A Christmas Dream
Santa Maria, a la falda del Montseny / Nadal 2023
Un regal de nadal, què significa?
Per què ens fa tanta il·lusió que ens facin un regal?
I per què ens fa tanta il·lusió, regalar?
El nadal ens convida a preguntar-nos.
Què volem; per què; si realment ho volem o no.
El significat de regalar.
Què significa regalar?
Enguany, quedaven poc més de tres dies per a una data assenyalada en el meu calendari, quan un regal va aparèixer sota l’arbre de nadal.
La data assenyalada, era la del cap de setmana del 16 i 17 de desembre.
El regal, poder assistir com a paradista, a la fira de Nadal de Santa Maria de Palautordera, per a la qual havia passat la primera preselecció que en fan els organitzadors, i havia estat acceptada. Allà, i per primer cop en públic, poder-hi compartir l’artesania, pintura a mà, i làmines artístiques, que en els últims dos anys he estat preparant.
Quina il·lusió!!!! El regal havia arribat!!!!
A últim moment. Com un estel fugaç.
Després d’un camí ple d’aventures i reptes, amb més d'un obstacle logístic per a resoldre, i també és clar, un camí ple de miracles,... el regal era allà!!! La possibilitat es dibuixava, ja s’apropava, ja gairebé es podia tocar!!! Com havia arribat a ser real?
Vet aquí, la màgia del Nadal!!!
Probablement una combinació de confiança, amor, passió, determinació, coratge, valentia… ho havien fet possible. Una combinació irrepetible, en la que moltes de les persones que són a prop meu, van aportar el seu ingredient particular. Hi ha qui s’animava a aportar el seu temps. Hi ha qui hi posava la seva alegria. Hi ha qui ens regalava la seva fe. Hi ha qui tot i tenir la grip, ens dedicava un matí sencer per a poder compartir bagatge, coneixement, ànims, il·lusió, recursos, logística… Hi ha qui fins i tot sense conèixer-nos, ens cedia el material professional necessari per a l’esdeveniment. Hi ha qui ens oferia el seu cotxe, la seva furgoneta; les seves ganes de ser al nostre costat. Hi ha qui ens oferia la seva força de voluntat. Hi ha qui ens oferia la seva determinació per a tirar endavant els somnis, més enllà de les dificultats. Hi ha qui aportava el pressupost econòmic per a poder assumir els costos i les despeses. Hi ha qui ens oferia la seva confiança plena en el nostre treball. Hi ha qui ens oferia la màgia i empenta de la passió, amb la qual moure muntanyes, travessar ponts i arribar als cims. Hi ha qui ens oferia el seu somriure i la seva mà; o la seva companyia fidel i indefinida al llarg del temps. Hi ha qui ens oferia un dinar compartit, reconstituent, regenerador. Per agafar forces. I omplir encara més, el sac de la il·lusió. Hi ha qui ens oferia estratègia, coneixements, comunicació i difusió. Hi ha qui ens oferia tot el seu amor. Pensant en tot allò que podria caldre, i aixecant-se fins i tot a les 5 de la matinada per encarregar aquest i aquell detall. Hi ha qui la tarda abans, s’embarcava a la recerca de la pissarra i els guixos, per a poder fer els rètols. Hi ha qui es llevava ben d'hora a la matinada, per estar a les 7h, llestos i a punt muntant la parada. Hi ha qui... i així, una llista que podria esdevenir sense fi.
Perquè són tantes les persones i èssers que han convertit aquest somni en quelcom real.
Viscut. Experimentat. Gaudit. Plenament abraçat!
Un somni entregat.
Com un regal de nadal.
Embolicat en el màgic paper
de la llum amb que s’escriu l’univers.
Amb paraules que es converteixen en estrelles,
i records que ens acompanyaran per sempre més,
mentre viatgem en elles.
Moments inoblidables, que fan del present
una constant expressió de gratitud,
d’abundància, de plenitud.
De realització espiritual,
esdevinguda somni realitzat.
Perquè fins i tot els diners, es converteixen en ponts.
Que mouen a les persones, potser.
Però no en infranquejables fronteres.
Perquè si al cor hi ha un desig veritable d’arribar a complir un somni,
per difícil que pugui semblar,
els mitjans arribaran, si tenim la confiança i la paciència,
l’acció i l’escolta, necessària per a donar temps a l’univers.
Temps per a que ens ajudi a fer possible l’últim vers.
I arribi.
Tot allò que calgui.
Siguin diners; siguin recursos; siguin amics; siguin mans; siguin ànims; siguin somriures.
Tot allò que ens calgui, per arribar allà on el nostre cor somia arribar, arribarà.
Si ho desitgem de veritat.
Si hi creiem de debò.
I vet-ho aquí, que el conte de nadal d’enguany,
s’ha escrit a la falda del Montseny.
A la fira de Santa Maria.
Amb un desig de seguir fent via.
D’inspiració.
D’il·luminar el camí.
Un camí que no va cap a un poblet ple de ventes,...
sinó cap a un poblet, ple de moments inoblidables.
En que les persones, s’uneixen, creixen, comparteixen, s’entreteixeixen conformant camins de col·laboració, inspiració, creació.
Perquè crear plegats, és possible.
És inspirador.
És màgic.
És un somni fet realitat.
És un preciós i inoblidable, regal entregat.
En aquest conte de nadal, hi ha hagut àngels, si.
Amb ales de debò. Ales per a volar.
I descobrir els paisatges que ens esperen, més enllà de les fronteres.
També hi hagut estrelles il·luminant la nit.
I tots els ingredients que fan de l’infinit, un univers en el que imaginar, crear, desvetllar passions, enlairar visions i dibuixar nous horitzons. Allà on encara, els somnis estan per escriure; allà on encara esperen pacients, el sentir del nostre cor.
Per a seguir un dia desvetllant amor, somriures, emocions.
La Carlota i en Pau, uns dels últims visitants que van venir a la parada de Santa Maria, van marxar del nostre costat amb un somriure radiant. Un somriure de Nadal.
Tenen uns 7 i 4 anys aproximadament (disculpeu, si no sé dir-vos-en l’edat exacte).
Van apropar-se a última hora amb el seu pare, a punt de ser les 21h del vespre; i van compartir amb nosaltres una estona entranyable. Crec que no la oblidaré en molt, molt de temps.
Els ulls d’alegria dels infants, sovint són un llenguatge universal.
Parlen sense necessitar paraules.
I alhora, amb una força i una intensitat, difícils d’igualar.
No van voler marxar del nostre costat, sense abans donar-nos una espontània i preciosa abraçada. D’aquestes que tan bé saben fer els infants.
I preguntant-me de nou el meu nom, aixecant la mà i girant-se un cop més, abans de girar el carrer, van cridar: “Adéu Ainoa”.
Amb aquell somriure de felicitat tan pur, tan ple, tan radiant, tan incomparable a cap altra emoció humana. Aquell somriure que recull el somriure de tots els nens i adults que ahir van passar pel nostre costat i van marxar feliços d’haver-nos trobat.
Aquell somriure que ens toca l’ànima cada cop que el recordem.
Un somriure, que esdevé el regal de nadal més bonic que puguem somiar.
En ell, hi ha escrit un missatge que viatja directe al nostre cor.
Hi diu: "Gràcies, gràcies per ser aquí."
De les fotografies i del text: Ainoa Soler
Diumenge 17 de desembre del 2023; Santa Maria de Palautordera, Vallirana i Sant Cugat del Vallès.
Comments