Els colors de la nit
Escrits nascuts dins del llit
La nit m'acull
La nit m'acull.
Em desperto
Necessito escriure.
I deixar sortir.
Pensaments, reflexions, sentiments.
Deixar-los escrits sobre un paper.
Sobre un llit de colors
i una nit de bonics records.
A cada pàgina
A cada pàgina,
a cadascuna d'elles.
Em xiuxiueja una veu.
Just abans de desvetllar el son,
i obrir els ulls.
A cada pàgina.
A cada pàgina,
hi ha un dels colors de l'amor,
esperant a ser desvetllat.
Graicie
Que bonic és conèixer-te
Saltar amb tu per camins de muntanya
Endinsar-nos juntes, més enllà de les ones i la sorra.
Caminar per sota de ponts i travessar vies de poble.
Graicie, que bonic és caminar al teu costat,
i sentir la teva atenta mirada, sempre a prop.
Lluny al mateix temps.
Flairant el gust de la passa que ja arriba,
i entregant tot el teu pes a la que està marxant.
Graicie, quant tornem a passejar?
Per camins sense pressa
i corrents ple d'estrelles?
La foscor
No sé que hi ha allà
Allà al darrere
On no arribo a a veure.
No sé que hi ha allà
en mig d'aquella taca
sense forma ni color.
No sé que és.
I em pregunto si em veurà.
Si sabrà que no la conec encara.
Si em voldrà donar la mà.
Tinc moltes ganes de veure't
T'imagino en somnis
Tinc tantes ganes de veure't!
Sento aquí a tocar,
la teva mirada.
Tinc ganes de trobar-la!
Escolto la alegria a la teva veu.
Trobo l'escalf de la teva abraçada.
I t'escric des del cor.
Tinc moltes ganes de veure't!
Enceses, les llums del cafè
Sota la llum de la lluna
una emoció
un esclat de color
la dansa i la seva olor.
El teatre.
Enceses,
les llums del cafè
Fent dansa amb la nit
els éssers humans entren
al recinte que avui
els durà a un espai
a un temps ple de màgia
i profund sentit.
Em preguntes sobre mi
Em preguntes com estic
I m'escrius una carta
en forma tan bonica,
com la de la veu viatgera.
Em fa feliç sentir-te i agrair-te
Gràcies per ser aquí.
Sobre mi, soc aquí.
En aquesta dansa tan fascinant,
del dia que ens acull, i el que ens deixa anar,
el que ens ha regalat el que som avui,
i el que ens pregunta que volem ser demà.
El que ens somriu cada matí
i amb tendresa ens pregunta,
si hi ha quelcom que dins el cor,
sentim que avui hem de fer aquí.
Fes-ho.
Em diu la dansa.
Em diu el dia.
Em diu la nit i el dematí.
Fes-ho.
I comparteix amb el món la teva veu.
La teva cançó.
L'amor que dus,
dins del teu cor.
Allò que duem dins
Allò que duem dins
i que tan sols el nostre cor
el nostre i cap altre,
coneix.
Allò que ens fa ser qui som.
Allò que nosaltres tan sols,
podem dur al món.
Ho escoltem?
Ho apreciem?
Ho valorem?
Allò que ens fa petits, únics, diminuts,
i éssers de llum infinits.
La lluna
La lluna és plena dalt del cel
i dins meu,
el cor és ple de sentiments.
T'estimo.
T'estimo.
Com pot existir un esclat tan gran?
Com pot existir això que està passant?
No havia somiat que la bellesa,
podia ser tan gegant.
Colors de tardor
Els colors de la tardor,
un passeig ple d'amor.
Vers l'amor.
Camins del cor.
M'agrada
M'agrada quan em veus,
i em somrius.
Em convides a entrar.
Anem a dinar, vols venir?
Posa't aquí,
que allà no et veig.
Em dius amb ganes de compartir
un xic més d'a prop aquest instant.
Vols una mica?
Gràcies per abraçar-me
dins del teu espai.
És inspirador
Veure't al món.
Sentir la teva cançó.
La veu del teu cor.
Sentir-te a prop.
Caminar a voltes plegats,
per camins, valls i els pics més alts.
És inspirador,
que siguis aquí.
En aquest mateix temps
En aquest present instant.
M'encanta
Quan m'acceptes
Quan m'abraces.
Quan m'inclous.
L'encant dels segles
El terra de fusta antiga.
Les butaques de cinema
El teló.
Les làmpades de vidre.
El piano.
La pantalla de projecció,
i les prestatgeries plenes de llibres.
Un escenari, que ens regala el temps.
L'encant dels segles.
I la vida que hi ha en ells.
La tardor
Amb el seu ritme i color,
el seu transparent vel.
De llum transcendent.
De postes de sol
i mirades enlairades al cel.
Sentir-se
Que bonic és
sentir-se estimat.
Que bonic és
sentir amor.
Que bonic és
poder estimar.
Estimar
És rebre o és donar?
És entregar o és ser entrega?
És volar o és esdevenir part de cel?
És confiar o és conèixer que tot està bé?
Sentir que tot és possible, potser?
Què és estimar?
Tant
Hi ha moments
en que sentim
tant
que no sabem
com expressar
com compartir
com deixar sortir
tant d'amor
que es concentra dins del pit.
De vegades
Mirar
Escoltar
Caminar.
Mirar
Escoltar
Sentir.
Mirar, amb els ulls oberts
Escoltar amb el cor present.
I ser.
El nostre cor
M'encanta
m'agrada molt
m'apassiona.
Tant d'amor
que pot viure el nostre cor.
Rius de gent
Rius de gent
s'endinsen en aquest mirall.
De la dansa
i el seu elenc,
el que ens descriu
dalt l'escenari
i ens torna presents.
Rius de gent,
que com jo,
avui som aquí atents.
Als descobriments de la tarda
i el temps per estar amb ells.
Digues-me
Qui soc jo,
l'amor que sento quan et veig?
Qui ets tu,
l'amor que veus quan em sents?
Ainoa Soler, Sant Cugat del Vallès
Novembre 2022, dels textos
Anys 2021- 2022, de les pintures
Comments