Carta a l'amistat

Un cap de setmana en paraules dibuixat

Era el cap de setmana del 22 d'octubre del 2022.

Jo impartia el primer taller de Literatura & Dansa d'aquesta temporada, a la Biblioteca Salvador Allende de Girona. I des d'abans de la mundial pandèmia de COVID, que no havia emprés l'aventura de viatjar sola fora de casa, i endinsar-me en el desconegut i apassionant món dels viatges en solitari.

Al començament de divendres, una tristor va envair el meu cor. Jo no volia separar-me de casa. D'aquesta llar on hi sento tantes persones que m'estimen i em cuiden. On em sento protegida i estimada. Una part de mi, no volia marxar. I menys encara, sense algú al costat que em pogués acompanyar. Tot i haver-ho intentat però, amics i amigues m'havien dit que aquest cop, no em podrien acompanyar.

Sort que quan més trista estava, tres àngels es van alinear al meu davant.

I em van ajudar. Van desplegar junts, el vol dels esdeveniments en un màgic instant.

Així el destí enfilava muntanya amunt.

Poc a poc, desvetllant que la felicitat és ben a prop, esperant-nos.

També quan ens sentim tristos.

I és que, si el meu desig era no viatjar sola, la vida em va concedir el desig: ni un sol instant del viatge, vaig deixar d'estar acompanyada. Per ànimes que per una raó o altre, havien sentit la meva crida. I de forma màgicament misteriosa, es trobaven sorprenentment ara, com una gimcana de peces de dominó, al meu costat. D'una en una. Totes s'apropaven a mi en el moment exacte. I em regalaven un ingredient. Un que em portava feliç, al següent pas del camí. Amb tot allò que jo necessitava, no a la motxilla, sinó dins del meu cor.

La vida em sembla que sempre ens concedeix els desitjos. Pot ser? I que quan ens sembla que no ho fa, en realitat, no és que no ho estigui fent, si no que ens els està concedint, d'una forma encara més màgica de la que nosaltres podríem haver arribat mai a imaginar. Tan sols cal, confiar. I caminar.

Hi ha una cançó, que diu que caminar cura les ferides. I em sembla que té raó. Que són moltes les ferides i tristors, que tan sols necessiten per a guarir-se, la recepta tan senzilla i sublim, del caminar.

Així Girona aquell cap de setmana va esdevenir la meva llar. Una llar plena de sorprenents meravelles. Trobades, somriures, aventures. Una llar dansant. Entre allò que coneixem, i allò que encara no coneixem.

Em pregunto si puc donar les gràcies d'alguna manera.

Per tant que la vida em regala. A cada instant. A cada aventura. A cada somni fet realitat.

A cada horitzó, que encara espera al nostre davant per a ser desvetllat.

Em pregunto si puc donar les gràcies, per la immensa energia amb què ens omplen l'ànima, les abraçades de l'amistat. La tendresa i suport incondicional de l'amor. La serenitat dels animals que s'apropen al nostre costat, i emocionats, ens diuen: benvinguts! Que bé que ara passegem una estona plegats!

Gossos, ocells, gats, cavalls, dofins... quin animal no ens mira, i ens somriu?

Amb aquest somriure que no necessita paraules, ni llenguatge.

Tan sols un intercanvi pur de sentiment, amor i espontaneïtat.

Després de l'especial viatge d'aquell cap de setmana, unes paraules van necessitar quedar escrites. Deien així:

"Ara, he tornat a casa. Després d'un viatge que tot i no ocupar més d'un cap de setmana en una agenda convencional, tal volta ha estat tan intens com una setmana sencera. Sento que acabo de tornar d'una gran aventura. D'aquelles que de vegades llegeixo en els llibres juvenils, en els que dalt d'un vaixell, els protagonistes estan preparats per a tot allò que vindrà. Un viatge ple de records, memòries i moments.

I des de casa, contemplo el viatge. Contemplo la seva llum. La seva profunditat. La lleugeresa amb la que m'ha retornat a la llar. Sembla que ara peso menys. Que hi ha una motxilla de pors, que ja no duc amb mi. Que hi ha unes ales d'amor, que ara m'enlairen pel caminar del meu dia a dia. Amb un color lluent. Com recent estrenat. Com qui s'acaba de donar un bany, al mar amb les aigües més cristal·lines que ens puguem imaginar.

És curiós com els viatges ens omplen de llum. D'aire. De dolçor. De fluïdesa. De lleugeresa.

Ens ajuden a recordar, que sabem volar.

Que som humans, i som vius.

Que podem desplegar els nostres somnis, i deixar-nos portar.

Sense saber el que vindrà.

Ni on serem demà.

Que no necessitem saber. Tan sols caminar, i confiar.

Despertar els nostres sentits, viatjar atents, amb ganes d'escoltar, aprendre i experimentar.

Deixant-nos acariciar per la saviesa de l'aigua, la tendresa de l'aire i l'amor del raig de llum.

Deixant-nos ser part i forma, d'aquest gran miracle que és la vida i l'existència.

Quan saltem endavant.

I sense saber el que vindrà, abracem l'amor que ens ha dut fins aquest instant.

Per a mi, aquest cap de setmana, ha estat un regal. Una poesia viva, que s'anava escrivint a cada passa. Agraïda ara, abans de seguir endavant, he tingut ganes d'escriure aquesta carta.

A l'amistat. A la que avui té el nom d'Alina, Rich, Karina i Gracy. I també el nom de totes aquelles ànimes que m'han acompanyat per a poder donar aquest salt, i viatjar.

Però que més enllà de noms, està en cadascun de nosaltres. Éssers, persones, humans.

En cadascun de nosaltres resideix el tresor de l'amistat.

Aquest que ens convida a donar la mà.

A conèixer. A estimar. A compartir.

A viatjar plegats pel món, per l'univers, per la vida.

Pel fascinant ball del temps coreografiant moments.

A l'amistat, que serveixi aquesta petita carta, com un sincer agraïment.

Com un sincer encoratjament.

A seguir sent.

A seguir present.

Al món, a la vida, i al cor de l'humà que s'emociona i sent.

Sant Cugat del Vallès,

24 d'octubre del 2022

Alinaaa :-)

Només voldria compartir amb tu, que he gaudit d'un cap de setmana fantàstic. De somni. No em podria haver imaginat que seria una aventura tan plena de vida i de màgia com la que hem viscut!!!! Hem passat per tot!!! Girona de nit, l'acolliment a casa teva com si jo fos la teva germana, obrint-me les vostres portes de bat a bat i oferint-me el millor de la vostra llar, el pijama, el bany, és que no se't va escapar cap detall!!! Després l'aventura d'acompanyar-me a la biblioteca i improvisadament fer-me una ruta de descoberta de Girona, expreeeeees. Després el dinar amb el Rich i la Gracy a la cafeteria que la nit anterior estava plena de gom a gom amb els mariachi. I la sorpresa que ens esperava!!!! Que mentre caminàvem per la muralla de Girona, s'estava escrivint una nova ruta per a la nostra tarda!!!! Anar tots junts cap a l'Escalaaaaaa!!! Si és que, sembla de somni!!!! Aleshores agafar el tren, i feliçment gaudir de la posta de sol i de la companyia d'estar entre amics, passant per estacions tan diminutes, que fins i tot es poden creuar les vies per canviar d'andana!!!! I la Karina, que bonica. És un àngel també. Quina dolçor. Com ens va venir a buscar a tots a l'estació, i ens va convidar a gaudir de l'Escala amb el seu somriure i la seva sempre atenta mirada a que no ens faltés de res. I que l'horari desfilés entre les agulles del rellotge, segons els nostres gustos i preferències. Ha estat una amfitriona increïble. Com la seva família, la seva mare, la seva àvia. Em va agradar molt de poder-les conèixer. El passeig a la nit tots junts fins a Sant Martí d'Empúries. El guiny amb el destí, de desitjar-me tots vosaltres bona nit, i permetre'm el regal de dormir vora les ones del mar. Una autèntica experiència plena de llum i de cels estrellats.

Em sento tan feliç Alina!!!!!

I al matí de diumenge, gaudir de la sortida de sol, en companyia del Rich i la Gracy. I venir-vos a buscar. A les amigues que a la nit fins les tres de la matinada es xiuxiuejaven coses que necessitaven parlar i compartir. Que bé que senta, poder fer allò que dins el cor ens diu, necessito fer això. Viure aquest regal. Aquest present. Aquest moment.

Aleshores cap a la Cala Mongó. Quin univers!!!! És preciós aquest racó de món. I la crida que vas sentir per la cova marina. I poder-vos enviar un missatge entre persones, i sense mòbil. De que jo tornava xino xano cap a la platja. Una platja davant una cala que enamora. En acabat, agafar el cotxe, i fer-vos cas. La vostra intuïció: i si fem un picnic a la sorra, davant l'horitzó? Mmmm... quin picniiiiic!!!!! Em va estar tot molt bo!!! Començant pel suquet de fruites que tan vas encertar!!!! I el gust a la dolça companyia de l'amistat, que ens va acompanyar en tot moment.

Encara quedava l'aventura d'anar tots plegats a buscar el blablacar que em duria cap a Barcelona. Que divertit, quan el vas saludar i ell et va saludar. I potser es va preguntar? Són 4 els qui he de portar??? Gràcies per fer-me de guardians protectors, i acompanyar-me tots junts. Em vaig sentir tan arropada, estimada. Que bonic quan resulta que el conductor ens diu, ostres, doncs si jo vaig a Sant Cugat!!!!

Un cap de setmana tan rodoooo!!!!

Quina felicitat haver-lo pogut compartir, viure i gaudir al vostre costat.

Alina, Karina, Rich, Gracy. Sabeu que tots vosaltres, teniu una llar a Sant Cugat, oi?

I també allà, on sigui sempre el meu cor.

Veniu-me a buscar sempre que estigueu a prop; que us vingui de gust saludar-me; passar una estona al meu costat.

M'agradarà tant tornar-vos a trobar!!!!!

Us estimo des del cor,

Ainoa