Barcelona
I altres mons
La inspiració
Inspirar és inspirador.
Quan escolto com a voltes,
són les pròpies vivències
les que inspiren a d'altres,
com si fos llum reflectida en un mirall,
aquestes m'inspiren a mi de tornada.
Fins al punt de preguntar-me de nou,
què és realment allò que inspira?
On és realment la inspiració?
Resideix a fora?
Resideix a dins del nostre cor?
O resideix arreu on nosaltres la vulguem copsar?
La música
Escolto una cançó, en aquest moment de la vida.
I la cançó retorna a mi, passat el temps.
Aquesta capsa viatgera.
La música.
Poden ser mesos, anys o setmanes.
Que en tornar a sentir la cançó,
una capsa d'emoció és desvetllada amb gran passió.
A tot el meu esser revisc
Aquell mateixa emoció
que en sentir-la el primer cop, vaig sentir.
Aquell sentiment
que dins la cançó
va quedar escrit
I ara, com una carta viatgera,
tan sols cap obrir-la per a llegir-la.
És tan emocionant.
La cançó obre un pont.
Entre dos moments.
Entre dos temps.
Obre un espai de transició,
en que no sóc ni allà ni aquí.
I sóc als dos moments al mateix segon.
És una capsa màgica.
Que em transporta amb ella.
Que m'abraça amb al seva delícia.
La de reviure.
La de tornar a viure.
Com si no hagués passat ni un sol minut de temps,
des d'aquell instant en que la vaig sentir per primer cop.
Aquesta capsa viatgera.
La música.
Experiència de vida
Cada vegada són més.
Persones que me les trobo
les miro als ulls
parlem i compartim moments,
i m'atreuen profundament.
Em sembla conèixer-les ja
de temps era temps.
De mons que sempre són presents.
Em sembla que ja les conec,
molt endins del meu cor
I que elles, em coneixen a mi.
A l'a mi que existeix tant quan tinc cinc anys,
com quan en tinc quinze, vint o vuitanta.
A l'a mi que només transito per aquí
però que no sóc d'aquí.
Persones que als seus ulls,
hi veig el meu cor.
Que en la seva mirada
hi veig la llum de la trobada.
Del retrobament.
Amb uns companys de viatge
eternament germans.
Tant quan els veiem,
com quan no els veiem.
Companys de viatge
que no necessito s'expressin amb paraules
que tan sols amb el color amb el que em miren
amb el que miren el món i al seu propi cor
em regalen una entesa més enllà de les paraules.
Carregada amb la màgia del silenci.
D'allò que és difícil expressar amb el llenguatge
però es pot sentir plenament al cor
a l'ànima
a cada bri del ésser que sóc.
Gràcies ànimes companyes.
Gràcies per la vostra presència
pel vostre caliu
pel vostre acolliment.
Amb el vostre retrobament
m'ompliu d'amor
de tranquil·litat, de pau, de felicitat.
Us sento properes
I us sento dins meu.
Obriu fronteres
I convertiu les llavors de l'esperança
en plantes que germinen;
en flors que somriuen;
en estrelles que il·luminen.
Com pot ser que existiu?
Que m'ompliu amb tanta llum?
Havia arribat a oblidar
que podia existir l'entesa
amb que vosaltres em rebeu.
Aprendre potser
Què puc aprendre d'aquí?
Què es vol venir amb mi?
Què pot quedar dins meu
d'aquesta experiència tan única
que la vida m'ha posat al davant?
Puc apreciar i aprendre?
D'això. Aquí i ara.
D'això que tant m'agrada i m'apassiona,
i que veig ara al meu davant?
L'amor expressat
L'amor expressat
és sovint
dolç i alliberador.
Obert.
Lliure i flueix.
És amor que transcendeix un cor,
per arribar a més cors.
Un amor que s'accepta i accepta el que és.
El que rep i el que entrega.
Un amor expressat,
viscut i sentit intensament.
Un amor encara no expressat
té esperant el goig a dins
d'un dia ser expressat.
El temps
Com ens fascina a tots nosaltres,
com ens regala el misteri
la resposta i la pregunta
al mateix temps.
Improvisar
Improvisar ens regala
la nostra pròpia llum
la sorpresa d'allò
que encara nosaltres mateixos
no sabem
hem oblidat o no veiem
allò que no coneixem
però que en confiar-hi
sincerament,
ens uneix,
ens torna plenament presents
lliures i valents.
