top of page
  • Ainoa Soler

Dracs i altres meravelles



I

Els hi he demanat permís


Hi ha moments,

que ens transformen.

Són tan plens de llum.


Els hi he demanat permís

per entrar dins la seva ànima

i el seu sentir.


Els hi he demanat permís

per abraçar la seva llum

i el seu camí.


I mentre ho feia,

sentia com el permís

me'l demanava a mi mateix.

Per a estimar el món.


Hi ha moments,

que ens transformen.

Són tan plens de llum.



II

Abans de marxar


Eren una, dues, o potser milions.


I algun dia varen escriure

abans de marxar,

que tard o d'hora trobarien

la manera de tornar-se a abraçar.


Que tard o d'hora trobarien

l'abraçada del profund estimar.


Abans de marxar.

Ho sabien.


Que per molt lluny

que el camí els duria,

el moment, arribaria.


Eren una, dues, o potser milions.



III

Res ni ningú


Una flama que res ni ningú

pot apagar.


Una llum que res ni ningú

pot extingir.


Un amor que res ni ningú,

coneix tan bé com tu.


Res ni ningú.

Per tant, tot i tothom.


On l'amor és un.

I tot és un.




IV

Amb cura


Em desperto i et penso.

M''adormo i et sento.


Amb cura vindria a preguntar-te.


Amb cura, escoltaria

tantes coses que guarden

la teva llum i el teu misteri.


Amb cura, estimaria

tantes coses que guarden

la teva veu i el teu silenci.


Amb cura vindria a preguntar-te .


Em desperto i et penso.

M''adormo i et sento.



V

Al món sencer


T'estimo.

I d'alguna manera

en sentir que t'estimo,

sento que estimo al món sencer.


Al món sencer.

A la llum i a la foscor.

Al color i a la forma.

A la dolçor i a la tristor.

A la joia i a l'amargor.

A la certesa i a la incomprensió.

A la confiança i a la buidor.


Al món sencer.


T'estimo.

I d'alguna manera,

en estimar-te

sento que estimo

al món sencer.



VI

M'escolto i em dic


Sóc aquí.


M'escolto i em dic:

"No preguntis més.

Respecta i abraça.

En el silenci.

El seu sentir

i el seu espai”


M'escolto i em dic:

“No preguntis més.

Estima i accepta.

En el silenci.

El seu partir

i el seu sentir.”


Sóc aquí.



VII

Perquè és fugaç?


Una estrella fugaç.


Et pren el regal,

perquè és fugaç?


O te'l dona,

perquè és fugaç?



VIII

Vine quan vulguis


Vine quan vulguis

Quan tu vulguis.

Vine quan vulguis.


Quantes vegades?

Quan vulguis.


Vine quan vulguis.

Vols que t'ho digui dues vegades?

O necesssites sentir-ho un centenar de vegades?


No sé el que trobaràs

quan vindràs.


No sé el que ens durà

cada dia, cada instant.


Tan sols que si arribes

quan sents que has d'arribar,

em farà feliç que et trobis,

amb allò que t'hagis de trobar.


Vols que t'ho digui més vegades?

O necessites sentir-ho un centenar?


Vine, quan vulguis.

Quan vulguis.

Quan sentis que et ve de gust venir.


Vine, quan tu vulguis.


IX

Ens permet l'entesa


A vegades penso,

que el temps que ens separa

no ens allunya,

ens apropa.


Ens permet l'entesa

amb el sentiment.


I la dolçor de poder-lo regalar

abraçar i estimar,

aquest com a present.


El temps que ens separa

no ens allunya,

ens apropa,

penso a vegades.



X

Escletxes de llum


Miro al meu voltant.

I les veig.


A cada instant

escletxes de llum

esperant-te a tu.


A aquesta teva capacitat.

A aquest teu do.


De veure escletxes de llum

allà on es dibuixa el lluny.


D'estimar la flama que batega,

en cada instant on ets tu.


Escletxes de llum

vers el temps i l'espai

on tot és Un.




XI

Crec que tinc por


Voldria fer-li un petó sanador.

Però, crec que tinc por.

I em surt de dins una petita carícia.

Sento que somriu el meu cor.


Aquest és el meu petó.


Avui encara la recordo.

Recordo la caricia.

La veu amb que cantava.

La llum amb que tocava.

Els colors que despertava.

I la tendresa amb que iluminava.

Sento que somriu el meu cor.


Aquest és el meu petó.

Més enllà de la por.

On l'univers és fet d'amor.



XII

Et somriuen


Els murs.

Miren com te'ls mires.

I des de la distància,

et somriuen.


Des de la distància,

et recorden.

I t'expliquen que no t'obliden.


Els murs.

Miren com te'ls mires

I des de la distància,

et somriuen.




XIII

En els anhels de l'univers


Aquest escrit ha nascut

caminant a prop del mar.

Oceà d'amor que viu amb tu.


Abraçant un somni escrit

en els anhels de l'infinit,

en un univers encara avui,

vestit de nit.


Un anhel compartit.


Somni i somiador.

En un sol vers escrit

dolçament recollit.


En els anhels de l'univers.

El que avui ens duu fins aquí.

A aquest complet, ara i aquí.



XIV

Quan tot encaixa


L'he vist en mi.

Un sentiment que fa sentir vertigen

de tanta emoció.


L'he vist en mi.

Un no sap si abraçar-lo intensament,

o fugir de por.


Però, quan sento que tot encaixa,

si escolto la intuicïó que ens parla,

desapareix la por per art de màgia.


I aleshores, neix un camí.

Un fet amb colors, cançons,

versos i profundes lliçons.

Un camí vers l'infinit.


L'he vist en mi.



XV

Existeix


Existeix una felicitat

conectada a carreteres invisibles.


Són invisibles, si.

Però estan dibuixades en el mapa

d'un viatge que encara avui

està escrit a les estrelles.


Existeix una felicitat

conectada a carreteres invisibles.


Són invisibles, si.

Però estan escrites al cor.


I ens duen de ple,

al més pur espai d'amor;

al més pur temps de pau.



XVI

Donar-se la mà


Donar-se la mà.

Quina cosa tant senzilla i,

tant immensament bonica.


Donar-se la mà,

i confiar en el que vindrà.


Donar-se la mà.

Quina cosa tant petita, i alhora,

tant immensament gegantina.

Donar-se la mà,

i confiar en el que vindrà.


XVII

Unes mans d'àngel


Unes mans d'àngel

guiades i sense dubtar,

m'han fet el millor regal

que mai hagués pogut imaginar.


Unes mans d'àngel,

han dibuixat un cor al meu camí.

I m'han convidat a descobrir

tot allò que duc en mi.


Unes mans d'àngel

espontanies i felices,

m'han explicat que ja és aquí.

Que allò que espero

no és allí, sinó en mi.



XVIII

Algun dia


Valentes, algun dia varen decidir,

emprendre un viatge a la nit.

Un de molt llarg, gairebé infinit.


Algun dia varen escriure, si

abans de marxar, abans de partir,

que tard o d'hora trobarien

la manera de tornar-se a sentir,

tornar-se a abraçar en amor diví.


El viatge endavant seguí.


Fins que arribà l'estimat dia.

Confiat en el destí que sempre guia.


I juntes de nou, varen viure l'alegria.

L'alegria d'aquell somriure.


Nascut a l'ànima;

dolçament somiat.


El somriure d'aquell retrobament

tan llargament anhelat.


Valentes de nou aquell dia.


Qui ho diria,

que algun dia,

tot arribaria.


Algun dia.



XIX

Bonica complicitat


De vegades sento,

que ets una flama.

Una, que res ni ningú

pot apagar.


Que feliç em fa veure't per casa.

Et sento tant aprop.

Braç amb braç.

Bonica complicitat


Quan un color blau,

em convida a viatjar

per un mar infinit

d'un món encara per sentir,

escoltar i descobrir.


De vegades sento,

que ets una flama.

Una, que res ni ningú

pot apagar.


Cada segon al teu costat

d'aquest dia ple de dies

és un regal que encara avui

m'acompanya i m'aclapara.


Amb l'efecte edredon,

i el de tenir-te tant aprop...


De vegades sento,

que ets una flama.

Una, que res ni ningú pot apagar.

Et sento tant aprop.


Braç amb braç.

Bonica complicitat



XX

Melancolia


Sento dins meu una melancolía.

Una petita tristor que intento dissimular.

Crec que sé d'on ve.


I abans de que m'ho diguis, ja t'enyoro.

T'enyoro i et trobo a faltar.

Per tantes petites coses boniques que m'inspira

compartir el temps amb tu,

compartir l'espai amb tu.


Sento dins meu una melancolía.

Una petita tristor que em parla.

I m'explica tot allò que absort,

encara no m'havia parat a escoltar.




XXI

Ni que fos


Et podria confessar

que vindria cada dia.


Ni que fós només,

per donar-te la mà quan vulguis marxar.


Ni que fós només,

per posar la mesura adequada d'olis essencials.


Ni que fós només,

per compartir edredon de color núvol blanc pastel.


Ni que fós només,

perque m'expliquessis entre somriures les tres estrelles.


Ni que fós només,

per escoltar ocells i aus, elevant de matinada el seu cantar.


Et podria confessar

que vindria cada dia

per dormir a casa teva.


Ni que fos,

per sentir-te al meu costat,

per compartir estones plegats

per desplegar el vol vers les estrelles

i saber que les teves ales de drac,

vetllen el cami de les mil meravelles.




XXII

Feliç em quedaria


Si-us-plau, no m'ho diguis

més de dos cops:

"vine quan vulguis".

Que potser m'ho creuré, i vindré.


I no m'ho diguis més de dos cops,

"vine quan vulguis",

que potser a casa teva em trobaràs

amb la guitarra i 4 eines per treballar.


Amb la felicitat de poder compartir

la màgia de les nits al teu costat.


Vindria a preguntar-te amb cura

tantes coses que guarden

la teva llum i el teu misteri.


Vindria per obrir junts les ales

i volar entre les estrelles.


Vindria,

i aquí feliç

em quedaria.



XXIII

T'enyoro


T'enyoro.

A cada tram i curva

revisc cada segon

de la nit passada.


T'enyoro.

A cada gest i mirada

revisc amb color

la teva arribada.


Revisc cada moment

amb plena dolçor.

Revisc cada record,

tan ple d'amor.


T'enyoro.


I me n'adono.




XXIV

Com fer-te arribar?


Et llegeixo.

I entro dins de cada lletra.

De cada emoció i color.

Aleshores em captiva la pregunta.


Com fer-te arribar

tot allò que llegir-te,

en mi desperta?


Quants cops m'abracen

les teves paraules.


Quants cops m'identifico

amb tot el què hi descobreixo.

Gràcies poeta de les estrelles


M'agrada llegir els teus poemes.

Tot just quan la nit

convida anar a dormir.


M'agrada preguntar-te

i escoltar-te.


M'agrada sentir la teva veu

dolça i serena,

quan ja ets dins del llit.


Et llegeixo.

I entro dins de cada lletra.

De cada emoció i color.

Aleshores em captiva la pregunta.


Com fer-te arribar?

Com fer-te arribar,

el que m'arribes a despertar?



XXV

Em passaria la nit sencera


Em passaria la nit sencera

compartint la teva poesia.


Em passaria la nit buscant.

Buscant-te. I buscant-me.


Buscant i descobrint

els infinits missatges

que hi ha escrits

entre paraules.


Buscant i descobrint

els misteris de cada vers,

de cada estrofa.


Versos i estrofes

que caminen i dansen

perquè tenen música

dins l'ànima.


Em passaria la nit sencera

compartint la teva poesia.


Em passaria la nit buscant.

Buscant-te.

I buscant-me.



XXVI

Una bola de neu


A vegades, és com rebre

una bola de neu.

Directa al cor.


Ho accepto.

I ho deixo anar.


A vegades, és com rebre...

la neu és aigua.

Aigua glaçada.


Què la glaça?

Què la desglassa?


Si de vegades puc trascendir fred glaciar,

bufant amb força per la finestra,

i convertir-lo en brisa mediterrania,

calenteta i plena d'alegria,

què desfaria una bola de neu glassada?


Podria convertir-se la neu, en una agradable

dutxa refrescant per al meu cor?

Un neteja regeneradora i alliberadora?

Podria ser la neu,

companya amiga i transformadora?


A vegades, és com rebre

una bola de neu.

Directa al cor.


Ho accepto.

I em pregunto si la puc estimar.



XXVII

Amb un somriure inocent


Amb un somriure inocent,

la pregunta arribaria:

"Podries fer-los durar una mica més

els meus inspiradors llumins?".

Sobretot quan escrius coses

que em toquen l'ànima de ple.


Tocar l'ànima de ple.


Amb un somriure inocent,

la pregunta arribaria:

“Podries obrir la porta,

que tan sols jo puc obrir?”


De vegades és curiosa,

la forma en què la pregunta

conté la resposta que busca.


Poder, potser podria.

Però quin goig tan gran es perdria.

No sé si tan sols, gosaria.




XXVIII

T'admiro


T'admiro per les coses petites,

i per les coses gegants.

T'admiro per la teva bellesa invisible als ulls.

I per aquesta saviesa ancestral, que viu en tu.

T'admiro per la teva lluminosa independència.

T'admiro per la teva capacitat d'inspirar.

T'admiro pel teu esperit lliure.

T'admiro per tant.

T'admiro,

i cada dia, aprenc de tu.

Gràcies.


T'admiro pel teu foc i pel teu gel.

T'admiro per la teva força, i el teu pacífic gest.

T'admiro per la pau amb que toques el món.

T'admiro per la lluminosa passió amb que entregues la teva mirada.

T'admiro per la teva senzilla paraula.

Per la profunda reverencia, amb què estimes la cançó de l'univers.

Per la emoció que guardes dins del cor.

T'admiro,

i cada dia, aprenc amb tu.

Gràcies.




XXIX

T'estimo


Sento que despertes en mi

la immensitat d'un Amor Incondicional.

I és tant, que a vegades em perdo.


Sí, em perdo en aquest mar infinit

que he descobert en els teus ulls.


I m'agrada. M'agrada perdrem

en aquest espai

on tot és nou a cada instant


Descobrir pas a pas el món amb tu,

és descobrir com l'Univers mai s'acaba.

És una aventura tant intensa i màgica.


I alhora, a prop teu sento pau.

Perquè sento que em permets ser qui sóc.

I per mi això ho és tot.


El permetre i convidar

a ser lliures per ser qui som.


I és que et reconec i m'identifico en tu,

amb coses que per mi són capdals.


I alhora, sento que hi ha coses de tu

que m'atrauen,

i que avui són un misteri.


T'estimo.

I d'alguna manera en sentir que t'estimo,

sento que estimo al món sencer.




XXX

Alguna cosa en tu


Sento que hi ha alguna cosa en tu

que desconec...


Alguna cosa en tu,

que m'abraça.


És com una frequència alta i brillant

que es sintonitza amb la meva ànima.


Sento que ve de lluny

i m'harmonitza.


Sento que hi ha alguna cosa en tu

que desconec...


...alguna cosa en tu,

que m'abraça.


I que estimo profundament.



XXXI

Gràcies


Gràcies per les nits màgiques a casa teva.

Gràcies per la teva sensible escolta

a les cançons que venen des de les estrelles.


Gràcies per permetre'm.

Gràcies per confiar, i donar-me la mà.

Gràcies per seguir dormint al meu costat.


Gràcies per tant.

Gràcies per tot.


Gràcies per l'abraçada.

Encara la sento amb mi.


Gràcies per existir.

Gràcies per ser.

Gràcies perquè et sento amiga de l'ànima,

familia de fa mil·lions d'anys, i companya somiada.



XXXII

Companyes de viatge


Hi ha persones, que ens donen la mà.

No tan sols la mà que veiem.

Sino també la mà que no veiem,

però sempre és present.


Persones que ens acompanyen.

Amb una complicitat i un amor,

difícil de descriure.

Un amor immens.


Companyes de viatge.


Amb qui compartir aventures,

les nostres passes, viatges,

vols i camins de colors.


Camins d'universos infinits

i de somnis que s'estimen

i s'abracen.


Hi ha persones, que ens donen la mà.

No tan sols la mà que veiem.

Sino també la mà que no veiem,

però sempre és present.


Amb una complicitat i un amor,

difícil de descriure.

Un amor immens.


Companyes de viatge.




XXXIII

No sé com ho vas aconseguir


Vas marxar.

I et vas quedar amb mi.


No sé com ho vas fer.

Però les dues coses, vas aconseguir.


Vas marxar.

I et vas quedar aquí.



XXXIV

Quants anys tens?


Quants anys fa

que ets aquí?


Quants anys dibuixen el camí

que t'ha dut avui fins aquí?


Quants anys expliquen

aquest sentir?


Quants anys tens?




XXXV

Què et fa mal?


Què et fa mal,

de saber que no ets tu sol?


Què et fa mal,