• Ainoa Soler

Celebrar

L'estela d'un sopar - Valldoreix, 7 d'octubre del 2022



La taula està parada. La llar espera la nostra arribada.

El forn treballa per a donar escalfor i vida, al sopar que dins seu va escrivint melodies.

Amb aromes, colors, sabors i sensacions.

Les mixetes entren i surten a voluntat.

I el jardí, ja sent el cotxe que tomba el revolt.


Ferran, és aquí! Mira, ja hem arribat!

Quina il·lusió!!!

Si, podem aparcar aquí mateix.

Aquesta és la porta.


I aparcat el cotxe, s'apaguen els motors.

Obrim les portes del darrere i agafem els paraigües, les jaquetes i la cistella.

Les olors del vespre omplen l'aire de la nit.

Amb la seva frescor, les perles d'humitat sobre les fulles i el caliu de les llums sota els fanals.


L'amfitriona ens obre la porta i ens acull dins la seva abraçada.

L'abraçada plena d'amor amb la que parla la seva llar.

Arriben també els nostres companys. Ja som tots, a punt per celebrar.


Celebrar que avui som tots aquí.

Celebrar que avui ens hem reunit.

Que compartim aquest instant.

Aquest meravellós sopar que tan hem somiat i desitjat.


La trobada amb els amics és un regal que sovint tenim a la vora.

No cal gaire cosa.

Tan sols, decidir-nos.

I fer possible el somni.

Ens trobem aquest divendres per a sopar?

Si, encantats! Jo porto les postres. Necessitarem vi?

Jo portaré verduretes de l'hort i un pomell de flors, acabades de collir.

Ens caldrà quelcom més? Res més.

Res més que el nostre temps.


Aleshores, comença la dansa.

La coreografia d'un sopar tan senzill com genial.

Senzill, perquè no calen grans vestits ni normes vagues de cortesia.

Tan sols ser qui som i com som.

Genial, perquè cada passa del sopar ha estat sincronitzada.

Primer la copa de cava enlairada i brindant pel sopar que ara segueix endavant.

Després l'entrant.

Segueix el refrescant, amb verdures i un xic de carxofes picants.

Arriben els plats principals.

I a cada etapa, la beguda que més s'hi escau, ja és a la seva copa amb un somriure esperant.

Quan arriba l'hora de la dolçor, la taula s'enrojola cofoia, de tants bon plats que la coronen.

Macedònia, pastissets de nata i tarta de poma. De la més bona.




L'àpat és difícil d'igualar. Deixa el llistó molt amunt, reflexiona en veu alta el nostre Ferran.

I la sobretaula ens du de viatge! A París; als racons que ens albiren més enllà de l'Atlàntic, a... tants i tants racons al món, que són allà esperant-nos.

Per a que hi passem per una estona i els saludem des d'on avui som.

Asseguts en una taula on celebrar.

Celebrar la companyia.

Celebrar la bona entesa.

Celebrar que podem compartir.

El menjar, els bons sentiments, el nostre temps.


I malgrat al llarg del joiós sopar, sembla que ens hem traslladat a un temps sense temps, el rellotge segueix ballant amb el seu atent esdevenir. Fent moure les agulles. Per aquí i per allí. Fins que ja són... Com ha volat la nit! Ens aixequem i recollim els plats. Preparem la partida. Però abans, compartim també aquest espai.

El de la cuina, el de l'endreçar. El de desar allò que demà ens servirà per a esmorzar o per a dinar. O per a portar un bocí d'aquest sopar al meu pare. O per a acariciar per últim cop a la Tara. Amb els seus colors atigrats, i la seva curiosa mirada. A aquests visitants, que avui han portat a casa seva, la seva petjada.


Allarguem fins al final aquests segons de temps, abans de deixar anar el moment.

I amb una forta abraçada, acomiadar-nos fins el proper que vindrà.

El proper sopar.

El proper recer.

El proper dia en què reunits de nou, feliços com avui celebrem.


Que som aquí.

Que som vius.

Que casa meva és casa teva.

Que parar la taula per a la vostra arribada és un motiu d'alegria.

Que desparar taula tots junts, és un motiu de germanor i companyia.


Quin serà el proper dia en que podrem abraçar-nos, i com avui, en pau celebrar la nostra proximitat?

L'univers ho dirà.

Per avui, un últim pensament.

L'agraïment.


Gràcies.

Gràcies per una bonica vetllada.

En un llar de pau envoltada.

Amb una llum que tot ho il·luminava.


La taula està preparada. La llar espera la nostra arribada. El forn descansa i somia que dins seu va escrivint melodies. Amb aromes, colors, sabors i sensacions. Les mixetes entren i surten a voluntat. I el jardí, ja sent el cotxe que tomba el revolt.


Ainoa Soler

Sant Cugat del Vallès, Barcelona




17 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo