• Joan Kaizen

Cowboy Dancer a Can Caldés amb Ainoa Soler i Llàgrima


Hi havia una vegada,... una cowboy ballarina.

Es tractava d'una ànima que buscava.

Que es preguntava.

I que somiava.

Si, cowboy, y ballarina. Preguntava als núvols sobre l'esdevenir del planeta.

I es preguntava per què les persones eren com eren.

I per què els animals eren com eren. I així inicià una cerca.

Una aventura de descobriment, en la que aproximar-se a allò desconegut.

En la que mirar per veure i escoltar per sentir. En la que la llibertat de ser, esdevingués en perfecte equilibri amb la llibertat de canvi. I així es trobà amb un nou món que explorar.

Un horitzó per dibuixar.

I una mà al cor per estimar. El planeta terra estava cantant.

I de la seva veu, una bellíssima simfonia albirava infinites possibilitats de futur;

préstecs totes, que no herències, de les generacions futures. L'anima havia trobat la seva cerca.

Allò que la feia ser viva.

La seva raó d'existir.

I una llàgrima lliscà avall dels seus ulls.

Una llàgrima de felicitat viva. I es que allò que havia estat buscant,

no era a cap altra lloc que al seu cor.

Si, aquella llum que brillava,

i l'amor que irradiava,

vers allò que fem amb profund amor i goig.

Al seu cor. Si.

Al cor que batega rere cada esser viu.

Tresor de vida i d'univers. I fou així que la ànima, es sabé una amb la Llàgrima.

Una ballarina cowboy de l'univers.

Un univers on tot es possible,

i res impossible.


Ainoa Soler Hoyo

1 visualización0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo