el miracle

d'aquesta simfonia.


Lucidesa escrita

nit i dia,

des que la llum balla

i la humanitat camina.


El sentit és ara i aquí.

L'he vist.

L'he sentit.

I he pres partit.


Que bonic és trobar-te

finalment aquí.

L'amor no és un pecat.

L'amor és l'univers sagrat.



XIX

Avui escultura


Un torrent d'aigua i de fang.

Ets fet de fang.

Ets fet de llum i de vida.


Ets amor en estat pur.


Agafes la forma que et donen les meves mans.

Prens la forma que els camins de llum dibuixen en tu.


Ets amor en estat pur.

Un torrent d'aigua i de fang.

Convertit avui en escultura viva.

En ésser de llum

i meravellosa humanitat.



XX

Curació o llar d'alegria


L'aigua neteja les muntanyes.

I rius de lava baixen vall avall

amb la dolça i imparable caminata.


Inunden tot allò que troben al seu pas,

i purifiquen un camí

que temps enrere va quedar aquí intuït.


La terra es sana.

Jo amb ella.

La terra camina.

Es transforma.

I es prepara.


Per acollir l'albada que ja arriba.

Per esdevenir llar de llum i d'alegria.



XXI

El que jo sento per tu


Quan aquest matí

m'has abraçat,

he sentit la veu.


He viatjat a un altre estat.

I molts altres essers,

m'han acompanyat.


De llum i voladors.

D'amor esclat.


Hem descobert que l'amor,

el que jo sento per tu

és l'amor que el planeta terra

sent per mi.

Per la humanitat.


Un amor ple, radiant i pur.


Que transforma i cura.

Regenera i allibera.


Un amor que de la foscor arriba

i tot l'univers il·lumina.


Un amor que quan l'esperança

deixa anar la seva última llança

es descobreix,

i de dalt a baix,

profundament ens trasbalsa.



XXII

A través dels teus ulls


Primer t'he vist a tu.


Després he vist com

a través del teus ulls

parlava amb el color blau.

I al teu voltant,

una capa d'amor et protegia

i t'embolcallava.


Per quan arribat el moment,

sentis la veu de l'enyorança,

pugui el blau recordar-te

que l'amor el dus dins teu.

Que res és lluny.

Que tot és amb tu.


Aleshores he vist

com un estol d'essers amics,

s'apropaven i al teu voltant,

de valent treballaven.


Feliços et portaven molts missatges.

Missatges i cartes per la teva ànima.

Molts missatges.


Alguns per a desxifrar.

D'altres, encara avui indesxifrables.


A la teva aura i ànima,

els essers hi escrivien tot allò

que per a la teva aventura,

un dia necessitaries.



XXIII

El més gran


En la més gran negror

la més gran claror.


En la més densa tristor

la més gran transformació.


Abraçant la por

el més gran amor.



XXIV

La terra és amor


Dins l'ànima

un cristall llargament protegit

avui ha trobat ple de sentit

el seu més gran i anhelat desig.


La terra és amor.

La terra i el cel

és ara en un temps i espai

de lluminosa transformació.

I au fènix i feliç

de les cendres reneix

en autèntic existir.



XXV

Un de sol i infinits


La terra sóc jo

Jo sóc la terra.

Aigua, rius, llacs

boscos, mars, valls,

oceans i pics.


Els rius flueixen en el meu cos,

i s'abracen a tu,

com l'aigua acaricia el llit de terra

al fons del riu, i somriu.


Els núvols son.

El sol.

Tu.


En un únic instant,

l'infinit canvia el nom,

i l'univers soc jo.

Jo i tu.

Un de sol i infinits.



XXVI

Quan he oblidat la por


Espero.

Pacient.

De vegades, o sovint,

ni tan sols sé que pacient espero.

Ni tan sols recordo què espero.


Espero.

Pacient.

I quan ja he oblidat la por,

arriba el miracle.


M'abraça.

I em regala aquest nou i màgic segon.

El que escric

alçant el vol.



XXVII

L'esperança


Tot ho inunda a raig.

Hi ha una visió al cor.

Una visió que avui ha despertat.

En expansió i preciós retrat.


Els teus ulls són els ulls del món.

Els teus ulls contenen

tots els segons del món.


En els teus ulls

el món.


I l'esperança

lliure i a ple vol.



XXVIII

On


No és fet de tu.

No és fet de mi.

És on tots dos junts

compartim el camí.




XXIX

Genuïnes meravelles


Quantes capes.

Quantes mantes.

Quantes portes.


En un de sol i precís instant,

transformades en genials estrelles.

Alliberades i genuïnes meravelles.



XXX

Feliç infinit


Ja no cal mantenir.

Ja no cal retenir.

Ja no cal protegir.


En aquest mateix instant,

l'univers s'ha reunit,

i un de sol i feliç

ha esdevingut infinit.



XXXI

A casa


Sento l'aire

Sento la llum

Sento l'aigua

i la força de la terra.


Sento la esperança néixer.

Sento que ja no cal témer.

Sento que ja hem arribat.

I som a casa.



XXXII

D'aigua i de cançó


El teu cos s'ha convertit en energia.

Ja no és físic.

És de llum.

És de terra.


I de l'essència de vida

que viu dins del fang.


D'aigua i de cançó.

De colors i camins

infinits a l'horitzó.


El teu cos parla

el mateix llenguatge que jo.

I mentre juguem a comunicar-nos-hi,

m'envia preciosos missatges.


M'escriu poeta.

Simfonies.

I m'abraça.



XXXIII

Quantes vegades


Quantes vegades

aquest mateix anhel

ha estat enviat. Al cel.

Ha estat explicat amb zel.

Somiat i desitjat.


Quantes vegades

aquest profund sentir,

m'ha enviat el senyal,

a través d'escletxes entre segons

i parets lluminoses de temps,

per dir-me: soc aquí.


Soc aquí.

Amb tu.

Avui.

Aquí.

En l'etern ara i aquí.



XXXIV

Tens


Tens l'amor bategant

a cada part i conjunt

del teu cos,

del teu cor

i el teu sentir.


Tens la llum de l'horitzó

als teus ulls i en l'infinit de la teva visió.


Com una poesia

que mai necessita dormir.


Que du amb ella,

tot el que necessita sentir.


Tens dins teu un esclat

en eterna expansió.


Que no es queda en tu o en mi

Sinó que arriba a estimar l'infinit infinit.



XXXV

La veu i la cançó


Sento que m'ho dones tot.

El silenci.

El poema.

La veu.

I la cançó.


Sento que m'entregues a les mans,

un univers en constant expansió.

Un llibre que s'escriu

sobre el llit dels dies

i el coixí de les nits.


Sento que m'ho dones tot.



XXXVI

M'agrada com t'esperes


M'agrada.

Com m'escoltes.

Com et pares.

Com atent,

les senyals desxifres.


I t'esperes.

Pacient.

Sense potser entendre.

Sense potser comprendre.

I alhora,

comprenent profundament.



XXXVII

Dus amb tu


Dus l'amor

amb tu.


Dus la màgia

amb tu.


Dus el miracle

amb tu.



XXXVIII

Dibuixem aquest moment


Em convides.

Viatgem.

Ens aturem.

Escoltem.

S'obren les portes.

Ens endinsem.


I entregats,

dibuixem aquest moment.


XXXIX

Segueix somiant


Raig de sol

Raig de drac

i de dofí.


Ets un regal

o ets una part de mi?


Raig de sol,

llumí que escrius

el poema de l'infinit.

Segueix viatjant.

Segueix somiant.


Que els teus camins

tenen el do

de trobar el destí.

I abraçar la nit.



Ainoa Soler Hoyo

Dilluns 13 de febrer del 2023 - Sant Cugat del Vallès

7 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page