• Ainoa Soler

Els colors de la nit

Escrits nascuts dins del llit






La nit m'acull


La nit m'acull.

Em desperto

Necessito escriure.

I deixar sortir.

Pensaments, reflexions, sentiments.

Deixar-los escrits sobre un paper.

Sobre un llit de colors

i una nit de bonics records.






A cada pàgina


A cada pàgina,

a cadascuna d'elles.


Em xiuxiueja una veu.

Just abans de desvetllar el son,


i obrir els ulls.

A cada pàgina.


A cada pàgina,

hi ha un dels colors de l'amor,

esperant a ser desvetllat.




Graicie


Que bonic és conèixer-te

Saltar amb tu per camins de muntanya

Endinsar-nos juntes, més enllà de les ones i la sorra.

Caminar per sota de ponts i travessar vies de poble.


Graicie, que bonic és caminar al teu costat,

i sentir la teva atenta mirada, sempre a prop.

Lluny al mateix temps.

Flairant el gust de la passa que ja arriba,

i entregant tot el teu pes a la que està marxant.


Graicie, quant tornem a passejar?

Per camins sense pressa

i corrents ple d'estrelles?




La foscor


No sé que hi ha allà

Allà al darrere

On no arribo a a veure.


No sé que hi ha allà

en mig d'aquella taca

sense forma ni color.


No sé que és.

I em pregunto si em veurà.

Si sabrà que no la conec encara.

Si em voldrà donar la mà.





Tinc moltes ganes de veure't


T'imagino en somnis

Tinc tantes ganes de veure't!


Sento aquí a tocar,

la teva mirada.

Tinc ganes de trobar-la!


Escolto la alegria a la teva veu.

Trobo l'escalf de la teva abraçada.

I t'escric des del cor.


Tinc moltes ganes de veure't!





Enceses, les llums del cafè


Sota la llum de la lluna

una emoció

un esclat de color

la dansa i la seva olor.

El teatre.

Enceses,

les llums del cafè


Fent dansa amb la nit

els éssers humans entren

al recinte que avui

els durà a un espai

a un temps ple de màgia

i profund sentit.





Em preguntes sobre mi


Em preguntes com estic

I m'escrius una carta

en forma tan bonica,

com la de la veu viatgera.


Em fa feliç sentir-te i agrair-te

Gràcies per ser aquí.


Sobre mi, soc aquí.

En aquesta dansa tan fascinant,

del dia que ens acull, i el que ens deixa anar,

el que ens ha regalat el que som avui,

i el que ens pregunta que volem ser demà.

El que ens somriu cada matí

i amb tendresa ens pregunta,

si hi ha quelcom que dins el cor,

sentim que avui hem de fer aquí.


Fes-ho.

Em diu la dansa.

Em diu el dia.

Em diu la nit i el dematí.


Fes-ho.

I comparteix amb el món la teva veu.

La teva cançó.

L'amor que dus,

dins del teu cor.





Allò que duem dins


Allò que duem dins

i que tan sols el nostre cor

el nostre i cap altre,

coneix.


Allò que ens fa ser qui som.

Allò que nosaltres tan sols,

podem dur al món.


Ho escoltem?

Ho apreciem?

Ho valorem?


Allò que ens fa petits, únics, diminuts,

i éssers de llum infinits.




La lluna


La lluna és plena dalt del cel

i dins meu,

el cor és ple de sentiments.

T'estimo.

T'estimo.

Com pot existir un esclat tan gran?

Com pot existir això que està passant?


No havia somiat que la bellesa,

podia ser tan gegant.





Colors de tardor


Els colors de la tardor,

un passeig ple d'amor.


Vers l'amor.


Camins del cor.




M'agrada


M'agrada quan em veus,

i em somrius.

Em convides a entrar.

Anem a dinar, vols venir?


Posa't aquí,

que allà no et veig.

Em dius amb ganes de compartir

un xic més d'a prop aquest instant.


Vols una mica?

Gràcies per abraçar-me

dins del teu espai.





És inspirador


Veure't al món.

Sentir la teva cançó.

La veu del teu cor.


Sentir-te a prop.

Caminar a voltes plegats,

per camins, valls i els pics més alts.


És inspirador,

que siguis aquí.

En aquest mateix temps

En aquest present instant.





M'encanta


Quan m'acceptes

Quan m'abraces.

Quan m'inclous.





L'encant dels segles


El terra de fusta antiga.

Les butaques de cinema

El teló.

Les làmpades de vidre.

El piano.

La pantalla de projecció,

i les prestatgeries plenes de llibres.


Un escenari, que ens regala el temps.

L'encant dels segles.

I la vida que hi ha en ells.





La tardor


Amb el seu ritme i color,

el seu transparent vel.

De llum transcendent.

De postes de sol

i mirades enlairades al cel.





Sentir-se


Que bonic és

sentir-se estimat.


Que bonic és

sentir amor.


Que bonic és

poder estimar.





Estimar


És rebre o és donar?

És entregar o és ser entrega?

És volar o és esdevenir part de cel?

És confiar o és conèixer que tot està bé?

Sentir que tot és possible, potser?


Què és estimar?





Tant


Hi ha moments

en que sentim

tant


que no sabem

com expressar

com compartir

com deixar sortir


tant d'amor

que es concentra dins del pit.





De vegades


Mirar

Escoltar

Caminar.


Mirar

Escoltar

Sentir.


Mirar, amb els ulls oberts

Escoltar amb el cor present.

I ser.






El nostre cor


M'encanta

m'agrada molt

m'apassiona.


Tant d'amor

que pot viure el nostre cor.







Rius de gent


Rius de gent

s'endinsen en aquest mirall.


De la dansa

i el seu elenc,

el que ens descriu

dalt l'escenari

i ens torna presents.


Rius de gent,

que com jo,

avui som aquí atents.


Als descobriments de la tarda

i el temps per estar amb ells.






Digues-me


Qui soc jo,

l'amor que sento quan et veig?


Qui ets tu,

l'amor que veus quan em sents?




Ainoa Soler, Sant Cugat del Vallès

Novembre 2022, dels textos

Anys 2021- 2022, de les pintures





17 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo