• Ainoa Soler

Barcelona

Actualizado: 10 nov

I altres mons




La inspiració


Inspirar és inspirador.

Quan escolto com a voltes,

són les pròpies vivències

les que inspiren a d'altres,

com si fos llum reflectida en un mirall,

aquestes m'inspiren a mi de tornada.


Fins al punt de preguntar-me de nou,

què és realment allò que inspira?

On és realment la inspiració?

Resideix a fora?

Resideix a dins del nostre cor?

O resideix arreu on nosaltres la vulguem copsar?




La música


Escolto una cançó, en aquest moment de la vida.

I la cançó retorna a mi, passat el temps.


Aquesta capsa viatgera.

La música.


Poden ser mesos, anys o setmanes.

Que en tornar a sentir la cançó,

una capsa d'emoció és desvetllada amb gran passió.


A tot el meu esser revisc

Aquell mateixa emoció

que en sentir-la el primer cop, vaig sentir.

Aquell sentiment

que dins la cançó

va quedar escrit


I ara, com una carta viatgera,

tan sols cap obrir-la per a llegir-la.

És tan emocionant.


La cançó obre un pont.

Entre dos moments.

Entre dos temps.

Obre un espai de transició,

en que no sóc ni allà ni aquí.

I sóc als dos moments al mateix segon.


És una capsa màgica.

Que em transporta amb ella.

Que m'abraça amb al seva delícia.

La de reviure.

La de tornar a viure.


Com si no hagués passat ni un sol minut de temps,

des d'aquell instant en que la vaig sentir per primer cop.


Aquesta capsa viatgera.

La música.




Experiència de vida


Cada vegada són més.

Persones que me les trobo

les miro als ulls

parlem i compartim moments,

i m'atreuen profundament.


Em sembla conèixer-les ja

de temps era temps.

De mons que sempre són presents.


Em sembla que ja les conec,

molt endins del meu cor

I que elles, em coneixen a mi.


A l'a mi que existeix tant quan tinc cinc anys,

com quan en tinc quinze, vint o vuitanta.

A l'a mi que només transito per aquí

però que no sóc d'aquí.


Persones que als seus ulls,

hi veig el meu cor.

Que en la seva mirada

hi veig la llum de la trobada.


Del retrobament.

Amb uns companys de viatge

eternament germans.

Tant quan els veiem,

com quan no els veiem.


Companys de viatge

que no necessito s'expressin amb paraules

que tan sols amb el color amb el que em miren

amb el que miren el món i al seu propi cor

em regalen una entesa més enllà de les paraules.

Carregada amb la màgia del silenci.


D'allò que és difícil expressar amb el llenguatge

però es pot sentir plenament al cor

a l'ànima

a cada bri del ésser que sóc.


Gràcies ànimes companyes.

Gràcies per la vostra presència

pel vostre caliu

pel vostre acolliment.


Amb el vostre retrobament

m'ompliu d'amor

de tranquil·litat, de pau, de felicitat.

Us sento properes

I us sento dins meu.


Obriu fronteres

I convertiu les llavors de l'esperança

en plantes que germinen;

en flors que somriuen;

en estrelles que il·luminen.


Com pot ser que existiu?

Que m'ompliu amb tanta llum?

Havia arribat a oblidar

que podia existir l'entesa

amb que vosaltres em rebeu.




Aprendre potser


Què puc aprendre d'aquí?

Què es vol venir amb mi?

Què pot quedar dins meu

d'aquesta experiència tan única

que la vida m'ha posat al davant?


Puc apreciar i aprendre?

D'això. Aquí i ara.

D'això que tant m'agrada i m'apassiona,

i que veig ara al meu davant?



L'amor expressat


L'amor expressat

és sovint

dolç i alliberador.

Obert.

Lliure i flueix.


És amor que transcendeix un cor,

per arribar a més cors.

Un amor que s'accepta i accepta el que és.

El que rep i el que entrega.

Un amor expressat,

viscut i sentit intensament.


Un amor encara no expressat

té esperant el goig a dins

d'un dia ser expressat.




El temps


Com ens fascina a tots nosaltres,

com ens regala el misteri

la resposta i la pregunta

al mateix temps.




Improvisar


Improvisar ens regala

la nostra pròpia llum

la sorpresa d'allò

que encara nosaltres mateixos

no sabem

hem oblidat o no veiem


allò que no coneixem

però que en confiar-hi

sincerament,


ens uneix,

ens torna plenament presents

lliures i valents.




Unes ulleres per a mirar


Unes ulleres, per a poder mirar allò que no comprenem?

Existeixen unes ulleres que ens puguem posar,

quan davant nostre no podem entendre el que veiem?

Quan no entenem per a res el que està passant.

Quan no entenem a l'altre.

Quan no entenem la situació ni el sentit del que veiem


Ens podem posar unes ulleres

per a mirar obertament,

tot allò que no entenem?



Ple o viscut?


El temps l'ocupem?

O el vivim?

El temps el pensem?

O el sentim?

El temps vola?

O ens fa volar?


El temps és ple?

O és viscut?




Humilitat


La humilitat per acceptar la nostra mida,

petita o grans segons qui la mira.

La humilitat d'acceptar la nostra llum,

profunda o lleugera, segons quan camina.



Els límits que ens posen els demés


De vegades hi penso,

sobre els límits que ens posen

al nostre voltant els demés.


Els miro i els contemplo

I em pregunto si tal volta,

no és altre cosa que un regal,

el que ens donen els demés.


Quan ens posen al davant el nostre reflex

on veure els nostres propis recers.

I preguntar-nos si ens hi volem quedar,

o volem sortir a descobrir el que hi ha més enllà.


Els demés, i els seus límits,

o els no tan seus,

sinó més aviat meus.




Mouen


L'amor, la esperança, la il·lusió

Mouen el món

Mouen el nostre cor

Mouen temps i espai

Mouen tot el que és


Mouen i commouen

L'amor, la esperança i la il·lusió.



M'atrau


M'atrau

Em commou

Em toca

M'acaricia


I alhora

m'allunya


Hi ha quelcom d'estar al teu costat

que no comprenc


Que no sé amb quin color pintar,

que a voltes m'agrada molt,

i d'altres desitjo ben lluny.


Hi ha un sentit d'unió

que m'emociona

i alhora,


em fa molta por.

Pensar que pots desaparèixer potser

Que pots marxar

per no tornar mai més


M'atrau

Em commou

Em toca

M'acaricia


I alhora,

em pregunta.




La por i l'amor


La por i l'amor

en un sol pot

Com si tant sols un

i no dos

fos el seu tresor.


La por i l'amor.

Dues cistelles

Dues rutes

Dues ulleres

per mirar dins del nostre cor

per abraçar el color

i enlairar el vol.




La teva sensibilitat


La teva sensibilitat em desperta

perceps el que sento

sense paraules ni altres conceptes

tan sols el sentiment

sense vestits ni presentacions.


Tens una sensibilitat

que mes enllà d'un de sol

pot abraçar i comprendre

infinits mons.




No sé


No sé on vaig

però la llum m'aixeca del llit i em posa en camí


No sé on arribaré

però les passes dibuixen el destí


No sé perquè

però tinc moltes ganes d'arribar fins aquí


No sé més

tan sols que avui, tu ets amb mi.




El semàfor


El semàfor es posa verd

i torna a canviar el color

aquest cop

de l'aire que em commou.


I em recorda que som al món

En aquest racó

en aquest segon.


Desfent passes i teixint fils

D'amor i sons.

D'estima, i cançons al vol.




Tornen a ser amb mi


Entro a la botiga

Les meves passes tornen a ser amb mi

I respiro

Escolto la música de la radio

que sona i em retroba


...I do it, for you...


I mentre una embranzida

em travessa i em remou

Et sé aquí de nou


...I do it, for you...




A l'hora exacte


Amb la posta de sol

Arribo.

A les sis en punt.

A l'hora exacte.

El campanar em dona la benvinguda

Amb les sis tocades.

M'assec.

I escolto el batec

d'un dia complet.




T'estimo


No sé com

Ni que ho fa

Que... no sé que em passa


Hi ha alguna cosa

molt intensa

viscuda i per viure

al teu costat




Entro o no?


Entro a la floristeria, o no?

Desfaig les passes

i em decideixo a entrar.


Somric dins meu

en escoltar la cançó.

U2.

Benvinguda.


Quan comença la següent.


Ho sap la radio,

que amb cada cançó

m'apropa l'amor d'algú?


Ara sona aquesta,

la teva cançó.




Life knows the way

Your heart, knows the steps



Ainoa Soler


9 i 10 de novembre del 2022

Sant Cugat del Vallès i Barcelona





14 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo