top of page
  • Ainoa Soler

Éssers

Actualizado: 19 dic 2022

Aventures nadalenques, o miracles atemporals


I

Que bonic quan els àngels t'agafen el braç


Una escalforeta, molt agradable

va venir a trobar el meu costat.


Com si un ésser de llum

m'estigués explicant

un conte meravellós

sobre l'univers;


o com si m'estigués cantant

una cançó amb precioses melodies.

Una cançó que parlés,

dels misteris escrits a les estrelles.


Quan vaig sentir una veu.


"Només t'he agafat,

perquè venia un cotxe."


El vaig mirar.

I el vaig escoltar.


I no vaig poder evitar

dins meu sentir:

"Quin braç tan bonic!

M'ha encantat com m'ha agafat,

com diu ell.

Per a mi, és clar,

no sé si he sentit que m'ha agafat,

o tan sols,

que unes ales d'àngel,

m'han acariciat."





II

Sigues feliç


No em necessites a mi,

per a ser feliç.


Segueix el teu rumb,

per a ser feliç.


El que tan sols tu,

saps llegir.

Dins la brúixola

del teu cor.


Aventura't a escoltar,

la cançó que el vent

et dedica a tu,

i tan sols a tu.


La cançó del moviment,

que du el teu nom,

el teu feliç esdeveniment.




III

La música obria el camí


Era de nit.

El cotxe enfilava el destí

d'un dia sense fi,

i la música obria el camí.


Els arbres que passaven pel nostre costat,

s'aturaven una estona,

al marge de l'avinguda,

i sentien la dolça melodia.

Els agradava tant,

que la ballaven

amb el seu cor i el seu fullam.


La música obria el camí

i feia brillar els colors de la nit.




IV

Com es van trobar


La dríade ja ho deia.

Els vostres camins

són dolços destins.


El drac no del tot ho creia.

Fins que un dia

els dubtes es desfeien.


Com es van trobar?

Gràcies a la dríade,

que ja els ho deia?


Qui sap.

Però des d'aquell dia

drac i ser alat,

són a ple vol,

vers l'horitzó

feliçment enlairats.




V

Als braços d'un ós


M'hi abraço.

I els seus braços

m'abracen.

Hi estic tant bé.

Dins els braços d'un ós.


És ple d'amor.

I carinyós.


Agraeixo amb tot el cor,

la seva abraçada.

I quan inicio el gest de partir,

sento que els seus braços segueixen amb mi.

Regalant-me uns segons més.

Regalant-me un viatge més.


Als braços d'un ós.

Hi ha un món ple d'amor.


Que bonic.

Que màgic.


Sentir-se abraçat.

I encara més.

Rebre una abraçada;

regal que no s'acaba.




VI

Sols una


Quan el jaguar

es llença l'atac,

sols una.


Quan el jaguar

està desesperat,

sols una.


Quan el jaguar,

abraça la por,

sols una.


Una arma.

La de l'amor.


T'estimo, li dic,

des del fons del meu ésser.


I una esfera de llum,

m'embolcalla.

Com el més gran

i miraculós escut.


Sols una.

L'amor.




VII

Si li deixem


El camí s'obre al nostre davant,

si li deixem obrir-se.


El cor parla al nostre ésser,

si li deixem parlar.


Les paraules saben escoltar,

si els hi deixem escoltar.


L'amor tot ho estima,

si li deixem estimar.




VIII

Ésser alat


Ésser alat

de llum n'és nat.


De llibertat

esclat.


En mi.

En tu.

En nosaltres.


Ésser alat,

de llum n'és nat.


I llum és

quan ha marxat.




IX

Que es fa?


Que es fa quan no veus el camí,

i veus que un altra persona davant teu,

veu clarament quin camí ha de seguir?


Que es fa?


Esperar.

Fins que vegis el teu propi camí.

El teu propi triar.


Avançar.

Quan sentis dins teu,

que vols avançar.




X

De vegades, té por.


El jaguar

de vegades té por.


I espantat,

fa mal al seu voltant.


Però ell no pot tenir por,

es diu a si mateix.


Malgrat tot...

El jaguar té por.


La por es pregunta: per què?

Per què no la vol escoltar?

Per què no la vol abraçar?


El jaguar, de vegades,

té por.



XI

Ballar amb la incertesa


Ballar amb la incertesa.


Sense saber el que vindrà

tan sols abraçant,

tot allò que ens ve a trobar.


Ballar amb la incertesa.


I descansar en la certesa,

que tot té música;

que fins i tot el silenci,

es pot ballar.


Ballar amb la incertesa.



XII

Encara em pregunto...


A vegades els moments,

es converteixen en abraçades.


A vegades els segons,

esdevenen petons.


Són tan dolces.

Són tan plens d'amor!


De vegades la vida,

es transforma.

I deixa els minuts de rellotge

desats dins l'armari,

i es posa les seves millors gales.


Però, encara em pregunto...

si és la vida mateixa,

o som nosaltres,

els qui la vestim?



Ainoa Soler

17 de desembre del 2022,

Barcelona i Sant Cugat del Vallès


Fotografia: Pintura sobre seda d'Ainoa Soler - tardor 2022

23 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page