Unes ulleres per a mirar
Unes ulleres, per a poder mirar allò que no comprenem?
Existeixen unes ulleres que ens puguem posar,
quan davant nostre no podem entendre el que veiem?
Quan no entenem per a res el que està passant.
Quan no entenem a l'altre.
Quan no entenem la situació ni el sentit del que veiem
Ens podem posar unes ulleres
per a mirar obertament,
tot allò que no entenem?
Ple o viscut?
El temps l'ocupem?
O el vivim?
El temps el pensem?
O el sentim?
El temps vola?
O ens fa volar?
El temps és ple?
O és viscut?
Humilitat
La humilitat per acceptar la nostra mida,
petita o grans segons qui la mira.
La humilitat d'acceptar la nostra llum,
profunda o lleugera, segons quan camina.
Els límits que ens posen els demés
De vegades hi penso,
sobre els límits que ens posen
al nostre voltant els demés.
Els miro i els contemplo
I em pregunto si tal volta,
no és altre cosa que un regal,
el que ens donen els demés.
Quan ens posen al davant el nostre reflex
on veure els nostres propis recers.
I preguntar-nos si ens hi volem quedar,
o volem sortir a descobrir el que hi ha més enllà.
Els demés, i els seus límits,
o els no tan seus,
sinó més aviat meus.
Mouen
L'amor, la esperança, la il·lusió
Mouen el món
Mouen el nostre cor
Mouen temps i espai
Mouen tot el que és
Mouen i commouen
L'amor, la esperança i la il·lusió.
M'atrau
M'atrau
Em commou
Em toca
M'acaricia
I alhora
m'allunya
Hi ha quelcom d'estar al teu costat
que no comprenc
Que no sé amb quin color pintar,
que a voltes m'agrada molt,
i d'altres desitjo ben lluny.
Hi ha un sentit d'unió
que m'emociona
i alhora,
em fa molta por.
Pensar que pots desaparèixer potser
Que pots marxar
per no tornar mai més
M'atrau
Em commou
Em toca
M'acaricia
I alhora,
em pregunta.
La por i l'amor
La por i l'amor
en un sol pot
Com si tant sols un
i no dos
fos el seu tresor.
La por i l'amor.
Dues cistelles
Dues rutes
Dues ulleres
per mirar dins del nostre cor
per abraçar el color
i enlairar el vol.
La teva sensibilitat
La teva sensibilitat em desperta
perceps el que sento
sense paraules ni altres conceptes
tan sols el sentiment
sense vestits ni presentacions.
Tens una sensibilitat
que mes enllà d'un de sol
pot abraçar i comprendre
infinits mons.
No sé
No sé on vaig
però la llum m'aixeca del llit i em posa en camí
No sé on arribaré
però les passes dibuixen el destí
No sé perquè
però tinc moltes ganes d'arribar fins aquí
No sé més
tan sols que avui, tu ets amb mi.
El semàfor
El semàfor es posa verd
i torna a canviar el color
aquest cop
de l'aire que em commou.
I em recorda que som al món
En aquest racó
en aquest segon.
Desfent passes i teixint fils
D'amor i sons.
D'estima, i cançons al vol.
Tornen a ser amb mi
Entro a la botiga
Les meves passes tornen a ser amb mi
I respiro
Escolto la música de la radio
que sona i em retroba
...I do it, for you...
I mentre una embranzida
em travessa i em remou
Et sé aquí de nou
...I do it, for you...
A l'hora exacte
Amb la posta de sol
Arribo.
A les sis en punt.
A l'hora exacte.
El campanar em dona la benvinguda
Amb les sis tocades.
M'assec.
I escolto el batec
d'un dia complet.
T'estimo
No sé com
Ni que ho fa
Que... no sé que em passa
Hi ha alguna cosa
molt intensa
viscuda i per viure
al teu costat
Entro o no?
Entro a la floristeria, o no?
Desfaig les passes
i em decideixo a entrar.
Somric dins meu
en escoltar la cançó.
U2.
Benvinguda.
Quan comença la següent.
Ho sap la radio,
que amb cada cançó
m'apropa l'amor d'algú?
Ara sona aquesta,
la teva cançó.
Life knows the way
Your heart, knows the steps
Ainoa Soler
9 i 10 de novembre del 2022
Sant Cugat del Vallès i Barcelona
Comments