top of page
  • Foto del escritorAinoa Soler

En la quietud

Versos de abril y creativa inquietud





I

Momento


Momento de paz

quietud y sosiego.

Puedo contemplar.

Puedo soltar.


Minutos de tiempo,

que no pesan;

liberan.


Abrazo el silencio

y a su risueño y profundo,

dulce susurro,

me entrego.


Gracias a ti.

Momento.



II

En formes part


Tu no ets la situació.

En formes part.

En pots aprendre.

La pots escoltar.

I hi pots parlar.


Ella, no t'abandonarà.

És viva i està viva.

Com tu.


Us moureu.

Seguireu cadascú el vostre camí.

I quan us trobeu a faltar,

us tornareu a trobar.


Tu no ets la situació.

Només, en formes part.




III

Càmera en mà


Fotògrafa d'espais

càmera en mà,

retrata la pau.


Em parla avui;

i ens parla del demà.


D'allò que vindrà.

O tal volta,

del que ja no hi serà.




IV

Dins de mi


Avui estic aquí.

N'aprenc.

M'estimo aquest destí.

Aquest camí.


En algun lloc,

preudament escollit.


L'abraço.

I recordo que canviarà.


Sense avisar,

deixarà d'estar aquí.


Per això avui,

no en perdo el fil.


L'acullo dins de mi.




V

Som éssers


De llum infinits.

Som éssers viatgers.


Som fets d'estels

i somnis vertaders.


Som ales de pau

i danses en moviment.


Canviem. Creem.

Descobrim i experimentem.


Som amor.

Som éssers de llum.


Singulars, capaços; i un.




VI

Cada petita passa


No hi fa res la mida.

És en cada petita passa,

que es dibuixa la nostra dansa.


Mirar a grans distàncies

de vegades ens dona gràcia;

d'altres, no té cap importància.


Però en canvi la passa,

sempre és plena de constància.


Fins i tot la més petita,

avança.


I generosa,

ens enlaira.




VII

El xiuxiueig


Explica'm la bellesa del miracle.

Li pregunto a l'aigua,

que sota el raig de sol,

esdevé tan plena d'allò inexplicable.


Joia indesxifrable,

tan sols de deturar-me,

i al seu costat,

del món aixoplugar-me.


Vet aquí el xiuxiueig,

avui tan amigable:

"no és en mi sola,

aquest miracle;

que és en tot

el que permets ser miracle,

quan amb ulls d'amor,

t'entregues a l'espectacle"



VIII

Pont de llum


Més enllà de la por,

existeix un camí d'amor.


És sempre allà.

Tan sols has d'aprendre a mirar.


I amb ulls de colors,

el món esclat de focs;

ataronjat a la nit,

roig a la tardor

i pont de llum a l'infinit.




IX

Cada dia és un regal


De vegades ens agradaria

que les situacions i vivències

fossin diferents i unes altres.


Però si parem atenció

als detalls i al fet efímer,

que tot dia conté en sí,

la realitat es transforma.


Cada dia és un regal.

El que visc avui,

només és aquí i ara.


Aquesta situació,

si, té un color especial.

Una olor.

Un temps.

Un regal.


Tinc ganes d'abraçar-la.

Cada dia, és un regal.




X

Aquesta pau


A voltes desitjant el canvi

ignorem la bellesa del que ja és.


Aquesta pau,

és aquí i ara.


I forma part d'un camí.

Constant canvi i moviment.


Aquesta pau,

és un regal.


Tinc ganes d'escoltar-la,

i en els seus braços,

bressolar-me.


Com bressol de vida,

on les llavors poden créixer.

Terra ferma i protegida.

On es guareixen les ferides.



XI

Què hi ha aquí?


Què hi ha aquí,

de tot allò que em crida a mi?


Hi ha el silenci.

Hi ha arbres.

Hi ha éssers vius,

i moments inoblidables.


Hi ha ànecs,

peixos, aigua,

i raigs de sol cada matí.


Hi ha passeigs entre fruiters,

flors i cirerers.


Hi ha un camí dolç,

per arribar fins aquí.


Hi ha temps i història.

Hi ha art i persones.


Hi ha espai de creació.

Hi ha instants de contemplació.


Hi ha l'acceptació d'una roda

que gira, que riu, que dansa,

i a cada instant es capgira.

Roda que no s'atura,

i a far vigia,

sempre ens guia.



XII

Ser aquí


Agraeixo aquest present

i tot el que hi ha en ell.

Em permet escoltar el camí

i les passes que em criden a mi.


Aquelles que reconec properes.

I avui em miren rialleres.


Saben que m'apropo,

i m'ajuden si m'equivoco.


Elles il·luminen el destí,

i si, em fa feliç ser aquí.




XIII

Els espais com miralls


Els espais, com miralls

ens ajuden a viatjar

i el temps contemplar.


Fa molts anys

que recullen com peces cristalls,

petjades, somnis i encenalls.


Trencaclosques de moments

que junts reuneixen presents.


L'empremta d'un rellotge,

que no es perd ni s'esborra.


Els espais, com miralls.




XIV

Aleshores


Aleshores, no sents el pas del temps.

Les parets contemplen corrents,

fugaços eterns

convertits en moments.


El temps esdevingut present.

Com un salt fugisser.

Com un esclat viatger.




XV

Sense por avança


Contempla l'espai,

la finestra i el cel.


Qui dels tres

és el viatger?

Qui l'hostaler?


Raig de sol daurat,

omples de llum l'estança

mentre la roda

ja la volta sense por avança.


Contempla el temps,

la finestra i el cel.


Un raig etern

i un segon present.




XVI

Escrit en tu


Sota la llum

i damunt el raig de sol.


Dansa constant,

de pau i d'amor.


Conta'm qui ets tu,

que es pregunta

i s'acull.


Allà on el món és un,

i l'estol es recull.


Anhel de lluny,

escrit avui en tu.




XVII

Ulls oberts


Ulls oberts

atents i desperts.


Miralls presents,

corriols fugissers.


Sou poetes del feréstec,

i lletres del món terrestre.


Sou portes i finestres.

Sou dolços creadors,

de misteris i miracles.


De llibres i cançons

i un infinit celeste.




XVIII

La pregunta es fa cançó


La pregunta es fa cançó;

la paraula un petó.


Caminem de la mà,

agafats amb fils d'amor,

i petjades de contemplació.


Curiosa sensació.


La dansa que airosa,

s'eixuga avui

de tot allò que li fa nosa.


Quina cosa?


La pregunta es fa cançó.

I la paraula, un petó.



 

Del text: Ainoa Soler. Abril 2024. Santa Maria de Pedralbes.

De la fotografia: SCD Academy. Març 2024. Ballarina: Ainoa Soler.

9 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Ella es

Comments


bottom of page