De viatge
Pensaments i paraules nascudes de viatge
I
Com m'agrada viatjar
Com m'agrada viatjar.
I veure el món canviar.
I sentir les meves ales volar.
I abraçar el que vindrà.
Com m'agrada viatjar!!!!
II
El nostre sentir
La distància no la fa el camí,
la fa el nostre sentir.
III
Todo danza
Los viajes nos recuerdan
que a cada paso
se avanza.
Que cada paso
cuenta.
Que todo en el mundo
danza.
IV
Gràcies
I just quan marxàvem
el sol ha tret el cap.
També el seu somriure.
Ell ha il·luminat els cims,
de roig, daurat i rosat.
Quin comiat
tan estimat.
Gràcies,
sol somiat!
V
És bonic
És bonic
com cada nit
abans d'anar a dormir
t'he imaginat al meu costat,
abraçant-me, i desitjant-me bona nit.
VI
En el moment precís
Hi ha un camí escrit
que és bonic deixar
sense llegir.
O més ben dit,
llegir en el moment precís.
No abans, no després.
Just quan ens diu:
"sóc aquí."
VII
Sinergies del destí
Pujo a l'autobús
i tu m'ajudes.
Em dius: jo baixo
també allí; ja t'ajudo jo.
Gràcies, gràcies
per ser aquí.
Camino direcció al record
que tinc jo d'aquell carrer,
dibuixat al planell que vaig veure
abans de marxar fa temps,
i et trobo a tu pel carrer
esperant a un semàfor com jo.
Et pregunto com arribar al lloc,
i em dius: sí, està cap aquí.
Ja t'acompanyo
que vaig a prop del mateix destí.
I així em deixes a la porta.
Havent trobat a cada passa
una ànima companya pel camí.
VIII
Al contrari
Jo no t'estimo prou,
doncs. No?
Em preguntes entre divertit
i un xic sorprès,
per una confusió potser.
No, al contrari.
Crec que tu m'estimes prou,
per a deixar-me marxar.
IX
Quina aventura!
Sembla que haguem canviat de ruta
i estiguem viatjant per les altures!
Quina aventura!
Que emocionant!
M'agrada tant!!!!
L'aventura de l'amor
no s'atura
camina i camina.
Dibuixant en el meu cor
el teu record, el teu petó.
Abraçant en el camí
la teva força de llumí.
Sembla que haguem canviat de ruta
i estiguem viatjant per les altures!
Quina aventura!
Que emocionant!
M'agrada tant!!!!
X
M'agrada mirar per la finestra
M'agrada mirar
per la finestra del tren.
I veure com canvia
el color a l'horitzó.
Les formes de les muntanyes,
els pobles i els seus poemes.
Escrits amb anys i temps;
escrits sobre la terra i el vent.
Com una poesia que nosaltres
els viatgers del temps
poguéssim llegir i assaborir,
gaudir i descobrir.
M'agrada mirar
per la finestra del tren.
I veure-m'hi a mi,
reflectida en el canvi i el camí.
XI
Tan sols ens regalen
Les passions, els amors,
les pors i les tristors,
crec que no són nostres.
Tan sols passen per nosaltres.
Ens acompanyen.
Ens abracen.
Ens estimen.
Però no són nostres.
No ens pertanyen.
Tan sols ens regalen
l'experiència de sentir-les.
Transformar-les,
transcendir-les,
i viure-les.
Però no ens pertanyen.
XII
Ligeros
Ligeros de equipaje
nos movemos por el cielo
volamos, soñamos
andamos y amamos;
y sobrios nos creemos
que vivmos y morimos.
Ligeros de equipaje
somos viajeros del cielo.
En un universo infinito.
En un corazón infinito.
XIII
Em recordo viatgera
M'agrada viatjar
Em sento lliure
I del temps i l'espai,
em recordo viatgera.
XIV
Teixint en l'espai
De vegades
el temps i l'espai
ens ajuden a forjar.
Des de la distància
llaços i fils.
Es teixeixen.
A cada passa.
Quan més lluny,
quan més temps,
més teixit,
més profund;
més acolorit,
i ple de sentit.
XV
El tren balla
El tren balla.
I tinc la sensació
que ens du cap a casa.
Cap a l'aventura
que ens espera.
Cap a la llar
que sempre ens acompanya.
El tren balla.
I comença el viatge.
Amb la dansa de la primera passa.
Valenta ella i aventurera.
XVI
Un misteri escrit
Hi ha un misteri escrit
a cada passa del camí.
Desvetllar-ho abans que estigui aquí
no sembla tenir sentit.
Malgrat dia i nit
potser de molts sigui el desig.
Però, i la màgia de descobrir-ho
en l'exacte minut
en què és viscut?
Plenament.
Coratjosament.
Honestament.
El misteri escrit,
a cada passa del camí.
XVII
No sé on ets
No sé on ets.
T'he escrit,
però no t'he sentit.
T'he vingut a buscar,
però no t'he trobat.
No sé on ets.
I desitjaria que
vinguessis amb mi,
però,
hi ha quelcom,
de no saber on ets,
que també em fa
intensament feliç.
Com si no sabent-ho
pogués jugar
a intuir el camí.
A descobrir amb plaer
cada passa d'aquest viatge.
En el que un dia o altre
t'imagino trobant-me;
abraçant-me
i estimant-me.
XVIII
Una celebració
Quan un s'enfada,
crec que no és res personal
cap a nosaltres.
És quelcom cap a un mateix.
De la mateixa forma,
quan algú ens diu
que ens estima,
tinc la intuïció que passa
quelcom semblant.
No és un premi o una ofensa,
cap a nosaltres mateixos.
No és res personal.
És una celebració,
de quelcom que ha trobat,
dins de si mateix.
Quelcom que ja està a punt,
per a ser compartit, i estimat.
XIX
T'estimo
T'estimo
Vens amb mi
Ho sento
Ho percebo
Ho noto
Ets aquí.
Quina alegria tan gran!
Oh, gràcies!
Gràcies per fer aquest camí
al meu costat; amb mi.
T'estimo.
XX
Dos ocells
Dos ocells
enlairen l'estel.
Els sento presents.
M'acaronen i m'estimen.
M'acompanyen.
Parlen amb mi, i a través de mi.
Són llum, són flama, són llumí.
Conten en vers
el desig escrit en l'aquí.
En un espai que viu
entre el tu i el mi.
Un espai
que es pot sentir.
Hi ha horitzons.
Hi ha formes, colors.
Hi ets tu.
Hi sou tots.
Éssers d'aquest univers preciós.
XXI
La finestra d'un tren
La finestra d'un tren
és un paisatge obert.
Camina, s'enlaira i vola.
Avui és ple de llum;
color blau, color verd;
cel, muntanya i el cel que és,
el temps que és.
Tot es belluga;
tot es dibuixa.
És un paisatge que no s'atura.
El color avui
és el primer passatger,
d'un tren que ens enlaira
fins molt més enllà del firmament.
XXII
Unes ales
Unes ales avui m'empenyen,
m'enlairen.
Unes ales que em captiven
amb la seva joia,
la seva alegria, el seu somriure.
Són ales plenament felices.
I em porten de viatge!!!
Unes ales precioses.
Màgiques, brillants,
tan boniques i genials.
Unes ales
que estimo tant...
XXIII
Happy with the unknown
I don't know
what is going to come
but I'm happy
listening to the whispers
of the unknown.
Ainoa Soler
Entre Barcelona i Pamplona.
Gener del 2023.